• Sistema sexe-gènere-desig i diversitat en la infància i adolescència

• Mites, estigmes i LGTBI-fòbia

• Situacions reals del lleure i criteris d’intervenció

• Recursos pràctics i aplicables immediatament

• Dilluns 18 de maig, de 9.30 a 11.30 h
• Dissabte 23 de maig, de 10 a 12 h
• Dijous 28 de maig, de 18 a 20 h
• Dissabte 30 de maig, de 10 a 12 h
• Dilluns 1 de juny, de 9.30 a 11.30 h
• Dimecres 3 de juny, de 18 a 20 h
• Dimecres 30 de setembre, de 9.30 a 11.30 h
• Dimarts 6 d’octubre, de 18 a 20 h

Presència des de les pràctiques universitàries

En el marc de les pràctiques universitàries a PDA Bullying, Maria Rodríguez Pérez, estudiant del Màster Universitari en Criminologia i Execució Penal de la UPF, ha participat en la formació inicial “Acompanyant les infàncies i adolescències des d’una perspectiva LGTBI+ en el lleure educatiu”.

A partir d’aquesta experiència formativa, ens aporta una mirada de valor sobre els principals continguts treballats: la importància de generar espais segurs i inclusius, la prevenció de l’LGTBI-fòbia, el paper de les persones educadores com a figures de protecció i la necessitat d’acompanyar infants i adolescents des del respecte, la validació i el bon tracte.

Norma binària i construcció social del gènere

Durant la formació es treballa sobre com la societat construeix una norma binària basada principalment en les categories “home” i “dona”. Aquesta norma parteix, habitualment, de l’assignació d’un sexe en néixer a partir dels genitals de la criatura, fet que comporta també l’assignació d’un gènere i d’un conjunt d’expectatives socials associades.

Es destaca que aquest procés no és neutre, ja que des del moment en què es categoritza una criatura com a “nen” o “nena” també es projecten determinats rols, comportaments, interessos i formes d’expressió socialment esperades. La formació planteja que aquestes expectatives poden limitar la llibertat d’expressió i generar situacions de violència o exclusió quan una persona s’allunya de la norma establerta.

A més, es planteja la idea que tant el sexe com el gènere són categories influïdes per construccions socials, culturals i històriques. En aquest sentit, es qüestiona la visió del sexe biològic com una realitat completament fixa i objectiva, i es reflexiona sobre com les categories socials vinculades al gènere han anat variant segons l’època, el context i les estructures culturals.

S’explica que la norma binària funciona sovint de manera jeràrquica i excloent, invisibilitzant totes aquelles experiències, identitats o expressions que no encaixen plenament dins les categories tradicionals. Això pot generar discriminació, exclusió o situacions de violència envers les persones que qüestionen o transgredeixen aquestes normes socials.

Finalment, es posa èmfasi en la importància de la mirada interseccional, destacant que les experiències de cada persona poden variar segons diferents eixos de desigualtat, com ara el gènere, l’origen, la racialització o el context social i cultural.

Expressió de gènere i exemple pràctic

Durant la formació es visualitza el videoclip The Light de HollySiz com a exemple pràctic per reflexionar sobre la identitat, l’expressió de gènere i la resposta social davant les dissidències de gènere.

El vídeo mostra una criatura que expressa incomoditat amb les expectatives de gènere que se li imposen i que se sent més còmode expressant-se d’una manera diferent de la que socialment s’espera d’ella. A partir d’aquest exemple, la formació planteja que el conflicte no es troba en la criatura, sinó en la rigidesa de la norma social i en les violències que aquesta genera.

També permet reflexionar sobre les diferents reaccions que poden aparèixer dins l’entorn familiar davant expressions o identitats que qüestionen la norma de gènere. El vídeo mostra actituds més protectores i d’acompanyament, però també reaccions de desconcert, resistència o dificultat per comprendre la situació. La formació destaca que aquestes contradiccions poden conviure en una mateixa persona i formen part dels processos d’aprenentatge i adaptació.

A més, es treballa la idea que moltes famílies projecten expectatives vinculades al gènere assignat, generant dificultats quan la criatura expressa interessos, comportaments o formes d’identitat que s’allunyen d’aquesta norma.

La idea central és que l’acompanyament no ha de centrar-se en “corregir” la criatura, sinó en generar espais segurs i reduir les violències externes que rep.

Persones trans, identitats no binàries i intersexualitat

La formació dedica una part important a explicar les diferents experiències i identitats que qüestionen o s’allunyen de la norma binària tradicional. Des d’aquesta perspectiva, es presenta el concepte “trans” com un terme paraigua que engloba diferents vivències i formes d’identificació relacionades amb el gènere.

S’explica que les persones trans són aquelles que, en algun moment, qüestionen o no s’identifiquen plenament amb el gènere que se’ls ha assignat en néixer. Es remarca que aquesta experiència pot expressar-se de múltiples maneres i que no existeix una única forma de viure o transitar el gènere.

