
El passat divendres 21 de març la Plataforma PDA vam estar al teatre Fernán Gómez (Centre Cultural la Villa), de Madrid, participant en unes jornades que posaven en el focus les Arts Escèniques com a eina per superar la violència entre iguals. En el rere fons, l'obra La Señorita Trevelez, que retrata una societat incapaç de trobar la felicitat en allò propi i que es recrea en la humiliació dels demés.
Vam ser convidades pel nostre ampli bagatge en el món de l'abordatge del bullying i l'activació de la nostra línia de teatre social, que ja suma diverses col·laboracions en aquest primer any i mig de recorregut de la mà del món artístic.
A més de poder donar a conèixer la nostra feina i compartir una part important de la nostra mirada, també donem molt valor a les oportunitats que hem tingut per conèixer nous projectes i iniciatives i poder teixir més sinergies que amplien, consoliden i enforteixen la xarxa d'agents socials dedicats a treballar per i per a la pau i la convivència.
Des d'aquí, va ser un veritable plaer escoltar les aportacions de cadascuna de les companyes, posant en valor el compromís del món de l'art amb la prevenció, detecció i actuació en situacions de violència i maltractament, amb el focus posat en persones joves. Des d'obres teatrals, a musicals, a tallers d'impro, escriptura creativa i processos de creació protagonitzats per les pròpies persones joves, destaquem el poder d'aquesta línia artística per treballar tant de manera pedagògica com terapèutica en la sensibilització de la violència i la reparació de les ferides emocionals.
Destaquem algunes claus en l'aportació que va fer la Mònica Donnellan, coordinadora de la nostra línia de teatre social, en el discurs que va fer PDA Bullying en la presentació de l'entitat i la taula rodona:
 |
- És vital revisar les creences que tenim sobre el bullying per construir una mirada i llenguatge compartits que caminin cap a la reparació del dolor i la restauració del benestar des d'una mirada de grup.
- És important treballar per desidentificar la persona del rol i evitar criminalitzar i revictimitzar les persones. Això permet co-responsabilitzar-nos a totis, a reconèixer els moments en què nosaltres també exercim violència o permetem que passi i a treballar conjuntament per transformar aquests rols disfuncionals en rols sans. D'aquí el poder que porta el teatre per treballar des dels nostres diferents personatges sense identificar-nos amb ells i prendre consciència del malestar.
|
- Des de la nostra mirada, el llenguatge construeix el món que percebem. Per això considerem essencial la diferència "d'anar contra el bullying" a "superar el bullying". En un món ple de polaritzacions, cadascú hem d'agafar la nostra responsabilitat. Anar "en contra" està ancorat en un paradigma "d'ells i nosaltres" que no permet acostar posicions i reconèixer la nostra pròpia complicitat en la violència, així com acollir i entendre millor quin malestar també carreguen les persones al actuar d'aquesta manera. Res justifica la violència, però, buscar entendre com i d'on s'origina, permet dibuixar un mapa d'alternatives i veure el conflicte com una oportunitat d'aprenentatge i com un repte que se supera entre totis. De la mateixa manera, parlem de "violència i assetjament entre iguals" en lloc d'assetjament escolar perquè creiem que és urgent ampliar mirada i motivar a la corresponsabilització de la resta d'agents socials. Que el bullying s' origini en entorn socioeducatiu no limita la seva expressió a altres espais, i la nova llei LOPIVI (Llei Orgànica de Protecció de la Infància) posa encara més en relleu la necessitat de repartir responsabilitats en l'abordatge perquè aquest sigui comunitari.
- Finalment, aportem la importància d' ordenar-se segons el model de fases PDA. Com a recurs, servei o equipament, això permet dissenyar els objectius i accions de manera més eficaç, i fent un ús més sostenible i coherent amb els recursos. No serà el mateix un taller teatral de sensibilització de bullying des d'una mirada pedagògica que un taller teatral d'actuació per a la reparació del dolor des d'una mirada terapèutica. En aquest sentit més pedagògic, és clau la transversalitat d'un model de desenvolupament de competències socioemocionals, que posi com a marc les oportunitats per a l'autoconeixement que ofereix aquesta disciplina artística, potenciant els factors protectors a través del desenvolupament de les habilitats i fortaleses, entrenant la capacitat de gestió dels conflictes i posant-ho tot això al servei de la reparació de les ferides emocionals conseqüència de la violència i el maltractament.
