El desplegament de la LOPIVI a Catalunya: de la llei a la protecció efectiva
El dossier, impulsat per la PINCat i la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i elaborat per la FEDAIA, analitza els avenços assolits i els reptes pendents en l’aplicació de la LOPIVI a Catalunya.
Cinc anys després de l’aprovació de la LOPIVI, el document posa el focus en la distància que encara existeix entre el desplegament formal de la llei i la seva aplicació efectiva. A partir de l’anàlisi de diferents àmbits, identifica quines mesures s’han consolidat i quines condicions cal reforçar perquè la protecció dels infants i adolescents sigui real i equitativa.
El document ofereix una mirada global sobre el desplegament de la llei a Catalunya i incorpora l’experiència de les entitats que treballen directament amb infants, adolescents i famílies.
Consulta l’informe "El desplegament de la LOPIVI a Catalunya: de la llei a la protecció efectiva"
Del desplegament formal a la implementació efectiva
Un dels elements centrals de l’informe és la distinció entre el desplegament i la implementació de la LOPIVI.
El desplegament fa referència a l’existència formal de normes, protocols, serveis, programes i figures professionals de protecció. La implementació, en canvi, permet valorar si aquestes mesures es traslladen realment a la pràctica i si disposen dels recursos, la formació, la coordinació i el seguiment necessaris per produir canvis efectius en la vida dels infants i adolescents.
Des d’aquesta perspectiva, el dossier no només recull les actuacions impulsades durant els darrers anys, sinó que també analitza les condicions que en faciliten o en dificulten l’aplicació.
Vuit àmbits d’anàlisi
L’informe estudia el desplegament de la LOPIVI en vuit àmbits d’intervenció: el familiar, l’educatiu, el sanitari, els serveis socials, l’entorn digital, el lleure i l’esport, les forces i cossos de seguretat i els centres de protecció.
L’anàlisi permet conèixer els principals protocols, serveis, figures i estratègies desenvolupats a Catalunya, així com identificar les diferències existents entre els diversos àmbits i territoris.
Entre els avenços destacats hi ha la implantació de la figura del coordinador o coordinadora de coeducació, convivència y benestar als centres educatius, el desplegament del model Barnahus, l’actualització de protocols d’actuació i la incorporació progressiva de polítiques i figures de protecció en entitats socials, esportives i de lleure.
Avenços significatius, però encara desiguals
Tot i els progressos assolits, l’informe assenyala que la implementació de la LOPIVI continua sent desigual i que moltes de les mesures existents encara presenten limitacions relacionades amb la manca de recursos, la dedicació professional, la formació especialitzada o l’absència de mecanismes estables de seguiment i avaluació.
Entre els principals reptes identificats destaquen:
- Les diferències territorials en l’accés als serveis i recursos especialitzats.
- La necessitat de concretar les funcions, la formació, la dedicació i la supervisió de les figures de protecció.
- Les dificultats d’accés a una atenció especialitzada en salut mental infantil i juvenil.
- La saturació dels serveis socials i de protecció, que limita el desenvolupament d’actuacions preventives.
- L’absència d’una estratègia catalana integral davant les violències digitals.
- La necessitat de reforçar la coordinació entre els sistemes educatiu, sanitari, social, policial i de protecció.
- La poca informació disponible sobre el coneixement que tenen els infants i adolescents dels seus drets i dels canals de suport, comunicació o denúncia.
El paper del tercer sector social
El dossier posa en valor el tercer sector social com un agent essencial per a la implementació efectiva de la LOPIVI. Les entitats desenvolupen tasques de prevenció, detecció, acompanyament, protecció i reparació, i moltes han impulsat protocols, polítiques de bon tracte, figures de protecció i espais de participació infantil.
Tanmateix, l’informe adverteix que aquestes noves responsabilitats no sempre han anat acompanyades del finançament estructural, el reconeixement institucional i els recursos tècnics necessaris. Aquesta situació afecta especialment les entitats petites i les organitzacions amb una elevada dependència del voluntariat.
Per aquest motiu, es defensa que el tercer sector no sigui considerat únicament un executor de serveis, sinó un agent important en la definició, el seguiment i l’avaluació de les polítiques públiques de protecció de la infància i l’adolescència.
Recomanacions per avançar cap a una protecció efectiva
L’informe conclou amb propostes adreçades a l’Administració autonòmica, les administracions locals i les entitats del tercer sector social.
Entre aquestes recomanacions hi ha l’actualització del marc normatiu català, la regulació de les figures de protecció, l’increment dels recursos destinats a la prevenció, la formació obligatòria i continuada dels equips professionals, la millora dels sistemes d’informació, l’establiment d’indicadors d’avaluació i la reducció de les desigualtats territorials.
També es proposa reforçar els espais locals de coordinació, incorporar de manera efectiva la participació dels infants i adolescents i consolidar les Polítiques de Protecció i Bon Tracte com una eina de transformació de la cultura organitzativa.
Notícia relacionada
Assistim al Debat Catalunya Social sobre el desplegament de la LOPIVI a Catalunya
