Des de l'aparició del REVA contínuament apareixen diverses notícies sobre l’augment de possibles casos d’assetjament escolar registrats a Catalunya. Algunes xifres poden generar alarma o confusió si no s’expliquen bé. Per exemple: quan es diu que el REVA ha registrat centenars o milers de “possibles casos d’assetjament”, estem parlant de casos confirmats de bullying? O de situacions comunicades que encara s’han de valorar?

La resposta és important: les dades del REVA són reals com a registre administratiu, però no sempre equivalen automàticament a casos confirmats d’assetjament escolar.

Aquest article vol ajudar la comunitat educativa, les famílies, els professionals i els mitjans de comunicació a entendre què és el REVA, què registra i com s’han d’interpretar les seves dades.

Què és el REVA?

El REVA és el Registre de Violències de l’Alumnat. Segons la XTEC, és una base de dades creada l’any 2023 pel Departament d’Educació i Formació Professional per registrar les situacions de violències que rep l’alumnat.

No és només un comptador de casos. És una eina que ajuda a:

• registrar situacions de violència que afecten l’alumnat;
• facilitar la gestió i el seguiment dels casos;
• unificar criteris d’actuació segons els protocols;
• protegir dades personals especialment sensibles;
• coordinar l’actuació entre centres educatius, USAV, Inspecció i altres agents implicats.

Els documents oficials d’organització i gestió dels centres indiquen que el REVA és una base de dades en què els centres educatius registren els casos de violència que viu l’alumnat, i que la seva gestió correspon a la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència, la USAV (veure més sobre el Pla Escoles Lliures de Violències).

Què registra el REVA?

El REVA registra situacions de violència que afecten l’alumnat. Això inclou, però no es limita a, situacions d’assetjament escolar.

El protocol del Departament d’Educació davant qualsevol mena de violència en l’àmbit educatiu inclou diferents formes de violència, com ara l’assetjament escolar, les conductes d’odi i discriminació i les violències masclistes. També es relaciona amb circuits d’actuació davant altres situacions com violències sexuals, maltractaments o violències que poden produir-se en l’àmbit familiar o no educatiu.

Per tant, el REVA pot recollir situacions com:

• possibles casos d’assetjament escolar;
• situacions de ciberassetjament;
• conductes d’odi o discriminació;
• violències masclistes;
• violències sexuals;
• altres formes de violència que afecten infants i adolescents;
• situacions comunicades o detectades que requereixen valoració.

Això vol dir que no tot el que entra al REVA és necessàriament un cas confirmat de bullying.

Una alerta no és sempre un cas confirmat

Aquesta és una de les idees més importants.

Quan es detecta una possible situació de violència, el centre ha d’activar els mecanismes previstos pel protocol. El circuit oficial parteix del coneixement o la sospita d’una situació de violència per part de qualsevol membre de la comunitat educativa.

A partir d’aquí, la situació pot quedar registrada al REVA per poder ser valorada, documentada i gestionada.

Això significa que una situació pot entrar al registre com a:

• alerta;
• sospita;
• comunicació;
• possible cas;
• situació en procés de valoració.

Només després de la recollida d’informació i de la valoració corresponent es podrà determinar si aquella situació és realment un cas d’assetjament escolar, una altra forma de violència, un conflicte entre iguals o una situació que no queda confirmada com a violència.

Per això és més rigorós parlar de “possibles casos registrats” que de “casos confirmats”, quan les fonts oficials no especifiquen clarament que ja hi ha hagut una confirmació.

Quina diferència hi ha entre possible cas, cas registrat i cas confirmat?

Possible cas

És una situació que presenta indicis compatibles amb una forma de violència, com pot ser l’assetjament escolar, però que encara necessita una valoració.

Quan les comunicacions públiques parlen de “possibles casos d’assetjament escolar”, cal entendre que no necessàriament s’ha completat encara tota la valoració protocolària.

