Menys pantalla, més vida: Guia pràctica per a famílies en l'era digital
“Menys pantalla, més vida. Educació i digitalització: guia per acompanyar les famílies” és un recurs oficial elaborat i editat pel Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya (1a edició, setembre de 2025).
La publicació ofereix orientacions i recursos pràctics per ajudar pares, mares i tutors/es legals a gestionar de manera conscient i saludable l’ús dels dispositius digitals a la llar, fomentant la convivència, el benestar i l’autonomia dels infants i adolescents.
- Menys pantalla, més vida
- Una nova eina per a un repte comú
- Mai és tard per començar a cuidar-nos digitalment
- Hàbits, límits i normes
- Què fer segons l'edat?
- El Pla Digital Familiar
- De 0 a 6 anys: La base és la interacció real
- De 7 a 11 anys: Acompanyament i primers passos
- De 12 a 15 anys: Més autonomia, més diàleg
- De 16 a 18 anys: Cap a un ús responsable i crític
Menys pantalla, més vida
Una nova eina per a un repte comú
El Departament d’Educació i Formació Professional ha llançat una nova eina per acompanyar les famílies en un dels reptes més presents del nostre temps: la gestió de la tecnologia a casa. La guia, anomenada "Menys pantalla, més vida", té com a objectiu principal oferir informació clara i consells pràctics per gestionar l'ús que infants i joves fan de les pantalles.
La idea central no és demonitzar la tecnologia ni prohibir-la, sinó aprendre a regular i gestionar un ús equilibrat, conscient i segur per a tots els membres de la família. La necessitat d'aquest acompanyament es fa evident amb dades tan contundents com la següent:
- Hi ha un 33 % d’adolescents que podrien estar desenvolupant un ús problemàtic d’internet i les xarxes socials.
- Aquest percentatge és més elevat en noies i augmenta significativament a 3r i 4t d’ESO (UNICEF, 2021 · veure al banc de recursos).
Aquest article destil·la les idees més importants d'aquesta guia i les converteix en consells pràctics per aplicar en el vostre dia a dia, ajudant-vos a construir un entorn digital més saludable per a tots.
Hàbits, límits i normes
La clau per a un ús saludable de la tecnologia a casa, segons la guia, es basa en tres pilars fonamentals que proporcionen estructura, seguretat i coherència.
- Hàbits: Són els comportaments que, repetits regularment, es converteixen en rutines. Uns bons hàbits digitals afavoreixen l'autonomia i la gestió personal. Exemples pràctics inclouen:
- Establir horaris concrets per a l'ús de pantalles, després de complir amb les responsabilitats principals.
- Fomentar activitats digitals educatives o creatives, més enllà del consum passiu.
- Prioritzar espais de desconnexió, com els àpats o les converses, per enfortir els vincles, millorar la comunicació cara a cara i crear records compartits.
- Límits: Ajuden a protegir els infants i adolescents dels riscos associats a un ús excessiu o inadequat, proporcionant-los seguretat. Alguns límits clars són:
- Establir un temps màxim diari d'ús, adaptat a cada edat i nivell de maduresa.
- Restringir l'accés a continguts no adequats mitjançant eines de control parental.
- Definir moments de no ús per a tothom, com per exemple a partir d'una hora determinada al vespre per protegir el descans.
- Normes: Són els acords que regulen la convivència digital a casa. Unes normes clares creen un marc comú i coherent per a tothom. Per exemple:
- Pactar les normes amb els fills i filles per promoure el seu compromís i responsabilitat.
- Definir conseqüències clares si no es respecten els acords.
- Aplicar les normes de manera coherent per a tots els membres de la família (ser un bon exemple és fonamental).
- Fer una revisió periòdica de les normes segons l'edat, la maduresa i les necessitats de cada moment.
Què fer segons l'edat?
La guia ofereix recomanacions específiques adaptades al nivell de maduresa de cada franja d'edat. A continuació, en resumim les pautes més importants.
De 0 a 6 anys: La base és la interacció real
Aquesta és l'etapa més sensible del neurodesenvolupament, on es construeixen les bases emocionals i cognitives. Per això, la interacció humana és insubstituïble.
- La recomanació és contundent: ús de pantalles totalment desaconsellat de 0 a 3 anys. En aquest període, el cervell necessita estímuls del món real per construir un vincle segur, aprendre a regular les emocions i desenvolupar les capacitats sensorials a través del joc físic.
- Per a la franja de 4 a 6 anys, l'exposició ha de ser molt limitada (màxim 30 minuts diaris, i no cada dia) i sempre amb l'acompanyament d'una persona adulta que comparteixi i doni sentit a què es veu.
- És fonamental no utilitzar mai les pantalles com a "xumet digital". Fer-ho per calmar o distreure un infant no l'ajudarà en la seva pròpia gestió emocional, ni li donarà competències per poder resoldre situacions futures de manera positiva.
De 7 a 11 anys: Acompanyament i primers passos
Aquesta és l'etapa de la descoberta digital guiada. L'objectiu no és prohibir, sinó acompanyar cada pas per construir una base sòlida de seguretat i sentit crític.
- L'exposició a les pantalles ha de ser limitada (màxim 1 hora diària) i sempre sota supervisió adulta, preferiblement en espais comuns de la casa.
- La guia recomana no utilitzar telèfons amb accés a internet en aquesta edat. Si es considera necessari un dispositiu per comunicar-se, s'aconsella un que només permeti fer trucades.
- És una etapa clau per parlar obertament sobre els perills de l'entorn digital, la protecció de dades i, de manera adaptada a la seva edat, s'ha d'introduir el tema de les relacions sexuals saludables i de la pornografia, per protegir-los de continguts inadequats.
De 12 a 15 anys: Més autonomia, més diàleg
L'adolescència porta un desig creixent d'autonomia, però la necessitat d'acompanyament i diàleg es fa més important que mai.
- El temps màxim d'ús recomanat és de dues hores diàries.
- Es subratlla la importància de retardar al màxim la incorporació del primer telèfon amb internet, idealment fins als 16 anys o més, en funció de la maduresa de l'adolescent.
- És el moment de negociar pactes, consensuar normes i utilitzar eines de supervisió familiar per acompanyar-los en aquesta nova etapa.
- S'ha d'evitar que simultaniegin tasques (fer deures amb vídeos o xats oberts), ja que això interfereix en els processos d'atenció i concentració i augmenta els errors.
De 16 a 18 anys: Cap a un ús responsable i crític
En aquesta fase final de l'adolescència, l'objectiu és consolidar l'autonomia digital responsable, però el paper de la família com a referent i espai segur continua sent crucial.
- Encara que es fomenta un ús més autònom, l'acompanyament familiar continua sent clau a través del diàleg i l'interès genuí.
- Cal crear espais de conversa sobre les seves experiències digitals, l'impacte de les xarxes socials en l'autoestima i la importància de gestionar la seva identitat en línia.
- És vital ajudar-los a vetllar perquè la seva identitat real i la virtual no siguin gaire diferents, fomentant l'autenticitat i el sentit crític davant dels models idealitzats.
- És important mantenir espais familiars lliures de pantalles, com els àpats, per continuar enfortint els vincles i la comunicació directa.
El Pla Digital Familiar
Per portar totes aquestes idees a la pràctica, la guia proposa una eina molt potent: el Pla Digital Familiar. No és només un contracte de normes, sinó un procés col·laboratiu que estimula el diàleg, potencia el pensament crític i fomenta la responsabilitat digital de tots. El procés de creació és tan important com el document final, ja que modela la negociació i el respecte mutu.
Un bon Pla Digital Familiar hauria de respondre a les següents preguntes clau:
- QUINS dispositius utilitzarem? (Mòbil, tauleta, consola, ordinador...)
- QUAN els farem servir? (Horaris, dies de la setmana, després de les tasques...)
- ON es poden utilitzar? (Només a espais comuns, mai a les habitacions a la nit...)
- PER A QUÈ els usarem? (Per a finalitats educatives, entreteniment, comunicació...)
- COM ho farem? (Amb supervisió adulta, quines aplicacions estan permeses, quines no...)
Mai és tard per començar a cuidar-nos digitalment
De vegades, com a famílies, podem tenir la sensació que ja és tard per posar ordre en l'ús de la tecnologia. La guia ens recorda amb un to encoratjador que mai no és tard per començar. Posar límits no és castigar, sinó una forma de cuidar i protegir.
Per acabar, recordeu aquests missatges clau:
- Mai és tard per ser un bon exemple: el nostre ús de les pantalles és el seu principal referent.
- Mai és tard per dialogar abans que controlar: parleu amb confiança sobre el que fan, veuen i senten en línia.
- Mai és tard per establir normes clares i compartides: els acords consensuats funcionen molt millor que les imposicions.
- Mai és tard per cuidar el respecte i la privacitat: ensenyeu a protegir les dades, la identitat i la intimitat pròpia i dels altres.
- Mai és tard per protegir el descans: eviteu les pantalles abans d'anar a dormir i fomenteu una bona higiene digital.
- Mai és tard per recuperar el temps en família: oferiu alternatives atractives i compartides lluny de les pantalles.
Com diu l'eslògan de la campanya, l'objectiu final és clar: "Menys pantalla, més vida!".
Notícies relacionades
Publicat:
24 de setembre de 2025
