PDA Bullying assisteix al Debat Catalunya Social sobre el desplegament de la LOPIVI a Catalunya

El 16 de juliol, des de PDA Bullying vam assistir al Debat Catalunya Social, celebrat al Palau Macaya de Barcelona.

La Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat) i la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, va reunir representants institucionals i persones expertes per reflexionar sobre els avenços, les mancances i els reptes pendents en l’aplicació de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència (LOPIVI).

L’acte va incloure una benvinguda institucional, la presentació del dossier "El desplegament de la LOPIVI a Catalunya: de la llei a la protecció efectiva", elaborat per la FEDAIA, i una taula rodona amb professionals dels àmbits de la protecció, la intervenció social, el lleure i la salut.

Benvinguda institucional: cinc anys de la LOPIVI i els reptes per garantir una protecció efectiva

La benvinguda institucional va anar a càrrec de José Antonio Ruiz Montes, coordinador de la PINCat, i Teresa Llorens Carbonell, secretària de Cicles de Vida i Ciutadania del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya.

José Antonio Ruiz va situar la jornada en el context del cinquè aniversari de l’aprovació de la LOPIVI, una llei que va definir com un punt d’inflexió en la manera d’entendre la protecció de la infància i l’adolescència.

Ruiz va remarcar la necessitat de passar d’un sistema principalment reactiu, que intervé quan la violència ja s’ha produït, a un model preventiu capaç de generar entorns segurs i afectuosos en els quals els infants i adolescents se sentin escoltats, respectats i protegits.

Tot i reconèixer avenços com el desplegament de la figura del coordinador o coordinadora de coeducació, convivència i benestar de l’alumnat (COCOBE) o el model Barnahus, també va advertir que la protecció efectiva continua sent desigual al territori català i que, massa sovint, depèn dels recursos disponibles en cada municipi. En aquest context, va explicar que des de la PINCat s’està analitzant la necessitat d’actualitzar la normativa catalana d’infància per reforçar-ne la dimensió preventiva i dotar-la dels recursos necessaris.

Per la seva banda, Teresa Llorens va defensar que la protecció de la infància no és responsabilitat exclusiva de les institucions, sinó una tasca compartida pel conjunt de la societat, les famílies i les entitats socials. També va destacar la transformació de l’estructura administrativa de la Generalitat i la creació de la Direcció General de Prevenció i Protecció de la Infància i l’Adolescència com una aposta política per situar la prevenció al centre de les polítiques públiques.

La seva intervenció va posar en relleu la necessitat d’escoltar els infants, acompanyar les famílies i reforçar la coordinació entre el sector públic i el tercer sector per avançar cap a una autèntica cultura de la protecció.

Presentació del dossier: del desplegament formal a la implementació efectiva de la LOPIVI

A continuació, Gerard Gracià Capellades, tècnic de coneixement i persona delegada de protecció de la FEDAIA, va presentar el dossier sobre l’estat del desplegament de la LOPIVI a Catalunya.

Un dels elements centrals de l’informe és la distinció entre el desplegament i la implementació de la llei. El desplegament fa referència a la creació formal de normes, protocols, serveis i figures de protecció. La implementació, en canvi, permet analitzar si aquestes mesures arriben realment als infants i adolescents i si els equips professionals disposen del temps, la formació, els recursos i les competències necessàries per aplicar-les.

El dossier parteix de principis com el bon tracte, l’interès superior de l’infant, la participació infantil, la prevenció i la detecció precoç i la corresponsabilitat. També incorpora garanties vinculades amb l’atenció integral, la recuperació i la reparació del dany i la prevenció de la victimització secundària.

L’anàlisi aborda vuit àmbits d’actuació: el familiar, l’educatiu, el sanitari, els serveis socials, l’entorn digital, el lleure i l’esport, la seguretat i els centres de protecció. La principal conclusió és que els avenços no s’han produït amb la mateixa intensitat en tots aquests espais i que el sistema només pot funcionar adequadament quan totes les parts implicades actuen de manera coordinada.

Principals conclusions del dossier: avenços importants, però desiguals

L’àmbit educatiu és un dels que presenta un desplegament més visible. Durant el curs 2023-2024 es van designar més de 3.400 coordinacions COCOBE, una per centre educatiu. Malgrat això, el dossier assenyala que encara cal concretar millor el perfil, les funcions, la formació, la dedicació horària i els mecanismes de supervisió d’aquesta figura.

El model Barnahus també es va destacar com un exemple de coordinació entre diferents sistemes per oferir una atenció integral i evitar que els infants hagin de repetir el relat de la violència davant de múltiples serveis.

En altres àmbits, però, persisteixen mancances significatives. Entre aquestes, les dificultats d’accés a la salut mental infantil i juvenil, la saturació d’alguns serveis, la implantació desigual de les figures de protecció en el lleure i l’esport o l’absència d’una estratègia catalana integral davant les violències digitals.

A aquestes dificultats se suma la desigualtat territorial. La capacitat de prevenció, detecció i resposta encara pot variar en funció del municipi, dels recursos de l’Administració local o de la capacitat de cada entitat. Per aquest motiu, durant la jornada es va insistir que la protecció no pot dependre del lloc on viu un infant ni de l’espai en el qual es produeix la violència.

L’informe també posa sobre la taula una paradoxa important: les entitats del tercer sector són una peça essencial per implementar la LOPIVI, però sovint no disposen del reconeixement, la participació en la presa de decisions ni el finançament estable que correspondria a la responsabilitat que assumeixen.

