Guia per introduir la perspectiva LGBTI+ en l’àmbit del lleure educatiu i esportiu

La Guia per introduir la perspectiva LGTBI+ en l’àmbit del lleure educatiu i esportiu és un recurs pràctic promogut per la Generalitat de Catalunya, amb orientacions per prevenir l’LGTBI-fòbia, revisar pràctiques educatives i construir entorns més segurs, inclusius i respectuosos amb la diversitat afectiva, sexual i de gènere.

La guia s’acompanya d’accions de difusió i formació per facilitar-ne l’aplicació pràctica, orientades a aplicar-ne els continguts en situacions reals.

La Guia per introduir la perspectiva LGTBI+ en l’àmbit del lleure educatiu i esportiu, impulsada per la Generalitat de Catalunya, és una eina pràctica per ajudar entitats, equips educatius, escoles de formació, instal·lacions i professionals del lleure i de l’esport a construir espais més segurs, inclusius i lliures de discriminació.

El recurs ofereix orientacions per incorporar la diversitat afectiva, sexual i de gènere en el dia a dia educatiu, revisar pràctiques internes, cuidar el llenguatge, prevenir l’LGTBI-fòbia i acompanyar infants, adolescents i joves des d’una mirada respectuosa, afirmativa i protectora.

Des de PDA Bullying recomanem aquesta guia perquè reforça una idea clau en la prevenció de les violències: el problema no és la identitat, l’expressió de gènere o l’orientació de cap infant o adolescent, sinó les violències, exclusions i silencis que pot rebre per part de l’entorn.

visitar guia

Una guia pensada per a l’àmbit del lleure educatiu i esportiu

La guia neix amb la voluntat d’acompanyar les entitats i professionals que treballen amb infants, adolescents i joves en espais de lleure educatiu i esportiu. El seu objectiu és facilitar eines concretes per garantir que aquests entorns siguin espais afirmatius, és a dir, espais on la diversitat afectiva, sexual i de gènere no només sigui respectada, sinó reconeguda i valorada com una part enriquidora del grup.

El lleure educatiu i esportiu té un paper fonamental en el desenvolupament d’infants i adolescents. Més enllà de ser un espai recreatiu, és també un espai de socialització, aprenentatge, convivència i construcció d’identitat. Per això, la manera com s’organitzen les activitats, com es comunica l’equip educatiu, com s’acullen les famílies o com s’actua davant una situació de discriminació pot tenir un impacte directe en el benestar i la seguretat de les persones participants.

La guia posa a disposició dels equips orientacions per revisar les pràctiques quotidianes, adaptar els espais i materials, incorporar llenguatge inclusiu, prevenir situacions de discriminació i activar protocols d’actuació davant l’LGTBI-fòbia. També inclou recursos específics per a l’acompanyament d’infants i joves trans, eines d’autoavaluació per a les entitats, models de documents, infografies, recomanacions culturals i un glossari terminològic.

Transformar pràctiques educatives

Un dels principals valors d’aquest recurs és que no es limita a oferir conceptes teòrics, sinó que proposa una mirada aplicada a l’organització dels serveis, activitats i equips. Incorporar la perspectiva LGTBI+ no vol dir fer una acció puntual o una activitat aïllada, sinó revisar com funciona l’entitat en conjunt.

Això implica observar el llenguatge que s’utilitza, els formularis d’inscripció, la comunicació amb les famílies, l’ús dels vestuaris i lavabos, la distribució dels grups, els referents que apareixen als materials educatius, les normes internes, els protocols de prevenció i actuació, i la formació de les persones adultes que acompanyen infants i adolescents.

Aquesta mirada ajuda a detectar pràctiques que poden semblar neutres, però que en realitat poden invisibilitzar o excloure determinades identitats, expressions o vivències. També permet avançar cap a entorns on cap infant o adolescent hagi d’amagar qui és per sentir-se segur o acceptat.

Espais segurs, inclusius i lliures de violències

La guia parteix d’una idea central: els espais de lleure poden actuar com a factors de protecció, però també poden esdevenir espais vulnerabilitzadors si no es revisen les pràctiques, els imaginaris i les respostes davant les violències.

Un espai segur no és només aquell on no es produeixen agressions explícites. També és aquell on es cuida el clima relacional, es dona valor a totes les identitats, es prevenen els comentaris discriminatoris, es detecten les exclusions subtils i s’actua davant qualsevol situació de burla, aïllament, rumor, menyspreu o violència.

En aquest sentit, la guia reforça el paper de les persones educadores, monitores, entrenadores i responsables d’activitats com a figures de referència. La seva actitud, la seva capacitat d’escolta i la seva resposta davant les situacions de discriminació poden marcar una diferència molt important en la vivència d’un infant o adolescent.