La sessió introdueix també conceptes com el no binarisme i el gènere fluid, explicant que hi ha persones que no s’identifiquen exclusivament dins de les categories “home” o “dona”, o que poden experimentar el gènere de manera variable i canviant. Es destaca que aquestes identitats qüestionen la rigidesa de la norma binària i amplien la comprensió sobre la diversitat de gènere.

En contraposició, es presenta també el concepte de persones cis, fent referència a aquelles persones que se senten conformes amb el gènere que se’ls va assignar en néixer. Moltes d’elles no arriben a qüestionar-se la seva identitat perquè encaixen dins la norma social i no experimenten situacions de judici o exclusió relacionades amb el gènere.

També es menciona la intersexualitat, explicant que existeixen persones amb característiques biològiques, corporals o sexuals que no encaixen completament dins les categories tradicionals de “mascle” o “femella”. La formació planteja que aquestes realitats qüestionen la idea d’un sistema binari tancat i evidencien la diversitat existent més enllà de les categories normatives.

Diversitat afectivosexual i construcció del desig

S’aborda també la diversitat afectivosexual, destacant que les orientacions i formes de desig són diverses i no es limiten a una única manera d’entendre les relacions, la sexualitat o l’afectivitat. Es reflexiona sobre com la societat construeix imaginaris i expectatives al voltant del desig, condicionant la manera com les persones interpreten les seves experiències i identitats.

Durant la sessió es treballen diferents orientacions afectivosexuals, com ara les persones gais, lesbianes, bisexuals, pansexuals i asexuals, remarcant la necessitat d’ampliar la mirada més enllà de categories reduccionistes o estereotipades. Es planteja que les identitats i orientacions poden viure’s de formes molt diverses i que moltes experiències han estat històricament invisibilitzades per la norma heterosexual dominant.

Igualment, es reflexiona sobre la diferència entre bisexualitat i pansexualitat, així com sobre la importància de comprendre que el desig i l’atracció poden construir-se i expressar-se de maneres diferents segons les experiències personals, socials i culturals.

En relació amb l’asexualitat, la formació explica que hi ha persones que no experimenten atracció sexual o que la viuen d’una manera diferent de la norma social establerta. De fet, moltes de les dificultats que poden experimentar aquestes persones no provenen de la seva identitat, sinó de la manca de comprensió social i de les expectatives normatives vinculades a la sexualitat.

Així mateix, es posa en qüestió la idea de “diversitat” quan continuen existint dinàmiques d’exclusió o discriminació. En aquest sentit, es planteja que no es pot parlar plenament de diversitat mentre determinades identitats o experiències continuïn sent invisibilitzades, estigmatitzades o vulnerabilitzades dins la societat.

Violència, discriminació i LGTBI-fòbia

La formació planteja l’LGTBI-fòbia no només com una forma de rebuig individual, sinó com un sistema d’opressions múltiples i interrelacionades que regula els cossos, les identitats i les expressions que s’allunyen de la norma cisheterosexual.

A més, aquestes violències no actuen de manera aïllada, sinó que es relacionen amb altres estructures de poder i desigualtat, com ara el racisme, el capacitisme, el classisme o el colonialisme. La formació remarca la importància de la mirada interseccional per comprendre com es generen diferents formes de discriminació i exclusió social.

La sessió defensa que moltes d’aquestes violències són estructurals, simbòliques i culturals, i que condicionen quines identitats i experiències són reconegudes, legitimades o considerades socialment acceptables.

Així doncs, identifica diferents formes en què es pot manifestar l’LGTBI-fòbia, destacant que aquesta pot expressar-se a escala cognitiva, afectiu, conductual, interioritzat o institucional.

Estereotips, prejudicis i discriminació

Es treballa el procés mitjançant el qual es generen situacions de discriminació envers les persones del col·lectiu LGTBI+. Els estereotips fan que deixem de veure la persona en la seva individualitat i passem a interpretar-la a través d’idees preconcebudes i simplificades.

Aquests estereotips poden transformar-se en prejudicis i actituds discriminatòries, generant rebuig, exclusió o violència envers les persones que s’allunyen de la norma heterosexual i binària. Es remarca que moltes d’aquestes violències estan socialment normalitzades i es manifesten tant de manera explícita com implícita.

La sessió explica que el procés de discriminació sovint s’inicia amb rumors o discursos socials que acaben generant estereotips sobre determinats col·lectius. Aquests estereotips poden convertir-se en prejudicis emocionals i, finalment, materialitzar-se en conductes discriminatòries concretes envers les persones afectades.

S’analitzen també diferents estereotips i falses creences associades al col·lectiu LGTBI+, explicant com aquests imaginaris contribueixen a la discriminació, la invisibilització i l’estigmatització social.

Es reflexiona especialment sobre la hipersexualització de les dones trans, la invisibilització dels homes trans i els imaginaris heteronormatius vinculats a la sexualitat, com ara la idea que només existeix una sexualitat “real” basada en la penetració penis-vagina. La formació destaca que aquests discursos reforcen normes socials excloents i dificulten el reconeixement de la diversitat afectivosexual i de gènere.

També s’explica que moltes falses creences associen determinades identitats o orientacions a estigmes, problemes o comportaments concrets, generant exclusió social i vulnerabilitat. Per tant, s’ha de posar èmfasi en la necessitat de revisar críticament aquests imaginaris socials i promoure una mirada més diversa i respectuosa.

Acompanyament educatiu i espais segurs

Així doncs, existeix una gran necessitat de generar espais educatius i de lleure segurs, inclusius i lliures de violències per a infants i adolescents. Es planteja que l’acompanyament no s’ha de centrar en “corregir” o modificar la criatura, sinó en protegir-la de les violències i discriminacions que pot rebre per part de l’entorn.

Es remarca la importància del llenguatge inclusiu, de la revisió de les pràctiques educatives i de la creació d’espais on totes les persones puguin expressar-se amb seguretat i sense por al judici o a l’exclusió.

Els espais de lleure no només tenen una funció recreativa, sinó també educativa i socialitzadora. Es posa èmfasi en el potencial transformador dels espais de lleure i en la importància de les persones adultes referents dins l’acompanyament d’infants i adolescents.

Es planteja que els espais de lleure poden actuar tant com a factors protectors com vulnerabilitzadors, depenent del clima generat, de les pràctiques quotidianes i de l’organització dels equips educatius. Es destaca igualment la importància de la formació dels equips, de la sensibilitat davant les desigualtats socials i de la creació d’espais segurs i inclusius.

També es defensa que les persones educadores i professionals del lleure tenen un paper clau com a figures de referència i com a agents de transformació social. Es posa en valor la capacitat dels espais de lleure per afavorir el benestar, la inclusió i el desenvolupament lliure de les identitats.

Per tant, l’acompanyament ha d’anar dirigit a totes les criatures, independentment de si formen part o no del col·lectiu LGTBI+, amb l’objectiu d’afavorir espais més respectuosos, diversos i lliures de discriminació.

La sessió treballa les dificultats que poden experimentar infants i adolescents LGTBI+, especialment pel que fa a la manca de referents, la dificultat per trobar informació positiva i segura sobre la pròpia identitat o orientació i l’exposició constant a actituds discriminatòries o estereotipades.

Es reflexiona igualment sobre com el silenci o la manca d’acompanyament per part de les persones adultes pot augmentar els sentiments de soledat, vulnerabilitat i inseguretat dels adolescents LGTBI+, afectant negativament la seva autoestima i el seu benestar emocional. Així mateix, es destaca la complexitat que pot suposar sortir de l’armari segons el context familiar, afectiu o escolar de cada persona.

Finalment, la formació valora les experiències positives i transformadores dels joves LGTBI+, destacant la seva capacitat crítica, la seva intel·ligència emocional i la contribució que poden fer a la construcció d’espais més diversos, inclusius i respectuosos.

Marc institucional i deure d’intervenció

S’explica l’existència d’un marc legal i institucional orientat a prevenir i erradicar l’LGTBI-fòbia. Es remarca que les persones que treballen directament o indirectament amb l’administració tenen el deure d’intervenir davant situacions de discriminació o violència, aplicant el principi de diligència deguda.

Les persones professionals i educadores han d’estar formades i capacitades per detectar, prevenir i abordar situacions de discriminació o exclusió dins dels espais educatius i de lleure.

Es destaca també que la intervenció davant situacions de discriminació o violència LGTBI-fòbia no és opcional ni depèn exclusivament de la sensibilitat individual de cada professional, sinó que constitueix una responsabilitat institucional.

Les administracions i les persones professionals tenen el deure de prevenir, detectar, atendre i reparar les situacions de violència o discriminació. A més, s’explica que davant aquestes situacions no es pot mirar cap a una altra banda, minimitzar els fets o delegar la responsabilitat sense actuació.

Així mateix, té una gran importància el primer abordatge, l’acompanyament i l’activació dels circuits corresponents com a part del deure d’intervenció i de la diligència deguda establerta en el marc legal.

Per acabar, les polítiques públiques, les guies i els protocols han de ser eines per afavorir espais més segurs i inclusius, així com per garantir els drets i el benestar dels infants i adolescents.

Idees i reflexions destacades

• Defensar que el problema no és la identitat o expressió de la criatura, sinó les violències i exclusions que rep des de l’entorn social.
• Posar en qüestió la rigidesa de la norma binària i les expectatives socials associades al gènere.
• Remarcar la necessitat d’acompanyar les criatures des del respecte, la seguretat i la validació de les seves experiències i identitats.
• Donar importància als espais de lleure i les figures educadores com a agents de prevenció, protecció i transformació social.
• Reflexionar sobre la necessitat de continuar revisant les pràctiques educatives, els llenguatges i els imaginaris socials que poden generar exclusió o discriminació.