Amb motiu del 10 de febrer de 2026, dia internacional d'Internet Segura, i en col·laboració amb el CEESC (Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya), s'ha presentat l’informe: Reptes i solucions en l’abordatge integral de la violència entre infants i joves.
L'espai conduït per l'Anna Xapellí i el Ramiro Ortegón d'Equip SEER i de la Plataforma PDA Bullying, va posar especial èmfasi en la necessitat de construir sistemes de protecció coherents, sostinguts en el temps i alineats amb una cultura real de la prevenció.
El 10 de febrer de 2026, coincidint amb el dia internacional d'Internet Segura, vam presentar públicament l’informe: Reptes i solucions en l’abordatge integral de la violència entre infants i joves. Aquest, ha estat fruit dels aprenentatges del workshop participatiu celebrat el 6 de novembre en el marc de la Jornada “La cultura de la prevenció, una qüestió de cultura”, la qual es va organitzar amb motiu del Dia Internacional de la UNESCO per a la prevenció de l’assetjament i el ciberassetjament entre iguals.

La presentació va tenir lloc a la seu del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC), entitat adherida a la Xarxa PDA. En aquest espai vam compartir el marc del model PDA i, tot seguit, vam exposar els principals reptes, consensos i resultats recollits a l’informe.
Consulteu el material de suport de la presentació aquí
La jornada del 6N, acollida pel Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), es va estructurar en dos espais diferenciats. Al matí, es va generar un espai de treball intern amb referents de les organitzacions membres de la Xarxa PDA. A la tarda, l’espai es va obrir a professionals de l’acció social que treballen amb infants, joves i famílies.
Un dels objectius centrals del matí era compartir, revisar i consolidar el Codi de Bones Pràctiques com a base d’un sistema de gestió de la protecció en l’àmbit de la infància i l’adolescència. Per fer-ho possible, es va desenvolupar el workshop De grans reptes socials a l’aplicació de bones pràctiques, amb debats paral·lels corresponents als quatre eixos del model PDA: promoció, prevenció, detecció i actuació.
Els espais van ser co-construïts a partir del bagatge professional de les entitats participants, amb moderació compartida entre organitzacions de la Xarxa PDA i l’Equip SEER. Mitjançant la metodologia MoSCoW, es van prioritzar les aportacions i necessitats, classificant-les com a imprescindibles (Must), prioritàries (Should), desitjables (Could) o no incloses en aquesta fase (Won’t), amb l’objectiu d’orientar de manera estructurada la renovació del Codi de Bones Pràctiques.
En finalitzar la jornada, des de PDA Bullying vam iniciar el procés de recopilació, anàlisi i sistematització de totes les aportacions realitzades. L’informe que presentem és fruit d’aquest treball: una primera aproximació estructurada als reptes actuals, les necessitats emergents i les prioritats consensuades per la Xarxa.
Consulteu aquí per saber-ne més
Les conclusions de l’informe apunten cap a una evolució del model, reforçant la necessitat de consolidar un sistema protector integral amb mirada plena als reptes que sorgeixen dels entorns digitals i tecnològics.
Promoció: cap a sistemes de protecció estructurats i avaluables
El consens ha estat clar: cal superar una concepció limitada i puntual de la promoció i avançar cap a un veritable sistema de gestió de la protecció que actuï com a paraigua estructural. La promoció no pot ser només un conjunt d’accions aïllades, sinó que ha de garantir coherència, continuïtat i qualitat en la prevenció, la detecció i l’actuació.
S’ha remarcat la necessitat de disposar de plans d’acció clars, indicadors definits, mecanismes de seguiment i sistemes de garantia de qualitat. També s’ha subratllat la importància d’alinear aquest sistema amb el marc normatiu vigent, incorporant-lo dins d’una cultura organitzativa de bon tracte que vagi més enllà del compliment formal.
Prevenció: cultura comunitària, benestar i corresponsabilitat
Els debats han reforçat una mirada comunitària i no adultocèntrica. La prevenció s’entén com un procés continu i transversal, centrat en el benestar emocional, la convivència i la construcció de vincles de qualitat.
S’ha destacat la necessitat d’implicar activament les famílies i la comunitat, de garantir formació continuada, així com de disposar de temps real per desplegar accions preventives significatives. En aquest punt va emergir amb força la necessitat d’integrar de manera estructural la dimensió digital i la perspectiva interseccional, assegurant que la prevenció respongui als nous reptes socials i tecnològics.
Detecció: enfortir els canals i superar les barreres institucionals
Ha sigut identificada com un dels grans reptes del sistema. Les aportacions recollides posen de manifest la necessitat de superar la por institucional a obrir casos i d'impulsar canals de comunicació segurs, accessibles i adaptats als infants i adolescents.
S’ha remarcat que la detecció només és possible quan existeix vincle i confiança, i que cal garantir que les persones que alerten no pateixin impactes negatius. També s’ha remarcat la importància de disposar d’equips de valoració formats específicament en la tasca de detecció, estructures clares i circuits coordinats amb el territori, evitant la dependència d’una única figura referent.
Actuació: processos restauratius i acompanyament sostingut
El consens apunta cap a la necessitat de superar respostes exclusivament reactives o punitivistes. L’actuació ha de concebre’s com un procés restauratiu, amb recursos suficients i amb una mirada integral que inclogui a totes les persones implicades.
S’ha subratllat la importància de garantir plans de reparació individualitzats, acompanyament psicològic sostingut i coordinació efectiva en xarxa. També s’ha insistit a evitar que les intervencions que puguin revictimitzar o cronificar els rols, apostant per una mirada humana, pedagògica i transformadora.
Aquest informe no tanca un procés. L’obre.
Les conclusions del workshop constitueixen la base per actualitzar el Codi de Bones Pràctiques com a eina viva, adaptada als reptes actuals, especialment en l’àmbit digital, la salut mental i la corresponsabilitat comunitària, i alineada amb els drets dels infants.
La renovació del Codi no serà una revisió formal, sinó una evolució cap a un model més sistèmic, més mesurable i més transformador.
Notícies relacionades:
Publicació:
10 de febrer de 2026