Obra de teatre "La voz y la herida"
La voz y la herida és una proposta escènica creada i interpretada per Finito i Keroseno (Mario i Pao Ramírez, nascuts a Ronda, Màlaga), dirigida per Francisco Mairena, que aborda temes com les ferides emocionals, la identitat, la infància trans, el dol i la prevenció del suïcidi. Representació el 7 de novembre de 2026 a les 21h, el Teatre del Centre Moral i Cultural del Poblenou (Barcelona).
Compra d'entrades a Enterticket per veure "La voz y la herida" a Barcelona el 7 de novembre de 2026
- Notícia "La Voz y la Herida: teatre, humor i salud mental arriben a Sevilla"
- Més informació sobre l'obra de teatre "La voz y la herida"
- Entrevisata a Finito i Keroseno
La funció del 7 de novembre de 2026 a Barcelona compta també amb la participació de professionals de la salut mental, de l'àmbit social i d'altres disciplines artístiques, amb la voluntat de convertir la representació en un espai de trobada, sensibilització i visibilització.
L'obra neix d'una experiència vital profundament marcada pel dolor: el suïcidi de la mare dels seus creadors quan aquests eren adolescents. A partir d'aquesta vivència, Finito i Keroseno han desenvolupat una proposta artística que transforma una experiència traumàtica en una oportunitat per generar diàleg, consciència i reflexió col·lectiva. L'obra està directament inspirada en el seu llibre titulat "Enterrando traumas infantiles", publicat per l'Editorial Universo de Letras.
Combina teatre, música, humor, performance i relat autobiogràfic per apropar-se a qüestions que sovint continuen sent difícils d'abordar socialment. Lluny de buscar respostes simples, l'obra convida a mirar les ferides emocionals des de la comprensió, l'acceptació i la humanitat. Els artistes comparteixen cicatrius i fragments de vida per a demostrar com l'art pot actuar com a via de sanació.
Els seus creadors expliquen que l'espectacle pretén oferir una mirada tendra sobre el dolor, evitant el judici i obrint espais de conversa sobre aquelles experiències que moltes persones viuen en silenci. Aquesta mirada connecta amb la necessitat de generar entorns segurs on el patiment emocional pugui ser escoltat i acompanyat.
Un exemple del potencial de les arts escèniques com a motor de transformació social i com una eina útil per afavorir la prevenció, la reflexió i la construcció de relacions més saludables. El teatre permet acostar-se a realitats complexes de l'empatia, facilitant que el públic pugui identificar emocions, conflictes i necessitats que sovint queden invisibilitzades.
En aquest sentit, La voz y la herida contribueix a visibilitzar el sofriment emocional, a trencar estigmes relacionats amb la salut mental i a promoure converses necessàries sobre la prevenció del suïcidi, especialment entre persones joves i col·lectius vulnerables.
L'obra està pensada per arribar a públics diversos. La seva combinació de llenguatges artístics i experiència personal facilita una aproximació accessible a temes que sovint generen incomoditat o són objecte de silenci social.