Cas registrat

És una situació que ha estat incorporada al REVA. Pot estar en fase inicial, en procés de valoració, en seguiment o ja tipificada.

Un cas registrat és una dada real del sistema, però no ens diu per si sola quin ha estat el resultat final de la valoració.

Cas confirmat o tipificat

És una situació que, després de la recollida d’informació i l’anàlisi corresponent, ha estat valorada com a assetjament escolar o com una altra forma de violència prevista pel protocol.

Aquesta distinció és essencial per evitar interpretacions alarmistes o imprecises.

Com es registra una situació al REVA?

El procés pot variar segons la situació, però de manera general podem entendre’l en diverses fases.

1. Detecció o comunicació

Una situació pot ser detectada pel professorat, per l’equip directiu, per l’alumnat, per una família o per qualsevol membre de la comunitat educativa. També pot arribar a través d’eines com UsApps, l’aplicació web per comunicar situacions de violència a la USAV.

2. Registre inicial (activació protocol administratiu)

Quan hi ha indicis o sospita d’una possible situació de violència, el centre pot registrar la situació al REVA. Aquest registre permet recollir la informació de manera ordenada i protegida.

3. Valoració del cas

El centre educatiu ha de recollir informació, escoltar les persones implicades i valorar què està passant. En aquesta fase poden intervenir diferents professionals del centre i, si cal, serveis especialitzats.

4. Tipificació

Després de la valoració, la situació pot ser tipificada com a assetjament escolar, conducta d’odi i discriminació, violència masclista o una altra situació que requereixi actuació educativa.

També pot passar que, finalment, no es confirmi com a assetjament escolar. Això no vol dir que no sigui important: pot requerir igualment acompanyament, mesures educatives, restauratives o de convivència.

5. Intervenció i seguiment

Quan es confirma una situació de violència, el centre ha d’aplicar les mesures corresponents, protegir l’alumnat afectat, intervenir amb l’alumnat que ha exercit la violència i treballar amb el grup i la comunitat educativa.

Quin paper tenen la USAV i UsApps?

El REVA forma part d’un ecosistema més ampli d’eines i serveis.

La USAV és la Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència. Dona suport, acompanya la gestió dels casos i pot assessorar els centres. Els centres poden sol·licitar aquest assessorament a través del mateix aplicatiu del REVA.

UsApps és una aplicació web que permet comunicar situacions de violència de manera accessible i confidencial. Pot ser utilitzada per l’alumnat o per altres persones de la comunitat educativa.

Una manera senzilla d’entendre-ho seria:

UsApps pot ser una porta d’entrada de comunicacions. La USAV acompanya i dona suport. El REVA registra, ordena i permet fer seguiment de les situacions.

Per què poden augmentar els casos registrats?

Segons les dades publicades fins ara sobre el REVA, les situacions registrades es classifiquen en diferents tipologies de violència. Cal tenir present que aquestes dades fan referència a situacions registrades o possibles casos, i no necessàriament a casos confirmats després de la valoració.

