Cyberbullying, un nou tipus de bullying (Tesi Doctoral) Juan Calmaestra (Universitat de Còrdova, 2011)
Tesi doctoral centrada en el cyberbullying, les seves particularitats i la identificació de perfils o comportaments vinculats. Ha estat elaborada pel doctor Juan Calmaestra Villén en el marc de la Universitat de Còrdova.
Amb motiu del seu doctorat al 2011, Juan Calmaestra Villén va presentar la seva tesi titulada: Cyberbullying: prevalencia y características de un nuevo tipo de bullying indirecto. En ella, tal com s'intueix, posa el focus en el fenomen del cyberbullying, una problemàtica cada cop més i més present a la nostra societat. Mitjançant un estudi de la seva naturalesa, es focalitza en les seves característiques i en aquells punts que permeten la seva prevalença.
El treball parteix de la forta arribada de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a les nostres vides com un impacte important que ha repercutit en el fenomen del bullying, permetent-li donar una via per a augmentar la seva presència. L'existència d'aquestes noves tecnologies entre els joves és gairebé total; la majoria d'ells disposen d'algun dispositiu mòbil d'ús individual a edats cada vegada més primerenques. Les TIC poden ser molt útils dins de l'àmbit educatiu, però en transcendir aquest espai i passar a formar part de la vida social dels joves propícia que pràctiques de la seva vida es traslladin a l'espai digital. I una d'aquestes la podem veure amb l'aparició d'un bullying digital o cyberbullying.
Calmaestra denomina aquest ciberassetjament com “una nova forma d'assetjament que implica l'ús de telèfons mòbils, Internet o altres Tecnologies de la Informació i la Comunicació” amb la finalitat de “assetjar, amenaçar o intimidar” intencionalment a una altra persona. D'aquesta manera, es poden arribar a entreveure punts en comú amb l'assetjament escolar físic i directe: continua existint una intencionalitat, la repetició pot ser habitual -fins i tot, per la seva presència en la xarxa, un missatge o atac pot quedar fixat i ser rellegit- i persisteix un desequilibri de poder, en el sentit que la víctima està més indefensa davant els atacs i no pot esborrar-los a la seva voluntat.
Tot això porta al fet que apareguin altres condicions que reforcen aquest nou assetjament com l'anonimat o el fet que Internet (i les xarxes socials) siguin un canal sempre obert. D'una banda, segons les referències apuntades en la tesi, aquest anonimat ja es trobava en algunes formes de bullying indirecte on la víctima era atacada per un rumor que un propagador desconegut havia iniciat. No obstant això, aquest anonimat està molt més present en el ciberassetjament i permet que l'agressor pugui perpetrar atacs directes a les seves víctimes sense, per això, ser identificat. D'altra banda, el fet de disposar de connectivitat a Internet i un fàcil accés a plataformes en línia o xarxes socials afavoreix que l'assetjament no quedi restringit a un sol espai, com passa amb l'assetjament escolar i la seva reducció al centre escolar o voltants. Amb les noves tecnologies, l'abast dels atacs i les persecucions de l'agressor no es veuen limitades ni per l'espai, ni pel temps, ni per la distància amb la víctima. Això fa que aquesta última pugui rebre els atacs en qualsevol moment del dia i en qualsevol lloc.
No obstant això, les possibilitats dels nous dispositius permeten que el cyberbullying sigui capaç d'adaptar-se a diferents formes: a través de SMS, trucades telefòniques, correus electrònics, sales de xat, aplicacions de missatgeria instantània (com a Whatsapp o Messenger) o en pàgines web, fòrums o xarxes socials. Davant això, Calmaestra apunta la decisió d'alguns autors, coneixedors del tema, de classificar aquest fenomen no depenent de la via per on es realitza, sinó segons l’'acció que s'escomet. Algunes d'aquestes accions poden ser des d'una provocació o discussió incendiaria que va a més, atacs denigrants d'una persona a una altra, la suplantació de la nostra identitat, l'exclusió, les cyberamenazas o la violació de la nostra intimitat.
A més a més, en el treball s'apunta també una forma de cyberbullying amb gran presència i un major impacte mediàtic: el happy slapping. Segons explica l'autor, aquesta forma de ciberassetjament es produeix quan un individu o un grup agredeixen a una persona mentre aquest atac és gravat per uns altres amb la voluntat de difondre'l i mofar-se. Aquest tipus d'agressió s'ha anat estenent i és un exemple de com una forma d'assetjament offline, física, es combina amb el ciberassetjament.
I, com qualsevol tipus de bullying, aquesta nova forma té efectes negatius en les víctimes. Segons l'estudi, hi ha dos grups amb emocions diferents: uns no se senten ofesos i altres es veuen afectats per un empipament o una tristesa, que pot desembocar en el desig de no assistir al centre educatiu. A més d'això, les víctimes d'agressió poden veure afectat el seu benestar psicològic i fins i tot desenvolupar problemes psicosocials; poden generar una baixa autoestima o caure en depressió, o, entre molts altres efectes, acabar sofrint ansietat. Amb això, es confirma novament la gravetat d'aquest problema social i la necessitat d'una acció comuna per a confrontar-lo.
Per a concloure, Calmaestra va realitzar un seguit de conclusions, algunes de les quals podrien no continuar sent vàlides pel seu any de publicació, 2011. Així i tot, hi ha dos que es poden extreure com a perdurables. En primer lloc, es confirma que les víctimes de cyberbullying mostren un major índex de solitud i una falta d'autoestima. En segon lloc, s'al·lega una connexió evident entre els dos fenòmens: el bullying i el cyberbullying. Conseqüentment, aquest últim s'estableix com una nova variant del primer, que permet una continuació dels rols establerts en les formes d'assetjament escolar i que, malgrat algunes diferències, té moltes més característiques similars i fins i tot reforçades per la presència de les noves tecnologies.
A través d'aquest tancament de la tesi i el seu acostament pràctic, Juan Calmaestra Villén fa un treball on es pot entendre el context d'aquesta problemàtica, al mateix temps que es pot reparar en models explicatius respecte a, per exemple, els perfils implicats i atendre possibles tendències de risc.