Taula rodona: mirades i reptes per fer efectiva la protecció de la infància i l’adolescència

La segona part de la jornada va consistir en una taula rodona moderada per Ignasi Aragay, director adjunt del diari ARA, amb la participació de Pilar Polo Polo, de la Fundació Vicki Bernadet; Jofre Padullés Plata, de l’entitat ISOM i coordinador de la Comissió Barnahus de la FEDAIA; Xavi Nus Garrell, de la Fundació Pere Tarrés, i Mireia Forner Puntonet, de l’Hospital de Sant Pau.

El debat va combinar el reconeixement dels avenços normatius amb una mirada crítica sobre les dificultats que continuen apareixent en la pràctica quotidiana.

Pilar Polo va defensar una mirada esperançada, però va advertir que la persistència de situacions de violència greu demostra que el sistema encara no sempre arriba a temps. Aquesta reflexió va reforçar una de les idees transversals de la jornada: cal deixar d’actuar únicament després de la violència i desenvolupar estructures capaces d’anticipar-se, detectar el malestar i intervenir de manera precoç.

En aquesta línia, Jofre Padullés va plantejar la necessitat de diferenciar entre les situacions de risc, en les quals existeix la possibilitat que es produeixi un perjudici, i les situacions de dany, en què les conseqüències ja s’estan manifestant. També va convidar a ampliar la mirada més enllà de les conductes individuals i tenir presents les violències estructurals i les relacions de poder que afecten la vida dels infants i adolescents.

Escoltar sense interrogar i acompanyar la reparació del dany

Un altre dels grans eixos del debat va ser l’escolta dels infants i adolescents. Les persones participants van recordar que un infant no necessàriament explicarà una situació de violència a la figura que institucionalment tingui assignada aquesta funció, sinó a la persona adulta amb qui hagi construït una relació de confiança.

Per aquest motiu, la formació no pot limitar-se a les figures específiques de protecció. Totes les persones adultes que treballen o conviuen amb infants han de saber reconèixer el malestar, acollir una revelació, escoltar sense jutjar i activar els circuits corresponents sense convertir aquesta escolta en un interrogatori que pugui revictimitzar o interferir en les actuacions posteriors.

També es va abordar la reparació del dany. Es va remarcar que la violència no és una malaltia que simplement es pugui “curar”, sinó una experiència vital que pot tenir conseqüències duradores. Reparar implica acompanyar l’infant perquè pugui comprendre el que ha viscut, deixar de situar la culpa en si mateix i atribuir la responsabilitat a qui ha exercit la violència.

Mireia Forner va destacar que aquestes experiències poden tenir efectes sobre la salut física i mental a llarg termini i que, per això, cal garantir intervencions especialitzades que ajudin a integrar el que s’ha viscut i evitin que condicioni el desenvolupament futur.

El paper preventiu del lleure, la salut i els entorns digitals

Xavi Nus va recordar que el sector del lleure va ser pioner en l’elaboració de protocols de bon tracte i de prevenció de les violències sexuals, fins i tot abans de l’aprovació de la LOPIVI. Tanmateix, va advertir que aquest desplegament s’ha estancat i va reclamar una regulació i una formació més sòlides, així com un major reconeixement de la tasca educativa que desenvolupen els equips de monitoratge.

També va posar en valor la proximitat educativa pròpia del lleure: els monitors i monitores no són amistats dels infants, però poden convertir-se en persones adultes de confiança capaces de detectar canvis, escoltar el malestar i activar una resposta. Perquè això sigui possible, però, han de disposar d’acompanyament i recursos i no sentir que han de resoldre individualment situacions complexes.

En l’àmbit de la salut, Mireia Forner va defensar una prevenció universal que incorpori l’acompanyament a les maternitats i paternitats positives. També va assenyalar que les consultes mèdiques i, especialment, les visites pediàtriques són moments privilegiats per detectar precoçment possibles indicadors de risc o malestar i desenvolupar actuacions preventives des dels primers moments de vida. Per aprofitar aquesta oportunitat, els equips professionals han de disposar de la formació i les eines adequades.

La conversa també va abordar les violències digitals i va qüestionar la idea que les persones agressores a internet són sempre desconegudes. Sovint, aquestes violències tenen origen en l’entorn de confiança i traslladen als espais digitals dinàmiques que ja existeixen en les relacions presencials.

En aquest context, es va assenyalar la necessitat d’oferir una educació sexual accessible, abordar críticament l’accés a la pornografia i treballar amb els adolescents les masculinitats tradicionals, el consentiment i les relacions de poder des d’una perspectiva educativa.

Conclusions de la taula rodona: més recursos, coordinació i reconeixement del tercer sector

La taula rodona va concloure amb una demanda compartida: consolidar un sistema de protecció amb més recursos, formació continuada, coordinació entre serveis, sistemes d’informació compartits i una participació real dels infants i adolescents.

També es va reclamar que l’Administració reconegui el tercer sector com un agent corresponsable i estratègic, incorporant la seva experiència acumulada en la definició de les polítiques públiques i garantint els recursos necessaris per desenvolupar aquesta tasca.

En conjunt, les aportacions del dossier i de la taula rodona van evidenciar que el desplegament de lleis, protocols, serveis i figures de protecció és imprescindible, però que la protecció efectiva requereix traduir aquests instruments en recursos suficients, competències professionals, circuits clars i respostes coordinades a tot el territori.