• Assetjament escolar / bullying
  634 situacions registrades el curs 2023-2024,
  1.704 el curs 2024-2025 i
  1.718 el curs 2025-2026 fins al 3 d’abril de 2026.
• Maltractament a la infància (desemparament)
  408 situacions registrades el curs 2023-2024,
  1.138 el curs 2024-2025 i
  720 el curs 2025-2026 fins al 3 d’abril de 2026.
• Violència masclista exercida per una persona adulta
  137 situacions registrades el curs 2023-2024,
  899 el curs 2024-2025 i
  395 el curs 2025-2026 fins al 3 d’abril de 2026.
• Violència masclista entre alumnat
  168 situacions registrades el curs 2023-2024,
  532 el curs 2024-2025 i
  377 el curs 2025-2026 fins al 3 d’abril de 2026.
• Odi i discriminació entre alumnat
  54 situacions registrades el curs 2023-2024,
  228 el curs 2024-2025 i
  165 el curs 2025-2026 fins al 3 d’abril de 2026.
• Odi i discriminació exercit per una persona adulta
  11 situacions registrades el curs 2023-2024,
  21 el curs 2024-2025 i
  12 el curs 2025-2026 fins al 3 d’abril de 2026.
• Agressió amb armes o sense armes
  No consten registres el curs 2023-2024,
  se’n registren 9 el curs 2024-2025 i
  573 el curs 2025-2026 fins al 3 d’abril de 2026.
• Violència masclista per matrimoni forçat
  No consten registres el curs 2023-2024,
  se’n registra 1 el curs 2024-2025 i
  6 el curs 2025-2026 fins al 3 d’abril de 2026.
• Violència masclista per mutilació genital femenina
  No consten registres el curs 2023-2024,
  se’n registren 2 el curs 2024-2025 i
  1 el curs 2025-2026 fins al 3 d’abril de 2026.
• Altres situacions
  238 situacions registrades el curs 2023-2024,
  929 el curs 2024-2025 i
  715 el curs 2025-2026 fins al 3 d’abril de 2026.
• Situacions sense assignar
  112 registres el curs 2023-2024,
  601 el curs 2024-2025 i
  649 el curs 2025-2026 fins al 3 d’abril de 2026.

En conjunt, aquestes dades mostren que el REVA no registra només assetjament escolar, sinó un conjunt ampli de situacions de violència que afecten l’alumnat. També cal tenir en compte que un mateix cas pot incloure més d’una tipologia, motiu pel qual les xifres per categories no sempre coincideixen exactament amb el nombre total de casos o expedients.

Quan augmenten les dades de possibles casos registrats, és comprensible que hi hagi preocupació. Però cal interpretar-les amb prudència.

Un augment de registres pot indicar diverses coses alhora:

• que hi ha més situacions de violència;
• que es detecten millor;
• que hi ha més sensibilització;
• que les famílies i l’alumnat comuniquen més;
• que els centres utilitzen més el REVA;
• que hi ha més traçabilitat del sistema;
• que els canals de comunicació són més coneguts.

Per tant, un augment de casos registrats no sempre permet afirmar, per si sol, que hi ha més assetjament escolar real. Pot indicar també que el sistema està detectant i registrant millor situacions que abans quedaven invisibles.

Aquesta lectura és especialment important en l’àmbit educatiu: més notificacions no sempre vol dir més violència; també pot voler dir més capacitat de veure-la, comunicar-la i actuar-hi.

Què podem afirmar amb rigor sobre les dades del REVA?

Podem afirmar que:

• el REVA és un registre oficial de situacions de violència que afecten l’alumnat;
• les dades de “possibles casos” són dades reals del sistema;
• una situació registrada no equival automàticament a un cas confirmat;
• el REVA permet millorar la traçabilitat i la gestió dels casos;
• cal diferenciar entre alerta, possible cas, cas registrat i cas confirmat;
• les xifres s’han d’interpretar amb cura i amb context.

En canvi, no seria rigorós afirmar que totes les situacions registrades com a possibles casos d’assetjament són necessàriament casos confirmats de bullying.

Com haurien de comunicar-se aquestes dades?

Des de PDA Bullying recomanem utilitzar expressions precises i comprensibles, com ara:

• “possibles casos d’assetjament escolar registrats”;
• “situacions registrades al REVA”;
• “alertes o comunicacions en procés de valoració”;
• “casos notificats o registrats com a possibles situacions d’assetjament”;
• “dades administratives de registre, no necessàriament casos confirmats”.

I evitar expressions que poden generar confusió, com ara:

• “casos reals de bullying”;
• “casos confirmats”, si no consta aquesta confirmació;
• “augment de l’assetjament escolar”, sense matisar què mesura exactament la dada;
• “casos provats”, si només es parla de possibles casos.

Una formulació molt ajustada seria:

“El REVA ha registrat possibles casos d’assetjament escolar. Aquestes dades indiquen situacions comunicades o detectades que han entrat al sistema de registre i valoració, però no necessàriament casos confirmats després de la valoració protocol·lària.”

