Reptes en la intervenció social al 5è Congrés de Serveis Socials Bàsics i Especialitzats

En obrir el congrés el Sr. Marc  Queralt, president del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (entitat adherida) en l’obertura del congrés, convida a la participació per construir la professió i agraeix a tots i totes els i les col·legiats que són qui fan força entre professionals.

Equip SEER com a entitat gestora de la Plataforma PDA Bullying participem a través del Ramiro Ortegón i la Mònica Donnellan, amb dos interessos principals:

• Indagar en eines i recursos per vincular l'abordatge del bullying entre el sector d'educació formal i l'àmbit social, de fet, un repte clau de la LOPIVI (Llei de protecció de la infància i l'adolescència vers la violència).
• Posar un focus clau en la cura dels i les professionals, des de la mirada d'acompanyament i supervisió, en la que estem desplegant eines importants com la Formació en Model ADS (inscripcions obertes).

Reptes i recursos en el suport als i les professionals

Dilluns 27 s'ha proposat una taula rodona en reflexió al voltant de "L’impacte de la supervisió en els professionals. Tipologies de supervisió. Riscos psicosocials" (ponents: Eleni Yoti, Maria Rosa Monreal i Teresa Aragonès). I dimarts 28, a l'espai bombers, una taula rodona específicament per atendre "El rol dels col·legis professionals en els riscos psicosocials" (amb ponents: Dolors Liria - COPC, Laura Fraile - CEESC, Laura Morro - TSCAT, i M. Victòria Gómez - COPEC).

Visibilitzem aquí un recull d'alguns recursos associats a cada col·legi professional:

Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)

• GUIA EN ELABORACIÓ: L’autocura dels professionals de l'Educació Social

Aquesta estratègia forma part del pla de treball de 2024 que incorpora l'articulació de grups i xarxes professionals. Així i tot, la idea fa anys que està en el full de treball del CEESC. Per exemple, associat al Dia Internacional de l’Educació Social del 2019 trobeu aquest dossier temàtic sobre l’autocura dels professionals. 

• Cercles de diàleg al voltant de l'autocura i altres temes d'interès professional

PDA, de fet, vam participar en un dels últims al voltant de la banalització de la violència amb raó del Dia Europeu de la Mediació: Cercle de diàleg sobre la banalització de la violència en la infància i adolescència.

Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC)

• Comprensió de la realitat professional.

- Professionals assistencials alt impacte emocional.
- Elevada complexitat dels casos.
- Increment exponencial de la demanda.
- Pressió assistencial i manca de recursos.
- Manca de suport institucional a l'àmbit autònom o privat.

• Focus en els factors protectors.

- Autocura.
- Treball en equip.
- Claredat de rols.
- Lideratges saludables.
- Compliment de la llei PRL.
- Mesures organitzatives que promoguin espais de treball saludables.

• Programa Psyche

Veure també: Programa SEPS (per a professionals de salut)

Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT)

• Programa T'acompanyem.
• Programa SuporTS.

Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC)

• Punt Lila

Per acabar, en aquest treball en que posem el focus en el professional, també volem visibilitzar el treball exposat a la taula rodona "La interrelació en els serveis que atenen les persones en el procés d’atenció. Més enllà del treball en xarxa", en què l'Anna Viñas de Castell-Platja d'Aro i S'Agaró (Xarxa comunitària certificada) presenta part del gran treball desplegat amb el "model relacional-vincular en el treball socioeducatiu".

Diàleg: pràctiques discriminatòries a la intervenció social.

Aquest va ser un dels únics espais al congrés on es va abordar el tema de la violència, transversal al nostre treball en PDA Bullying. Des de la motivació d'entendre diferents mirades cap a les pràctiques de discriminació existents a la intervenció social, vam acudir a aquest espai per entendre quins obstacles poden haver-hi presents en la pràctica professional de les institucions i serveis dedicats a la protecció de la infància i la joventut.

En la xarrada sobre pràctiques discriminatòries en la intervenció social, a càrrec de les ponents Ainhoa Douhaibi i Asun Pie, es va fer menció directa i explicita a les violències presents al sistema de protecció, el que s’anomena violència secundària o institucional.  Des d’aquest marc més ample, van explicar com aquesta es va concretant en diverses conductes i actituds que s’expressen a través de microviolències, i van donar exemples específics en el món de l’acompanyament a joves i  el col·lectiu de diversitat funcional. Aquestes violències  que inclouen, entre d’altres la discriminació i l’exclusió, es colen en la pràctica professional, normalitzant aquesta violència estructural.  

Amb una mirada més ampla, expliquen com es poden identificar les dinàmiques d’un sistema  capitalista neocolonial i com la seva tendència a fomentar l'individualisme, també acaba creant professionals aïllats, que no sols veuen els usuaris com a un subjecte separat de l’entorn sinó que a més, viuen una gran part de la seva pràctica desconnectats d’altres xarxes professionals de suport. Insisteixen que no hem de treballar sols ni soles: l’abordatge comunitari és clau per canviar de paradigma, ja que de moment, l’acció social no pot evitar perpetuar la segregació i altres pràctiques discriminatòries perquè son part del sistema que el fonamenta.

Assenyalen, per exemple, la instrumentalització de la cultura a través de programes d’interculturalitat que han acabat justificant i explicant els conflictes sols des d’un marc culturista, buscant l’origen de les dificultats únicament en la diversitat de l’expressió cultural. Aquesta pràctica estesa, desvia la mirada de les violències estructurals i la  possibilitat d’abordar-ho des del marc del racisme i l’opressió que hi són presents en la base. No es pot parlar sols de diversitat i convivència cultural quan obviem la manca de drets essencials.

Denuncien que encara hi ha una mirada cap a la persona en situació de vulnerabilitat que justifica la dificultat des d’un lloc individual, com si aquells reptes, mancances o dificultats que es deuen a alguna causa pròpia, alimentant la culpabilització i perdent la perspectiva sistèmica i d’entorn.  Criden a una comprensió més profunda i política de la desigualtat, estudiant quines són realment les persones usuàries que acudeixen i perquè, així com que cada professional pugui revisar quines de les seves pròpies creences o actituds puguin estar perpetuant la violència estructural. Davant la sensació d’impotència o frustració que molts senten davant la dificultat percebuda de canviar les coses, les ponents ho van deixar ben clar citant , per acabar, unes paraules d'Angela Davis: “Calen noves solucions a antics problemes: i això implica mobilitzar-se i desobeir”.

Plasmar les realitats socials

Per tancar, a la conferència de cloenda "El mirall social del cinema i la televisió: Com es nodreixen els mitjans audiovisuals per plasmar les realitats socials? Com expliquem el que fem?" hem pogut extreure algunes idees i reflexions que ens agradarà poder integrar en el nostre treball preventiu sobre "creació audiovisual".