Estrenem la nostra presència a Àsia: sinèrgia entre entitats que treballen per superar la trata sexual

El passat mes de maig, PDA estrenem la nostra presència en un nou continent, desplegant una proposta formativa a Nepal (Àsia) a través d'una col·laboració amb Ama, entitat adherida. Ama és una associació enregistrada a Espanya que porta 15 anys treballant sobre terreny al país de l'Himàlaia, en sinergia amb diverses organitzacions locals.

Dins dels seus projectes "Llavor" contemplen les experiències formatives que donen eines als equips de treball, enfortint les seves capacitats de resposta davant els reptes que es troben en la gestió dels seus projectes. En aquest cas, Ama i PDA van organitzar una proposta d'intercanvi de sabers amb Asha Nepal, una entitat local que porta 20 anys treballant en la prevenció i actuació en casos de violència de gènere, específicament en el camp de l'explotació sexual.

Entrevistem Mònica, coordinadora de protocol de PDA i tècnic de projectes PDA, per conèixer millor com va ser aquesta experiència de treball en xarxa, on SEER Salut i Educació Emocional (entitat adherida) també va estar present a través de la seva figura i la presentació del model ADS.

Mònica, conta'ns una mica més del projecte d'Asha Nepal

Les dones de l'equip d'Asha Nepal porten 20 anys dedicades a treballar amb nenes rescatades d'explotació sexual. Aquestes nenes, que de vegades tenen edats tan primerenques com els 8 anys, van ser traficades principalment a l'Índia. També treballen amb altres perfils, com nenes i joves que han estat violades o forçades a fer treballs sexuals en districtes urbans del Nepal. És difícil aconseguir xifres oficials al Nepal, però hi ha estudis que estimen que entre 7.000 i 15.000 nenes són traficades cada any, i aproximadament un milió i mig estan en risc de ser-ho. Ama Nepal hi col·laborem en diversos nivells d'actuació des de 2016.

Com sorgeix l'oportunitat de realitzar aquesta proposta formativa sobre el model PDA?

Unes poques setmanes abans de venir, l'equip d'Asha ja va comunicar a Ama que el projecte estava a punt de realitzar un gran gir. La retallada brutal de finançament a la cooperació internacional de Trump ha estat un detonant clar ja que han vist com l'amenaça a quedar-se sense finançament internacional es pot fer més real si les polítiques d'extrema dreta es consoliden també a Europa o Austràlia, d'on reben la majoria dels seus suports. Per això, buscant la sostenibilitat i a la par, la coherència amb els seus valors, han decidit traduir el seu compromís cap a aquestes nenes en una nova proposta. Durant els pròxims mesos, aniran reintegrant les nenes i joves a la seva comunitat. Dins d'un any, totes les cases d'acollida estaran tancades. El projecte no tanca: es transforma. Segueixen fidels al seu objectiu inicial: reintegrar les nenes i joves en la seva comunitat, i muten la seva intervenció perquè aquesta passi de ser en un ambient residencial i institucionalitzat a un a peu de comunitat, amb seguiments propers a nivell familiar.

Aquest canvi suposa un repte gran, i també una oportunitat immensa per entrenar habilitats per a la resiliència i enfortir el teixit comunitari, per això estructurar el seu nou projecte des del model de fases els aportarà ordre, estructura i confiança. Ara treballaran directament amb les famílies, posant el focus en les formacions per a la parentalitat positiva, i l'acompanyament a nivell terapèutic, educatiu i laboral.

Com va ser l'experiència de formativa i d'intercanvi de sabers amb un equip amb una realitat tan diferent a la nostra?