Les iniciatives que coneguem aquell dia i amb les quals desitgem continuar treballant per potenciar el seu impacte són:
- Diferència: T-Diferència és una cooperativa de dones dedicada a les arts escèniques amb vint-i-cinc anys d' experiència en el sector. Són expertes en la producció i la distribució teatral, en la gestió cultural, la formació teatral i l' organització d' esdeveniments públics i privats. Les seves obres, amb un marcat caràcter social, aborden temes com la defensa de la diversitat i la convivència, la lluita contra la violència de gènere o la prevenció de l' abús i l' assetjament en edats primerenques. Així, han participat en Programes d'Educació del Govern de Navarra, de la Fundació "la Caixa", de la Fundació Caja Navarra i en Programes d'Igualtat de nombrosos ajuntaments i d'altres comunitats. Per tot això, el gener de 2022, Tdiferència va ser guardonada amb el "Premi a la cultura". Amb el seu treball, Tdiferència pretén acostar la cultura a tots els públics. Mostrar-la en tots els àmbits i posar-la "en escena" en qualsevol espai. Representar les seves obres en teatres urbans i vibrar sobre les taules de qualsevol entorn rural. Oferir una cultura accessible, propera i de qualitat. Molt divertida i, sobretot, compromesa. Aquí està, sens dubte, la "Tdiferència". https://www.tdiferencia.com/
→ L'espectacle: El Pati Una comèdia infantil divertida i gamberra però que convida a la reflexió, a posar-se al lloc d'un altre, a respectar la diferència i a sentir-se part necessària i activa en la frenada a la violència a les aules. Sinopsi: Tres nenes que viuen l'hora de l'esbarjo amb preocupació, construint-se el seu propi món en aquesta mitja hora, un món molt més divertit, obert, generós, intel·ligent i creatiu. 50 minuts per reviure, cantar, jugar i voler canviar el món, canviant el pati de la meva escola. https://www.tdiferencia.com/el-patio
- Off Produccions: Entitat adherida amb la qual col·laborem des de 2023 i referent nacional en el món de les arts escèniques. Es tracta d' una companyia professionalitzada que duu a terme espectacles de creació i producció pròpia i adaptacions de textos ja existents d' autors contemporanis i clàssics i que entén el teatre com un mitjà de comunicació i expressió, essent en nombroses ocasions el reflex de situacions vivencials de la societat. https://offvalencia.com/
→ Espectacle: Bruno, el musical que ho va canviar tot. Dos anys i mig de treball han donat lloc al guió i música original de Bruno, que cobra vida sobre l'escenari amb 9 actors i actrius professionals i banda musical en directe, en aquesta obra de 2 hores de durada que aborda el tema del bullying. La proposta dóna a conèixer des d' una perspectiva diferent el tema de l' assetjament escolar. Mamen Mengó i Víctor Lucas proposen aquest tema després de l'observació dels infants i adolescents en la seva trajectòria en la docència ja que són professors amb més d'una dècada d'experiència i després de les xerrades amb professionals de l'educació i associacions que lluiten contra aquest problema. PDA va treballar amb la companyia en aquesta obra el 2023 i el 2024, amb una col·laboració que va donar lloc a la creació de materials pedagògics d'aprofundiment i tallers de sensibilització posteriors als passis per a escolars. https://escalantecentreteatral.dival.es/espectaculo/bruno-el-musical-que-ho-va-canivar-tot
- El Palomar: El Palomar és un projecte cultural amb dues ales. D'una banda, inventen activitats culturals connectades a la performance i l'art col·laboratiu. També són una escola itinerant que imparteix cursos online i presencials. El seu objectiu és acompanyar en el disseny de projectes escènics, des de la gestació de la idea fins a la seva materialització. Es defineix com una comunitat de persones vinculades a les arts escèniques que es connecten per ajudar-se, compartir inquietuds, créixer com a artistes i alçar el vol. Es vinculen a la infància i adolescència per aprendre i créixer amb elles. Abracen la diversitat dels cossos i l'accessibilitat com a paisatge que enriqueix l'art i la vida. → Espectacle: Fora de joc. https://elpalomardejanapacheco.org/
- Crossboarder Project: Cross Border s'estableix a Espanya el 2012, amb un grup d'artistes que treballen en l'àmbit del teatre, l'educació i la transformació social. El Cross Border és una iniciativa d'innovació cultural i social, composta per una Companyia de teatre, una Escola de Teatre Aplicat i una Cuina: l'espai on investigar i desenvolupar projectes amb altres grups i disciplines. Des del Cross i a través dels diferents projectes en els quals es treballa amb joves, Món Cinquena, Generació Global, La Chica que Soñaba, Teatre Fòrum sobre Cyberbulling, etc... han observat com algunes de les persones participants han patit assetjament per diferents circumstàncies relacionades amb la seva situació social, econòmica, país d'origen, orientació sexual, etc... També han observat com donar-los veu i com que el teatre és una eina de treball per visualitzar aquests temes i abordar-los des d'una mirada reparadora. → Espectacle: El relat del bullying. https://thecrossborderproject.com/
- Gemma Almagro: Escriu novel·la, poesia i textos teatrals. Va formar part de la companyia de dansa teatre "Tan lluny", dirigida per Artur Villalba, en els espectacles "Tot està bé", "Punts Suspesos" i "DeNaDa". Guerrillera de vocació, ha fet seu el segell "Poesia de Trinxera" i recorre els escenaris amb els seus monòlegs poètics irreverents com "Patas Arriba" (feminisme i diversitat), "+AMOR" (social), "Com es vol a un gat" (maternitat i adolescència), "Les xarxes sense xarxa" (assetjament virtual en l'adolescència), "No has estat tu" (violència de gènere). Fins ara ha publicat quatre poemaris: +AMOR, Poesia de Trinxera, Altamar i Patas Arriba. https://gemmaalmagro.com/
→ Espectacle: Les xarxes sense xarxa. Espectacle-taller que exposa tres casos reals on tres adolescents diferents patint assetjament i/o abús a través del dispositiu mòbil i les xarxes socials. Aquestes històries es conten utilitzant per a això un llenguatge familiar, directe i poètic alhora, marinat amb un toc musical i il·lustrant cada cas amb un poema d'autoria pròpia a mida. Espectacle adreçat a adolescents, famílies, docents i públic en general. Les xarxes sense xarxa és un espectacle viu i real que intenta aportar una mirada preventiva i conciliadora davant la problemàtica de l'ús del telèfon mòbil, i que compta amb un espai de reflexió final on els i les adolescents podran realitzar preguntes, exposar inquietuds i compartir experiències. https://gemmaalmagro.com/espectaculos/las-redes-sin-red/
_______________________________________________________________
Agrair també la presència i moderació de l'Associació Espanyola per a la Prevenció de l'Acossetjament Escolar i donar les gràcies de nou al Centre Cultural La Vila – Teatre Fernán Gómez per haver-nos convidat a participar d'aquestes jornades i animar a les entitats i iniciatives del món del teatre que ens contactin perquè la xarxa continuï creixent i portem a més i més persones aquest valuós recurs per a la transformació social.