Conte infantil "La motxilla vermella de la Judith"
"La motxilla vermella de la Judith" és la nova referència d'Íngrid Giné Castellví publicada el 10 de setembre de 2025 a través d'Edita (entitat adherida) per l'Editorial "el cep i la nansa" com a part de la col·lecció Kairat. Es tracta de l'autora de "Superego Lucas", conte que també aborda la temàtica del bullying amb la mateixa tècnica basada en amigurumis (ninots de punt de ganxo).
Enllaç sobre el projecte de la "La motxilla vermella de la Judith" (Edita)
Un dels trets més originals del llibre és la seva estètica visual. Les il·lustracions no són dibuixos tradicionals, sinó fotografies d'escenes creades amb amigurumis, ninots teixits a crochet (punt de ganxo), i maquetes elaborades a mà per la mateixa autora, amb la col·laboració de l'artesana Gemma Papiò Montserrat i la fotògrafa Anna Guardiola, de la mateixa manera que ja es va fer amb "Superego Lucas".
Mentre que aquesta estètica única aporta una calidesa i tendresa que reforcen el missatge del conte, tenint cada personatge i escenari una textura, volum i ànima diferent, la fotografia d'Anna aconsegueix capturar no sols la bellesa dels materials, sinó també l'emoció que transmeten. Com ella mateixa diu, “capturar les emocions i els detalls de les maquetes creades per Íngrid m'ha permès donar vida a un relat tan necessari com aquest.”
Íngrid Giné Castellví, nascuda en 1981 a Els Guiamets (Tarragona), és monitora de menjador i observadora atenta del comportament i dinàmiques que sorgeixen entre els nens. Després d'anys de treball personal i teràpia, va decidir escriure aquesta història basada en la seva pròpia experiència com a víctima d'assetjament escolar, amb l'objectiu de donar visibilitat a una realitat que molts nens viuen en silenci.
Després de múltiples trobades en escoles i presentacions on famílies i docents li expressaven la necessitat d'històries que reflectissin el sofriment de les víctimes, va decidir escriure la seva pròpia història. Tal com expressa l'autora: “Conec perfectament el dolor de ser una víctima, i després d'anys de teràpia, he aconseguit narrar-ho sense judici, amb comprensió i perdó. Volia mostrar que sí que es pot sanar”.
Per tant, es tracta d'un conte autobiogràfic, un testimoni real sobre l’assetjament escolar, escrit des de la vivència. Una història que reflecteix el que sent un nen/a que pateix assetjament escolar, i que porta els adults a reflexionar sobre que fem, com actuem i com podem ajudar els nostres infants.
Sinopsi:
La Judith és una nena que té moltes pors, i això la fa sentir trista, incompresa, sola, indefensa, rebutjada, perquè se’n riuen d’aquestes pors. Les seves amigues del poble comencen a fugir i amagar-se d’ella, no la volen, ella no ho entén i se sent molt malament, trista i sola. La Judith està immersa en una gran foscor, quan de sobte apareix la fada que habita dins seu, i ella molt sorpresa l’escolta atentament. I tu, escoltaries a la fada que habita dins teu?
La protagonista d'aquesta història, Judith, càrrega una motxilla simbòlica de pors. Aquests temors l'aïllen, li fan sentir tristesa, incomprensió i rebuig. Els altres nens del poble no entenen la seva sensibilitat i es burlen d'ella, allunyant-la a poc a poc. A mesura que l'aïllament creix, també el fa la foscor interior de Judith. La seva “motxilla vermella” és la càrrega emocional que arrossega cada dia, invisible per a la resta, però massa pesada per a la seva curta edat.
Però enmig d'aquesta solitud apareix una figura màgica: la fada que habita dins d'ella mateixa. Aquest personatge convida a Judith, i al lector, a escoltar-se, a connectar amb aquesta veu interior que moltes vegades ignorem, però que pot ser el nostre refugi i la nostra força.
La història de Judith interpel·la, ens empeny a mirar més enllà de la conducta dels nens i a atendre les seves emocions més profundes. És un recurs valuós tant en l'àmbit escolar com en el familiar, ja que dona veu a les víctimes i ofereix una via per a comprendre i reparar.
Amb les seves 28 pàgines, l'obra es tracta d'una invitació a escoltar la nostra veu interior. Per això, el conte acaba amb una pregunta que ressona tant en petits com en adults: “I el teu, escoltaries a la fada que habita dins teu?” (“I tu? Escoltaries la fada que habita dins de tu?”): Una frase senzilla que tanca l'essència del llibre: mirar cap a dins, valorar la pròpia veu i atrevir-se a ser un mateix.