Vam fer dues sessions. Durant la primera part, em vaig dedicar a posar en valor la nostra col·laboració i a explicar la meva motivació darrere de compartir els models PDA i ADS. Per a mi era important aclarir que aquestes eines només eren proposades i que era important que les acollissin com un disseny gestionat a occident, que parteix d'un lloc amb més privilegis a nivell de garantia de drets humans. Això aquí no passa: sense un estat que garanteixi un mínim de benestar, una opressió sistèmica que ha instaurat la injustícia social com a norma i ha cronificat les vulneracions als drets bàsics, fer adaptacions dels models és essencial. Al Nepal, un protocol com el de PDA passa per tenir plena consciència que a Europa les institucions solen respondre (millor o pitjor, però hi són i hi ha canals per comunicar-se), les organitzacions del tercer sector estan actives i solen tenir bons suports i xarxes i que en general, l'estat de benestar proveeix una sèrie de recursos mínims que estan coberts. Tanmateix, aquí al Nepal el nivell d' autogestió que existeix té molt potencial si s'estructura i pot arribar a beneficiar-se d' aquest model, fent-lo seu i adaptant-lo a la seva realitat concreta. D'altra banda, també cal contextualitzar el model ADS per tenir en compte la violència sistèmica i el trauma col·lectiu i intergeneracional que moltes vegades fa d'obstacle sever per treballar l'autoconeixement i l'elecció del benestar des d'un lloc de seguretat. A més, en un país on l'espiritualitat i la religió ocupen gran part del sistema de creences i comprensió del món emocional, és vital caminar de puntetes per oferir aquesta informació des del lloc més culturalment sensible possible.

Sentí que van agrair profundament aquesta introducció, que es van sentir validades, vistes i van poder ocupar des d'aquí, una posició de més igualtat.

També dediquem una part a un treball més sentit, on van tenir espai per compartir en petits grups quins eren els reptes i oportunitats que veien en aquesta nova fase del projecte (mirada cap enfora); quines eren les seves pors i motivacions (mirada interna) i quina la seva contribució (habilitats). Només aquest espai d'expressió, escolta i treball simbòlic - tot en nepalí, per descomptat - ja va significar molt per a elles. Poder posar en paraules el seu compromís pel futur del projecte des d'un lloc de plena transparència i autenticitat va ser un exercici que els va deixar sentint-se amb més confiança, visió de futur i amb més sensació de vincle amb les seves companyes.

Presentem el model de fases de PDA a través de la pedagogia de mapes, on elles mateixes anaven col·locant els conceptes a terra i buscant un ordre. Després van treballar en grups per identificar quines accions ja realitzen en el seu projecte en cadascuna de les fases (prevenció, detecció i actuació). Com de costum amb aquest model, les persones s'aboquen amb l'estructura que aporta, i la invitació que ofereix a seguir traient propostes des d'un lloc més autònom, ordenat, coherent i global. Asha ha fet un gran treball d'actuació aquests anys i ara detecten la necessitat d'elaborar majors programes preventius a nivell comunitari. També volen desenvolupar eines de detecció més precises per al nou context i consensuar la seva metodologia per al diagnòstic de les situacions d'alerta que es donin, juntament amb un llenguatge unificat per a la identificació de violències.

Acabem amb aprofundint en diverses eines del model d'acompanyament del model ADS (SEER), com a triangle de personalitat, que permet tenir una visió integral de la persona i potenciar la mirada interna: és difícil canviar comportaments si no es revisen les creences i es miren les emocions que subjauen. El camí que s'obre és un que permet agafar responsabilitat en el canvi necessari i posar en pràctica les habilitats necessàries per acostar-se col·lectivament al benestar.

Aquesta experiència acaba aquí o projecteu següents passos?

Les rodes de tancament d'ambdues sessions van estar plenes d'expressions com "inspirada", "nova manera de mirar", "agraïdes", "era el que necessitàvem", "ara veig millor tot el que sí que fem", "això em dona ganes de seguir aprenent". Jo també sentí totes aquestes coses, i les dic: perquè aquestes experiències tan significatives, no deixen de ser un intercanvi. Aprenc moltíssim.

També identifiquem la necessitat i la voluntat de seguir col·laborant en aquesta línia i han decidit que volen actualitzar la seva política interna de protecció des del model de fases. Això vol dir que durant els propers mesos i en aquesta sinergia PDA, AMA i ASHA s'aniran concretant noves vies de treball conjunt. Em sento immensament agraïda per aquesta oportunitat de fer de pont entre diferents sabers i poder ser portaveu d'un model com el de PDA que es presenta com a immediatament útil i esperançador per superar a poc a poc els reptes que es presenten.