Manifest de la Xarxa dels Drets de la Infància per la prevenció i l’abordatge del suïcidi en la infància i l’adolescència

Abordar el suïcidi i les conductes suicides

El suïcidi entre les persones adolescents i joves de 15 a 35 anys és, segons l'OMS, el problema de salut pública més gran d'Europa. Per això, des de PDA Bullying s'ha apostat per la generació de recursos que recolzin als i les professionals en la resposta a aquesta realitat que va en augment, la qual cosa ha comportat iniciar l'elaboració d'un manifest en col·laboració entre el Servei per a Adolescents i Famílies (SAIF) i la plataforma d'entitats PDA Bullying. A Aquest treball es va sumar la Xarxa dels Drets de la Infància com a marc de referència per al treball en positiu cap a la infància, entenent que aquest fenomen transcendeix l'àmbit socioeducatiu, i que, per tant, era necessari poder fer una revisió molt més sistèmica de la problemàtica.

L'elaboració del manifest va comptar també amb la participació d'altres entitats, institucions i departaments de l'Ajuntament de Barcelona. L'Institut Infància i Adolescència ha col·laborat en la redacció del manifest, aportant dades sobre infància i adolescència recollides al Sistema Integral d'Indicadors d'Infància i Adolescència, que s'actualitza anualment per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona en el marc de l'Observatori 0-17 BCN.

Guia para l'abordatge des dels contextos socioeducatius

En la seva presentació, a més, va ser presentada també la guia d'eines i recursos: obrir camins cap a una vida per viure: abordatge de les autolesions i el suïcidi en l'àmbit socioeducatiu.

Donar resposta a aquest fenomen de forma integral, des de la nostra perspectiva, ha de realitzar-se contemplant les fases PDA: prevenir, detectar i actuar. La guia mou el focus des de l'individual de cada cas cap a una mirada psicosocial i un enfocament comunitari, transversal, interseccional, estructural i sistèmic. Aposta per l'abordatge amb un grup, ja que es dirigeix específicament a aportar recursos que permetin donar resposta dins de contextos socioeducatius, més enllà de l'enfocament terapèutic, entenent que és necessari dotar de més eines als i les educadores.

Manifest

Aquí pots llegir el manifest:

- enllaç al manifest en PDA Bullying

- Enllaç al manifest en Xarxa de Drets dels Infants

Les institucions i persones físiques es poden adherir al manifest:

- Adhesió al Manifest per la prevenció i l'abordatge del suïcidi en la infància i l'adolescència

Manifest de la Xarxa dels Drets de la Infància per la prevenció i l’abordatge del suïcidi
en la infància i l’adolescència

Introducció

La Plataforma PDA Bullying i el SAIF (Servei per a Adolescents i Famílies) van començar a elaborar, durant el 2022, el “Manifest de la Xarxa dels Drets de la Infància per la prevenció i l’abordatge del suïcidi en la infància i l’adolescència” i, a principis del 2023, s’hi van sumar les entitats de la Xarxa dels Drets de la Infància (XDI) davant les dades sobre la complexa realitat de la salut mental d’infants i adolescents de la ciutat de Barcelona.

Aquest document té tres parts:

(1) un apartat amb idees força,

(2) un argumentari amb la justificació del manifest des d’una proposta de mirada global i sistèmica i una proposta d’enfocament o mirada per a l’abordatge des de la perspectiva del conjunt de professionals, i finalment,

(3) unes propostes específiques dividides en tres nivells d’acció (prevenció, detecció i actuació).

A més, podeu consultar les fonts i la bibliografia, així com visitar la guia publicada per PDA Bullying, on disposeu de més eines per comprendre millor la prevenció i l’abordatge d’aquesta problemàtica.

Les prioritats del manifest per a un compromís i una aliança global en resposta al suïcidi

1. És determinant que hi hagi un compromís polític que doti de recursos i reforços els programes existents de prevenció i abordatge del suïcidi, específicament els enfocats a la cura dels infants i adolescents de les nostres comunitats.

2. Cal apostar per una perspectiva comunitària que ofereixi espais de diàleg i conversa entre professionals sobre la realitat de la prevenció i l’abordatge del suïcidi en la infància, l’adolescència i la joventut. Aturar-nos per parlar i reflexionar és, avui dia, un acte revolucionari que restaura.

3. És urgent integrar la resposta al suïcidi a través de protocols específics i en línia amb l’abordatge des dels protocols d’emergències psicosocials, els protocols de dol i els protocols que aborden les violències entre iguals.

