Obra de teatre "Ondas gravitacionales"
"Ondas gravitacionales" és una obra teatral escrita i dirigida per Sergio Villanueva, de 60 minuts de durada, protagonitzada per José Olmos i Vicente Gil, que versa sobre el mal que pot arribar a ocasionar l'assetjament escolar, en to d'humor absurd. Una producció de Separatta Teatre que es va estrenar al Teatre Talia (València), representada a la Sala Mirador (Madrid) i al Teatre Patraix (València), amb la col·laboració del Institut Valencià de Cultura i Produccions Emergents.
Informació sobre l'obra "Ondas gravitacionales"
- Fragment de l'obra teatral "Ondas gravitacionales"
- Entrevista amb Sergio Villanueva
- Llibre "Ondas gravitacionales" (Alupa Ediciones)
Sinopsi:
Quique, un jove estudiant no ha lliurat a temps la documentació per al seu ingrés en la Universitat. Però té una última oportunitat, ja que el seu pare, el President del Govern, coneix des del col·legi a Pedro Suñer, un dels professors més valorats de la mateixa Facultat en la qual es vol matricular el seu fill. Estudiant i professor han quedat a veure's allí mateix, en la Universitat, per a lliurar la documentació i avaluar si es pot ingressar a l'alumne fora dels procediments convencionals. L'estudiant resulta ser una rèplica exacta del President, quan aquest abusava de Pedro Suñer en el col·legi. La qual cosa li farà pensar al professor que potser aquesta trobada respon a un motiu ben diferent: saldar un vell compte, segons la lògica gravitacional i quàntica.
Ondas gravitacionales compta la història d'un jove que arriba tard al termini d'inscripció del grau universitari de física. El seu pare, en conèixer a un dels professors amb major reputació d'aquesta universitat, intenta que el seu fill no es quedi sense plaça. El professor, en adonar-se que el protagonista és el fill de qui durant tants anys li va assetjar, es troba en el següent dilema: acceptar al fill en la universitat o, per contra, venjar-se pel que li va fer el seu pare al llarg de la seva etapa escolar.
Aquesta comèdia es basa en una història real i, alhora, segons Sergio Villanueva, “és un reflex de com tots estem connectats per alguna cosa que ens arrossega”. Ha volgut tractar aquest tema “amb tota la naturalitat del món”. Diu que ve d'una generació que ha viscut el bullying com una cosa totalment normalitzada, gens condemnat: “La vida en els col·legis era una jungla. Tots, en major o menys mesura, hem estat uns salvatges, els uns amb els altres. Amb aquesta obra convido a reflexionar sobre el fet que tothom, ja sigui de manera directa o indirecta, ha estat alguna vegada partícip del bullying, veient-lo sense immutar-se o fent-ho. Personalment, mai vaig fer bullying de manera activa, ni ho vaig rebre, però com qualsevol altre nen, he rigut. Era el normal, i és una cosa que pot afectar enormement l'evolució d'un adult”.
El director aporta el seu granet de sorra amb “l'eina del teatre, amb l'excusa que el públic vingui amb la intenció de riure i surti amb aquesta mena de reflexions al cap. El teatre, en aquest sentit, és guaridor”.
