Obra de teatre La Señorita de Trevélez

La Señorita de Trevélez, una de les obres més emblemàtiques del dramaturg Carlos Arniches, arribarà als escenaris en una versió d’Ignacio García May per parlar sobre l'assetjament a altres persones. La representació tindrà lloc del 16 de febrer al 20 d’abril de 2025 al teatre Fernán Gómez Centro Cultural de la Villa de Madrid, concretament a la Sala Guirau, amb funcions de 100 minuts de dimarts a dissabte a les 20h i els diumenges a les 19h. A més, s’organitzaran trobades entre el públic i l’equip artístic els dies 27 de febrer, 27 de març i 10 d’abril, just després de la funció, així com una campanya escolar amb funcions matinals els dies 13 de març i 3 d’abril.

Informació de l'obra

Descripció de l’obra
Comprar entrades de “La señorita de Trevélez”
Notícia de La Vanguardia sobre l’obra

Sinopsi
“A Villanea, una petita ciutat de províncies, un grup de joves ociosos decideix gastar una broma cruel a Dona Florita, la dona menys agraciada de la comunitat, fent-li creure que el jove foraster Numerià està bojament enamorat d’ella. La broma té èxit al principi, però, un cop en marxa, ja no hi ha manera d’aturar-la i es dirigeix cap a la catàstrofe; sobretot perquè el seu germà, Don Gonzalo, un home de físic herculi i temperament colèric, és un dels ciutadans més poderosos de Villanea i està disposat a absolutament tot perquè la Florita aconsegueixi la felicitat que es mereix...”

L’obra s’emmarca dins la tradició de la "tragèdia grotesca", un gènere que combina la sàtira mordaç amb una compassió profunda. Seguint l’estela d’autors com Valle-Inclán o cineastes com Berlanga, Arniches retrata una societat incapaç de trobar la felicitat en allò propi i que es recrea en la humiliació dels altres. Amb una escriptura punyent, l’autor planteja una qüestió inquietant: qui és més culpable, qui inicia la broma o qui no s’atreveix a aturar-la?

Malgrat haver estat escrita fa més d’un segle, La señorita de Trevélez manté una vigència absoluta, convidant l’espectador a reflexionar sobre la crueltat social i la manca d’empatia. A través de la comèdia, Arniches aconsegueix que el públic rigui mentre s’enfronta a una realitat incòmoda, posant en evidència temes com el bullying i l’assetjament a altres persones. Un clàssic que, lluny de perdre força, continua ressonant amb la mateixa intensitat en la societat contemporània.

L’obra de teatre analitzada és valorada molt positivament per la seva qualitat artística, tant en la posada en escena com en la interpretació dels actors. A més, destaca per una estructura narrativa sòlida que aborda amb com el bullying, el ciberbullying i la violència entre iguals. Aquests temes es desenvolupen de manera clara al llarg de la trama, especialment mitjançant una broma cruel que desencadena una sèrie de situacions incòmodes i doloroses per als personatges implicats. L’obra mostra amb encert els diferents rols que apareixen en aquests contextos violents, com ara l’agressor, la víctima i els espectadors passius.

Tot i això, es remarca que l’obra no està pensada per un context educatiu ni escolar, sinó per un ambient més adult, fet que pot dificultar que els menors s’identifiquin amb els personatges o entenguin completament el missatge. Això es veu reforçat pel fet que els protagonistes són joves d’uns vint o trenta anys, tot i que les seves actituds podrien representar situacions comunes en l’adolescència. Malgrat aquest desencaix contextual, es considera que l’obra transmet molt bé les dinàmiques de poder, les jerarquies socials i la pressió grupal, així com les conseqüències emocionals que poden derivar-se d’un acte que, aparentment, és només una broma.

Un aspecte especialment destacable és la manera com es visibilitza la doble victimització: tant el noi enganyat com la noia instrumentalitzada són víctimes d’una manipulació emocional orquestrada per un tercer. Aquest tipus de situacions permeten entendre com els límits entre broma i violència es poden esborrar fàcilment, i com això pot arribar a generar un patiment profund, fins i tot ideació suïcida. En aquest sentit, l’obra adquireix un valor pedagògic, especialment per a públics adults o adolescents madurs, ja que convida a la reflexió sobre l’impacte que pot tenir l’humor cruel i la manca d’empatia.

Finalment, cal mencionar un element delicat que es comenta a la transcripció: els personatges “villans” de l’obra tenen una forta càrrega carismàtica. Malgrat ser els responsables del dany, són simpàtics, tenen noms graciosos, moments còmics i coreografies atractives. Això pot provocar que l’espectador, sobretot si és jove, tendeixi a empatitzar amb ells o fins i tot a voler assemblar-s’hi, la qual cosa pot desvirtuar el missatge crític de l’obra si no es treballa posteriorment amb una guia o debat.

En conclusió, es tracta d’una obra amb gran potència dramàtica i reflexiva, capaç de mostrar amb realisme i sensibilitat la violència entre iguals. Tot i no estar pensada específicament per a un públic menor ni emmarcada en un entorn escolar, pot ser una eina molt útil per treballar el bullying i el ciberbullying, sempre que es complementi amb una mediació adequada que ajudi a interpretar els missatges i a evitar malentesos pel que fa als rols dels personatges.

Fernán Gómez CCV

Fernán Gómez CCV

Recurs publicat en el marc de:

Programa de voluntariat Plataforma PDA Bullying: Jordina Balagueró Pons
Amb la col·laboració especial de: Nidia Represa Martínez (CEO de Good Game Project SL, entitat de suport)
Publicat: Febrer, 2025 | Última modificació, abril 2025