"Un hijo": detectar i acompanyar el malestar infantil
"Un hijo" és una pel·lícula, que s'estrena als cinemes el 15 de maig de 2026, i posa en valor l’observació continuada en els contextos educatius i la necessitat de mirar més enllà dels fets per comprendre què senten, què pensen i què necessiten els infants.
Crítica de "Un hijo" a Contraste.info
Un hijo és la nova pel·lícula de Nacho La Casa, basada en la novel·la homònima d’Alejandro Palomas, guardonada amb el Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil. La pel·lícula aborda el malestar infantil i la importància que els contextos educatius puguin esdevenir espais d’observació, escolta i protecció.
La història gira al voltant de Guille (Ian Cortegoso), un nen de 8 anys que acaba d’arribar a una nova escola. Tot i mostrar-se com un infant aparentment feliç, imaginatiu i ple de fantasia, alguns senyals fan intuir que darrere d’aquesta aparença hi ha un patiment que encara no pot expressar amb paraules. María (Macarena García) és una psicòloga escolar que comença a observar-lo amb atenció i a interpretar allò que Guille comunica a través dels seus dibuixos, els seus silencis, les seves actituds i la manera com es relaciona amb l’entorn. En aquest procés també hi té un paper rellevant Manuel, el pare de Guille (Hugo Silva) que forma part d’una història marcada per les dificultats d’entendre i sostenir allò que el nen està vivint.
A partir d’aquesta trama, la pel·lícula construeix una història sensible i intensa que ens apropa a diferents mirades: la de l’escola, la de la psicòloga escolar, la del professorat, la del pare i la del mateix infant. Cada rol permet entendre una part del que està passant i mostra com, davant del patiment infantil, no sempre n’hi ha prou amb observar els fets visibles, sinó que cal poder anar més enllà i preguntar-se què sent l’infant, què pensa, què necessita i com tot això modula els seus actes.
Des de PDA Bullying vam tenir l’oportunitat d’assistir a la preestrena de Un hijo i la recomanem molt com a proposta per a professionals de l’àmbit educatiu, social, comunitari i del lleure. És una pel·lícula que t’atrapa des de tots els rols i que obre una reflexió molt necessària sobre la detecció, l’acompanyament i la responsabilitat adulta davant dels indicadors de malestar.
En aquest sentit, Un hijo connecta especialment amb la importància de l’observació continuada en els contextos educatius. Detectar no és només identificar una situació concreta o reaccionar davant d’uns fets evidents, sinó sostenir una mirada atenta en el temps, capaç de reconèixer canvis, llegir senyals indirectes i generar espais de confiança perquè els infants puguin expressar-se.
La pel·lícula també ens recorda que el comportament dels infants sovint és una forma d’expressió. Per això, davant d’una actitud, una reacció o una conducta que ens crida l’atenció, és important no quedar-nos només en allò que fan, sinó poder preguntar què hi ha darrere: què estan sentint, què estan pensant, què estan intentant comunicar i quin acompanyament necessiten.
Un hijo és, en definitiva, una obra sensible i molt recomanable per reflexionar sobre el paper dels contextos educatius com a entorns protectors. Una pel·lícula que ens recorda que acompanyar un infant implica mirar més enllà dels seus actes, escoltar allò que potser encara no sap dir i activar una resposta adulta cuidadosa, coordinada i protectora.
