Xarxerrem: episodi dedicat a l’assetjament entre iguals i les violències digitals

Una conversa sobre ciberbullying i convivència

Xarxanet estrena el segon episodi del pòdcast Xarxerrem, dedicat a l’assetjament escolar i al ciberbullying, amb una mirada comunitària sobre els reptes actuals de la convivència en entorns educatius, socioeducatius, digitals i de lleure. Conduït per Alba Montclús i Marta Catena, el programa combina entrevista i tertúlia per aprofundir en la prevenció, la detecció i l’actuació davant les violències entre iguals.

El programa compta amb la participació d’Anna Xapellí, criminòloga i referent de la línia d’actuació de PDA Bullying, que aporta una mirada especialitzada sobre les violències digitals, la detecció de senyals d’alerta i la importància d’actuar sense revictimitzar. Durant la conversa, s’aborden elements clau per comprendre el ciberbullying, com la permanència del contingut digital, l’exposició pública, la revictimització i la necessitat d’acompanyar tant la persona que rep la violència com el grup i les persones que exerceixen el dany.

L’episodi també compta amb la participació de Salut i Educació Emocional (SEER), entitat gestora de la Plataforma PDA Bullying, a través de la intervenció de Marina Bircollé, que aprofundeix en la importància de l’educació emocional, l’observació preventiva i la cura del benestar del grup. La tertúlia es completa amb Aïda Magrans, de la Fundació Pere Tarrés, que aporta la mirada del lleure educatiu i destaca el paper dels equips de monitoratge, la supervisió dels espais menys visibles i la construcció de normatives de convivència clares i compartides.

Què hi trobareu?

Al llarg de l’episodi s’aborden conceptes clau per comprendre l’assetjament entre iguals i el ciberbullying, diferenciant-los d’un conflicte puntual i situant-los com a dinàmiques de maltractament sostingudes per l’abús de poder, l’impacte psicològic i la distribució de rols dins del grup. En el cas de la violència digital, s’aprofundeix en elements específics com la permanència dels continguts, la dificultat de controlar-ne la difusió, la sobreexposició i la revictimització, factors que poden mantenir el dany més enllà del moment en què es produeix l’acció. També s'aborda la detecció de senyals d’alerta en la persona que rep la violència, com canvis en el comportament, en la comunicació, en les relacions o en l’ús de pantalles. Alhora, es remarca que posar el focus únicament en aquests indicadors pot resultar limitador i, fins i tot, revictimitzador si la resposta queda centrada només en el canvi de conducta de la persona afectada. Per això, el pòdcast planteja la necessitat d’observar el conjunt del grup i d’atendre tots els rols implicats.

En aquest punt, es destaca la importància de separar la persona en rol d'agressor de la conducta per evitar l’etiquetament i afavorir processos de consciència del dany, responsabilització i reparació. També s’hi recullen orientacions per a les famílies, com generar espais de confiança, parlar de límits, consentiment i intimitat digital, i recolzar-se en l’escola i en els equips professionals davant qualsevol sospita o situació de malestar.

La tertúlia amplia aquesta mirada des del lleure i l’educació emocional, aportant criteris per prevenir i detectar l’assetjament en espais socioeducatius més enllà de l’aula. S’hi tracten elements que poden sostenir entorns protectors, com la cohesió grupal, la presència d’adults accessibles i formats, les activitats cooperatives i les normes de convivència compartides. També s’hi introdueix l’observació preventiva del benestar del grup i l’ús de nivells d’alerta per valorar quan cal actuar, especialment davant sospites, rumors o indicis encara no confirmats. Finalment, es posa atenció als espais on la violència pot quedar menys visible, com lavabos, trajectes, vestidors o grups de missatgeria, i al valor de les persones que trenquen el silenci, entenent aquesta comunicació com un indicador que requereix escolta, cura i acompanyament adult.

Des de la perspectiva PDA, el recurs reforça la necessitat d’una resposta coordinada entre escola, famílies, lleure, acció social, salut i altres agents del territori. Aquesta resposta implica acompanyar el grup amb l’objectiu d’aturar la situació, protegir, activar les persones que poden ajudar i generar condicions per reparar el dany i restaurar les relacions.

Una conversa útil per a famílies, professionals i entitats que volen comprendre millor l’assetjament entre iguals i el ciberbullying, i avançar cap a entorns més segurs, cuidadors i lliures de violència.