4. Cal fer una revisió de com els protocols incorporen eines més enllà de la prevenció, incloses la detecció de les alertes i l’actuació a través de plans d’acció.

5. Cal que en l’acció d’acompanyament professional revalorem els recursos i el temps. Cal donar més importància a la qualitat (que sempre requereix temps) i menys a la quantitat (els serveis públics funcionen per indicadors de quantitat, el finançament prioritza les xifres i no sempre la qualitat del servei que es presta).

6. És important que parlem de la mort per cuidar de la vida i que ho fem a escala comunitària: des del veïnat fins a les botigues de barri, des dels equips docents fins als monitors i monitores de lleure.

7. Amb la finalitat d’aconseguir una resposta real també serà necessari comprendre la problemàtica no sols com una realitat individual sinó com un fenomen més global i sistèmic en què cal que infants i joves vegin un futur amb polítiques d’habitatge social reals i significatives, una renta bàsica universal, l’accés a un món laboral sense precaritzar, un accés a la cultura gratuït o amb preus populars reals, una reforma de les lleis de migració, polítiques mediambientals radicals, etcètera.

8. Finalment, cal visibilitzar la importància d’aconseguir l’objectiu compartit de promoure un abordatge del fenomen del suïcidi des d’una mirada psicosocial i amb un enfocament comunitari, transversal, interseccional, estructural i sistèmic.

Proposta d’accions específiques per a professionals

Prevenció:

• Oferir formacions per saber acompanyar la infància i la joventut en la incertesa present (incerteses planetàries, econòmiques, tecnològiques, etcètera), així com en l’educació socioemocional per desenvolupar les capacitats per transitar la vida amb benestar.
• Desplegar campanyes de sensibilització a tots els barris del món per apel·lar a les comunitats veïnals i escolars i a les associacions a responsabilitzar-se de saber què està passant amb el suïcidi, per trencar mites i per explicar que totes les persones hi estem involucrades.
• Prioritzar l’acompanyament al patiment i al dolor emocional com a via principal de prevenció del risc suïcida en la infància, l’adolescència i la joventut.

Detecció:

• De la mateixa manera que hi ha un telèfon de prevenció de suïcidi, caldria poder disposar d’un servei concret amb professionals amb expertesa en el suïcidi que pogués atendre (per telèfon) els dubtes/inquietuds d’altres persones professionals i poder orientar-les a fi d’assegurar que la praxi professional serà l’adequada i des d’una mirada concreta. En aquest sentit, cal donar a conèixer i estendre el programa Konsulta’m, especialment en la seva funció d’assessorament a professionals que treballen amb joves.
• Articular el Codi Risc Suïcidi a diversos àmbits professionals per poder tenir una estratègia clara de resposta a través de plans de crisi o mesures d’urgència (en la detecció d’una alerta) que parteixin d’un sistema de nivells d’alerta específics per a l’abordatge del suïcidi.
• Accedir a formació específica i especialitzada en la valoració de casos i aprofitar les figures de coordinació del benestar dels diversos sectors socioeducatius (Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència).

Actuació:

• Millorar els protocols perquè incloguin, dins l’estratègia de resposta, una actuació real en l’àmbit educatiu en la qual s’apliquin mesures d’urgència que puguin protegir d’una manera immediata les persones davant l’activació de l’alerta, així com aconseguir aturar l’escalada del problema a través de la consciència i la participació activa de la comunitat educativa.
• Establir més coordinació entre els àmbits comunitaris a través de la creació de xarxes municipals preparades per implantar protocols a través d’accions compartides. Aquesta fita és una bona oportunitat per generar espais de diàleg i formació entre persones coordinadores de benestar i protecció (àmbit educatiu) i persones delegades de protecció (àmbit social, de lleure i d’esport).
• Des del 2020, el Barcelona Cuida té dos punts d’atenció que gestionen entitats especialitzades (ACPS i DSAS). Un és per a familiars i entorn de persones amb ideacions i risc de suïcidi i l’altre, per a supervivents de temptatives de suïcidi. Així i tot, cal seguir dotant de recursos els serveis i els equipaments municipals per acompanyar les famílies i els grups, no únicament els individus, cap a la reparació de les ferides emocionals que es fan visibles davant les ideacions, les temptatives o el suïcidi.

Notícies relacionades

- L'institut Infància i adolescència en fa ressò de la publicació del manifest

- Entrevista a l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva