Posar fi a la violència a l'escola (Informe UNESCO, 2009)
L'informe de la UNESCO elabora una guia perquè els docents puguin acabar amb les expressions de violència en els centres educatius. A partir d'una àmplia gamma d'experts, educadors i institucions, es presenta una important eina de prevenció i eliminació d'agressions a les escoles.
Posar fi a la violència a l'escola: aquest és l'objectiu que s'ha proposat l'Organització de les Nacions Unides (ONU) en el seu informe, redactat a manera de guia per al cos docent i publicat oportunament en el vintè aniversari de la Convenció sobre els Drets del Nen.
En aquesta guia, l'organització ha concentrat les aportacions d'experts, educadors i institucions competents per a contribuir a un fi comú, que és un futur on tota expressió d'assetjament quedi erradicada de les escoles.
És innegable que els docents tenen una important labor d'educació per als alumnes. Aquesta no sols ha d'involucrar la transmissió de coneixements, sinó –com bé apunta l'informe– també una formació emocional essencial per a un correcte desenvolupament personal i social de l'alumne. Els mestres són figures que poden propiciar un canvi en els estudiants, a partir de la inculcació de models de comportament positius, construïts des de l'empatia i la resolució pacífica de conflictes. Només d'aquesta manera, es pot iniciar un canvi per a prevenir la violència.
Aquest tipus d'actituds violentes poden tenir greus conseqüències en el futur de les víctimes al llarg de les seves vides i, irremeiablement, també en la societat de manera col·lateral. És per això, que la UNESCO busca proporcionar una espècie d'itinerari que ajudi a la consecució d'un espai de convivència en el qual els educadors exerceixen un paper fonamental, però on l'ajuda i la col·laboració de tots els membres de la comunitat educativa –també les famílies– és crucial.
En el present informe, es plantegen les diverses formes de violència que poden donar-se en els centres escolars i les divideix en quatre grups generals.
- El càstig físic i psicològic busca causar dolor o malestar, en qualsevol grau, a una altra persona a través d'actituds com donar puntades de peu, empentes, obligar-los a fer determinades coses contra la seva voluntat o pegar-los, entre altres.
- L'assetjament es produeix quan una persona és objectiu directe d'agressions intencionades cap a la seva persona, durant repetides ocasions al llarg del temps, tant físicament, verbalment com psicològicament. Aquesta forma de violència és una demostració d'un desequilibri de poder que es pot expressar tant directament com indirectament i es pot estendre a l'àmbit digital.
- La violència sexual o per raons de gènere també pot adoptar-se de manera psicològica, física i/o sexual, imposant i perpetuant desequilibris de poder entre els sexes i reforçant les desigualtats entre homes i dones i els seus respectius estereotips. Aquest tipus de violència és la que menys visibilitat té entre els estudiants, per la vacil·lació de les víctimes a denunciar per por.
- La violència externa és aquella que, iniciant-se fora de l’àmbit escolar –a causa de xocs entre bandes, conflictes polítics, casos de violència domèstica…–, pot tenir repercussions i reproduir-se dins del centre.
Després d'aquesta presentació de les diferents formes de violència que poden existir, s'inicia la part més instructiva de l'informe on s'estableixen deu esferes d'acció per a posar-li fi:
- Involucrar a tot el cos docent –els estudiants, el personal de l'escola, els pares de família i la comunitat–, treballar conjuntament en plans d'acció i l'anàlisi de factors de risc i advocar per un tractament individual de cadascun dels casos que es puguin donar.
- Aconseguir implicar els estudiants en la prevenció de la violència a partir de plans educatius que integrin una educació emocional i la resolució pacífica i assertiva dels conflictes, construïda sobre la base dels drets humans.
- Utilitzar tècniques i mètodes constructius i positius que no advoquin per mesures punitives.
- Treballar activament i resolutivament per a posar fi a l'assetjament mitjançant una definició comuna que delimiti aquest problema, l'aplicació sistemàtica de sancions en casos d'agressió, l'ajuda a les víctimes, la conscienciació conjunta i el reconeixement de les accions que ajudin a les víctimes o permetin reduir els riscos.
- Fomentar la capacitat adaptativa dels estudiants i ajudar-los enfront dels problemes quotidians de manera constructiva.
- Ser un model de conducta positiu que trenqui el silenci enfront de les injustícies i les denunciï per a millorar la conscienciació i la convivència.
- Promoure mecanismes de seguretat escolar.
- Facilitar espais segurs perquè els estudiants es puguin acollir a ells en cas de necessitat.
- Formar a la comunitat educativa i experimentar amb les millors tècniques de mediació per a generar actituds que previnguin de la violència o sàpiguen bregar positivament amb els conflictes.
- Reconèixer la violència i la discriminació contra estudiants en situacions de risc a partir d'evitar tot tipus de prejudicis i, sobretot, fent comprendre a la resta de companys sobre les diferents posicions coexistents.
Juntament a aquestes línies d'actuació, s'acompanyen d'una sèrie d'activitats escolars que els docents poden introduir de manera complementària entre els seus alumnes. Tot això amb la finalitat d'ajudar-los a generar relacions positives i harmonioses entre ells i cap als seus professors.
