El Consell Comarcal de l'Anoia (entitat adherida a la Plataforma PDA Bullying) organitza les VI Jornades de bones pràctiques, aquesta vegada amb un focus principal a "L’era digital i els joves: riscs i oportunitats". Amb 150 professionals del territori inscrites, Montserrat Jiménez presenta la conferència inaugural i l'Equip SEER dinamitza els espais de treball sobre la resposta a casos.
A la Jornada es busca centrar orientar els aprenentatges amb una mirada a l'àmbit digital.
A més, la jornada s'ha dut a terme amb la força de visibilitzar aquestes bones pràctiques en línia amb la campanya #Undiamés [...] #SuperarelBullying, que esdevé un sistema per a la visibilització de les bones pràctiques. #Undiamés #prouBullyingAnoia per #SuperarelBullying
A la Jornada es busca centrar orientar els aprenentatges a escala formativa cap a la resposta en un nivell d'intervenció. Aquesta es durà a terme en tres fases (des de l’aturada, aconseguint un reenfocament pedagògic de la situació i fins a la reparació) apostant per una perspectiva sistèmica en la qual s’inclouran els professionals, les famílies i els infants/ joves implicats.
GUIA D’ABORDATGE DEL BULLYING A LA COMARCA DE L'ANOIA - Eines per a professionals:
prevenció, detecció i intervenció (2024)
És imprescindible fer una bona connexió entre el treball formatiu de la jornada i la publicació oficial de la Guia d'eines per a professionals: prevenció, detecció i intervenció que ha dut a la Certificació PDA de l'Anoia amb raó d'aquesta proposta d’abordatge del Bullying a la comarca.
De la mà d'Equip SEER s'ha dut a terme un espai de conferència i de treball per grups en format taller, centrat en la proposta que la planificació del pla d’acció doni resposta a través d’accions concretes (activitats, programes, recursos, etc.) repartides en les tres fases de la intervenció. Aquestes s’han de pensar donant resposta als objectius pedagògics que es puguin abordar (o derivar), sempre en tres línies de resolució (personal, relacional, i vers la situació).
Ho han facilitat el Ramiro Ortegón (Soci d'Equip SEER i president de la Plataforma PDA Bullying), la Laia Català (Cap d'accions a Equip SEER), l'Olga Sunyer (Cap de projectes educatius a Equip SEER), la Laura Torrella (Directora d'Equip SEER i formadora) i, l'Ariadna Troya (Facilitadora-Coordinadora a Equip SEER i referent de Programes Educatius a la Plataforma PDA Bullying).
Tota la feina ha ajudat a integrar la resposta en un nivell d'intervenció durant un cas en què la violència s'ha expressat amb un entorn digital. El resultat del treball per grups ha estat recollit gràcies al programa de pràctiques professionals d'Equip SEER i la coordinació de la Plataforma PDA.
Aquí podeu consultar el conjunt d'actuacions en resposta a un cas de l'àmbit de les violències, que s'ha co-dissenyant entre tots i totes les persones participants de la jornada.
*Foto final de dos dels 5 grups de treball.
IDEES DE LA TIPIFICACIÓ
Durant aquesta activitat pràctica en grups, s'han presentat 5 casos que parteixen de 5 violències de l'àmbit digital:
Spoofing
La paraula ve del terme anglès “spoof” que vol dir “suplantar”. Fa referència a aquella situació en què hi ha una suplantació d’identitat a l’àmbit digital. Tot i ser comú que busquin convèncer-nos a fer alguna cosa que posi en perill la nostra ciberseguretat, a l’entorn adolescent podem aplicar-ho, tant a la creació de perfils falsos de la persona en rol de víctima, com a la utilització de perfils falsos per a interactuar amb la persona a qui es busca violentar.
Aquesta violència es pot relacionar amb el maltractament conegut com a grooming que consisteix en la ciberseducció d’un adult cap a un infant a través de fer-se passar per un menor i guanyar-se la seva confiança.
Notícies relacionades treballades durant els tallers:
Suplantació d' identitat: l' Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia avisa d'aquestes Suplantacions d'identitat: l' Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia avisa d'aquestes falses i perilloses trucades. Notícia del 25/04/2024 al diari El Periódico, Spoofing (fora de l'ambient educatiu i entre menors)
Sexpreading | Revenge porn
Consisteix en la difusió de fotografies o vídeos de contingut sexual d’una persona sense el seu consentiment.
Es reconeix com a “sexting” a l’article 197.7 del Codi Penal. Ara bé, sexting a una escala formativa i de desenvolupament afectiu-sexual s’ha de comprendre com a una pràctica cibersexual saludable, i que s’ha de fer amb protecció.
Sovint, aquesta violència ve derivada d'una relació sexual a través d'internet en la què de manera consentida hi ha hagut sèxting entre dues persones, i alguna d'aquestes dues, reenvia aquestes imatges que s'havien enviat amb consentiment i intenció que només ho veiés aquella persona, a altres persones, fent que finalment aquesta imatge del cos nuu (nude), acabi arribant a altres persones que en cap cas estaven dintre del marc del consentiment de la persona que la va enviar.
En els últims anys, ens estem trobant també amb casos en els quals aquesta forma de violència sexual és impulsada per les Intel·ligències Artificials.
Notícies relacionades treballades durant els tallers:
Denuncien l'agressió sexual a una menor a la discoteca Waka i la difusió viral del vídeo. Notícia del 27/12/2022 a Notícies 324, Sexpreading a una discoteca de Sabadell.
Una de les mares d'Almendralejo assegura que sap "perfectament" qui està darrere dels muntatges de nuus amb menors: "Les imatges son molt realistes". Notícia del 18/09/23 al diari SER100 sobre el sexpreading amb l'ús d'IA d'unes alumnes d'Almendralejo (Badajoz).
Esparreguera lluita contra les imatges de contingut sexual no consentides. Notícia del 21/11/2020 al diari Regió7, sobre la campanya contra el sexpreading.
Ciberflashing o Pornospam
Aquest terme en anglès, fa referència al ciber-exhibicionisme. És aquella violència que consisteix a enviar/rebre fotos sexuals NO sol·licitades (no consentiment) a través d’una plataforma digital. Aquestes fotografies poden ser tant d’una persona coneguda o desconeguda per la persona que les rep.
Notícies relacionades treballades durant els tallers:
Cyberflashing: enviar fotografies sexuals no sol·licitades ja és delicte a Gran Bretanya. Notícia d'octubre del 2021 Atresmedia, sobre un home condemnat a Lugo per enviar fotografies dels seus genitals i frases obscenes i perseguir a una noia.
Si ellas no se las han pedido, ¿por qué ellos envían 'fotopollas'?. Notícia del 9 de juliol de 2023, diari El Mundo. Dades sobre la dimensió del fenomen.
Sextorsió
Xantatge que es fa a una persona amb l’amenaça de difondre (publicar, enviar a persones concretes, etc.) imatges (fotografies o altres formats digitals) de la seva intimitat sexual (nus, actes sexuals, etc.)
Dintre del Codi Penal, la sextorsió podria estar penada pels Articles 169 i següents i 172 i següents del Codi Penal (Amenaces i coaccions, inclosa tota conducta realitzada en contra de la voluntat de la persona, per por o pressió, a través de les TIC).
Notícies relacionades treballades durant els tallers:
Tinc fotos teves molt íntimes: el malson de la sextorsió i la pornovenjança. Notícia del 12/10/2024 a 3cat sobre un cas + documental que parla de sextorsió.
Detenen dos homes per sextorsió a Olot. Notícia del 31/10/24 al Diari de Girona sobre la detenció de dos homes per sextorsió.
Sextorsió: dos detinguts per amenaçar amb difondre vídeos sexuals. Notícia del 29/11/2021 per demanar diners i amenaçar de mort a la víctima.
Happy Slapping
El happy slapping consisteix en la gravació d’una agressió física. Aquesta pot o no difondre’s per les xarxes, xats, blogs… però el que està clar és que la viralització d’aquesta mena d’imatges augmenta la problemàtica.
Sovint, aquesta violència es pot trobar emmarcada dintre d'una situació de maltractament com pot ser el cyberbullying.
Notícies relacionades treballades durant els tallers:
Alerta per l'augment del 'happy slapping': pallisses entre menors virals a TikTok, Instagram i Facebook. Notícia del 28/10/2024 diari ABC sobre l'augment del Happy Slapping entre menors d'edat.
Detecten la pràctica del ‘happy slapping’ entre els joves d'Eivissa. Notícia del 6 de juliol de 2021 al NOUdiari d'Eivissa i Formentera, sobre la pràctica del HappySlapping.
Bibliografia recomanada general:
Afrontament del professorat. Article a la Revista de la Sociedad Española de Pedagogía (2016).
Guia de recursos didàctics per a Centres Educatius. Colegio Oficial de Psicólogos de Madrid (2014).
Ciberacoso y acoso escolar. Gaptain: educación y Bienestar digital (2021).
Idees proventives:
Idees sensibilitzadores:
Idees de detecció preventiva continuada:
Etiquetatge de fotos en xarxes socials. Ciberbullying.com (2012).
Observació estadística sobre violència viral. Save The Children (2019).
Idees de detecció per la solució:
Idees per a la intervenció:
Canal prioritari de retirada de continguts sensibles. Agència Espanyola de Protecció de Dades (2019).
Publicat: 14 de novembre de 2024
Contingut en col·laboració amb:
Programa de Pràctiques a Equip SEER.