Per què és important aquesta distinció?

Perquè les paraules que fem servir tenen conseqüències.

Si diem “casos confirmats” quan en realitat parlem de “possibles casos registrats”, podem generar alarma, confusió o una lectura poc ajustada de la realitat.

Però si minimitzem les dades, també podem invisibilitzar situacions que necessiten protecció, escolta i actuació.

La clau és trobar un equilibri:

Cal prendre totes les alertes seriosament, però interpretar les dades amb precisió.

Cada alerta pot ser una oportunitat per protegir millor, escoltar millor i actuar abans. Però les dades han d’explicar-se de manera clara, diferenciant entre detecció, registre, valoració i confirmació.

Què aporta el REVA a la protecció de l’alumnat?

El REVA pot ser una eina important perquè ajuda a:

• ordenar la informació dels casos;
• evitar que les situacions quedin disperses o invisibles;
• activar circuits de valoració i seguiment;
• facilitar la coordinació entre agents;
• donar més traçabilitat a les actuacions;
• millorar la lectura global de les violències que afecten l’alumnat.

Ara bé, cap registre substitueix la mirada educativa, l’escolta activa i l’acompanyament emocional. El REVA pot ajudar a documentar i gestionar, però la protecció real passa també per la cultura de centre, la formació dels equips, la participació de l’alumnat i la capacitat d’actuar amb cura i fermesa.

En resum

El REVA és una eina oficial per registrar situacions de violència que viu l’alumnat. Quan apareixen dades sobre possibles casos d’assetjament escolar, cal entendre que parlen de situacions registrades o comunicades, no necessàriament de casos confirmats.

Això no resta importància a les dades. Al contrari: ens ajuda a llegir-les millor.

Les xifres ens indiquen que hi ha situacions que arriben al sistema i que necessiten ser escoltades, valorades i abordades. Però per comunicar-les amb responsabilitat cal diferenciar entre alerta, possible cas, registre, valoració i confirmació.

La millor manera de protegir l’alumnat és combinar tres elements:

detecció primerenca, resposta educativa i interpretació rigorosa de les dades.

Fonts consultades

Per elaborar aquest article s’han consultat fonts oficials del Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya, així com informacions periodístiques basades en dades facilitades pel mateix Departament.

• XTEC – REVA. Registre de Violències de l’Alumnat
  Pàgina informativa oficial sobre el REVA, els seus objectius i el seu funcionament dins del sistema educatiu.
• Departament d’Educació i Formació Professional – Protocol d’actuació davant de qualsevol tipus de violència en l’àmbit educatiu
  Document marc que regula la detecció, comunicació, valoració i intervenció davant situacions de violència que afecten l’alumnat.
• Departament d’Educació i Formació Professional – Circuit d’actuació davant de qualsevol tipus de violència en l’àmbit educatiu
  Esquema operatiu que recull els passos principals davant la sospita o detecció d’una situació de violència.
• Documents per a l’organització i la gestió dels centres. Curs 2025-2026
  Documentació oficial que descriu el paper dels centres educatius, la USAV, UsApps i el REVA en la gestió de situacions de violència.
• Govern.cat – Notes de premsa sobre REVA, USAV i possibles casos d’assetjament escolar
  Comunicacions institucionals sobre l’ús del REVA, la implementació del sistema i les dades públiques disponibles.
• Informacions d’ACN i Europa Press basades en dades facilitades pel Departament d’Educació
  Notícies utilitzades per contextualitzar les xifres publicades sobre possibles casos d’assetjament escolar i altres tipologies de violència registrades al REVA.
• Departament de Drets Socials i Inclusió – Maltractaments d’infants i adolescents
  Font consultada per aclarir què s’entén per maltractament infantil i adolescent dins del marc de protecció a la infància.

Data de publicació:
2 de maig de 2025
Última actualització: 03 de maig de 2026