Acompanyar no és corregir: és protegir i validar

Una de les reflexions més importants que apareix vinculada a la formació sobre la guia és que l’acompanyament no ha de centrar-se en “corregir” la criatura o adolescent, sinó en protegir-la de les violències i discriminacions que pot rebre de l’entorn.

Aquesta idea és especialment rellevant quan parlem d’infants i adolescents amb expressions de gènere, identitats o orientacions que s’allunyen de la norma social esperada. El conflicte no es troba en la persona, sinó en les expectatives rígides, els prejudicis i les violències que poden aparèixer quan algú no encaixa en allò que l’entorn considera “normal”.

Acompanyar vol dir escoltar, validar, no jutjar, generar confiança, evitar l’exposició innecessària, respectar els ritmes personals i garantir que l’infant o adolescent no quedi sol davant la discriminació. També vol dir treballar amb el grup i amb l’entorn perquè la responsabilitat no recaigui mai sobre la persona que pateix la violència.

LGTBI-fòbia: una violència que cal prevenir, detectar i abordar

La guia també ajuda a comprendre l’LGTBI-fòbia com una forma de violència que pot expressar-se de moltes maneres: a través de comentaris, bromes, exclusions, rumors, mirades, normes no escrites, silencis institucionals o manca de resposta adulta.

Aquestes violències poden ser explícites, però també simbòliques, culturals o institucionals. Per això és important no reduir-les a conflictes puntuals entre infants o joves, sinó entendre-les dins d’un sistema més ampli d’estereotips, prejudicis i desigualtats.

Els estereotips fan que deixem de veure la persona en la seva individualitat i la interpretem a través d’idees simplificades. Aquests estereotips poden convertir-se en prejudicis i, finalment, en conductes discriminatòries. Desmuntar aquest procés és una part essencial de la prevenció.

La importància de la mirada interseccional

La guia incorpora una mirada interseccional, imprescindible per entendre que les experiències dels infants i adolescents no depenen d’un únic factor. La vivència d’una persona pot estar travessada pel gènere, l’orientació afectivosexual, l’origen, la racialització, la classe social, la discapacitat, la religió, la llengua, la situació familiar o altres eixos de desigualtat.

Aquesta mirada evita respostes uniformes i permet comprendre millor les necessitats de cada infant o adolescent. També ajuda a no invisibilitzar situacions específiques de vulnerabilitat i a construir respostes més ajustades, respectuoses i protectores.

El deure d’intervenció: no mirar cap a una altra banda

Un altre aspecte destacat del recurs és el marc institucional i el deure d’intervenció davant les situacions de discriminació o violència LGTBI-fòbica. La resposta adulta no pot dependre només de la sensibilitat individual de cada professional, sinó que ha de formar part d’una responsabilitat institucional.

Això implica prevenir, detectar, atendre i reparar. Davant una situació de discriminació no es pot minimitzar, mirar cap a una altra banda o delegar la responsabilitat sense actuar. El primer abordatge, l’acompanyament i l’activació dels circuits corresponents són elements clau per garantir una resposta protectora.

Des d’aquesta mirada, les polítiques públiques, les guies i els protocols són eines que ajuden a fer efectius els drets d’infants i adolescents i a transformar els espais educatius perquè siguin més segurs, inclusius i respectuosos.

Recomanació PDA

Des de PDA Bullying recomanem aquesta guia perquè connecta directament amb la promoció de la convivència, la prevenció de les violències i la construcció d’entorns protectors per a infants i adolescents.

El recurs ajuda a entendre que la prevenció de l’assetjament i de les violències entre iguals també passa per revisar les normes socials, els imaginaris, els silencis i les pràctiques que poden generar exclusió. La LGTBI-fòbia pot aparèixer en forma de burles, rumors, aïllament, etiquetes, pressió de grup o violències més explícites, i per això cal que els equips educatius disposin d’eines per identificar-la i actuar-hi.

També és una guia especialment útil perquè posa el focus en la responsabilitat adulta i institucional. No es tracta només de demanar respecte als infants i joves, sinó de garantir que les entitats, equips i serveis disposin de condicions, protocols, formació i criteris clars per protegir, acompanyar i reparar.

En aquest sentit, és un recurs molt recomanable per a entitats de lleure, clubs esportius, escoles de formació, equips educatius, serveis municipals, professionals de joventut, famílies i qualsevol persona implicada en la creació d’espais educatius lliures de discriminació.

Paraules clau: Diversitat afectiva, sexual i de gènere; prevenció de l’LGTBI-fòbia; espais segurs; llenguatge inclusiu; protocols; acompanyament; drets de la infància i adolescència

Altres enllaços d'interès: