Bullying és...

Persecució moral i/o física, sempre psicològica, que neix a entorns educatius on un o més infants o joves exerceixen abús de poder sobre un/a altre/a.

(Equip SEER, 2017)

 

*Recorda que si als entorns i canals a través dels quals s’ha comés violències apareixen APPs de comunicació i xarxes socials es podrà tipificar també com a “ciberbullying”.

 

ENTORN EDUCATIU

...la violència ha de tenir l’origen relacional a un entorn educatiu (formal o informal). S’ha de tenir present que aquesta violència pot migrar a altres entorns virtuals o físics on generalment és més difícil de detectar.

Si la relació entre la persona en rol de víctima i la persona en rol d'agressor/a no neix a un entorn educatiu, no és bullying.

VIOLÈNCIA MALTRACTAMENT

...ha d’haver existit perpetuació de la violència. La violència perpetuada es considera maltractament, el Bullying és un tipus de maltractament.

Per tipificar començarem per la recerca de continuïtat i reiteració de la violència.

  • CONTINUÏTAT → Reiteració de la violència en el temps.

*Recorda que una violència penjada a la xarxa es considera continuada en el temps per la seva accessibilitat de forma prolongada les 24h.

  • PERPETUACIÓ → Persistir en l’execució de la violència de forma constant.

DOLOR SOSTINGUT

...ens enfocarem en la percepció de la violència des de la mirada de la persona en situació de víctima. Si existeix dolor i per tant malestar definirem la presencia de violència.

*La presència de violència no és suficient per tipificar el tipus de maltractament.

Quan existeix maltractament el més important és el dolor present en tots/es el agents que participen.

SOBRE LA INTENCIONALITAT

És un concepte clau per a la tipificació però no és imprescindible. Generalment és la intencionalitat la que ens permet tipificar el cas com a Bullying, ja que en cas de no aparèixer aquesta intencionalitat podríem parlar d’altres tipus de relacions violentes però no d’aquest tipus d’assetjament.

Tot i així, és imprescindible respectar els matisos. La intencionalitat i el grau de consciència de dany van de la mà però no són el mateix. Quan aquesta intencionalitat i el grau de consciència no estan clars és imprescindible contemplar la no intencionalitat com a factor de possibilitat en la tipificació d’assetjament escolar. Existeixen 3 casos/entorns en els que hem de mantenir l’alerta:

  • Bullying entre nens/es de infantil (baix grau de consciència i intencionalitat en la descoberta de la relació).
  • Perpetuació de la violència per un alumne en rol d’agressor/a que presenta un grau de discapacitat (mental) que impedeix la consciència (i la intencionalitat?).
  • Despersonificació davant l’identitat digital en els casos de ciberassetjament.

 

La importància del llenguatge