Niños de la llave (EDUCO)
El 2025 EDUCO reprèn un projecte iniciat el 2017 d'anàlisi de la vida de més de 375.000 nens i nenes de 6 a 13 anys que passen hores soles i solos, amb poc acompanyament adult (denominats "nens de la clau"), ara centrant-se en l'impacte que té l'ús de la tecnologia i els dispositius mòbils. A més, aquest darrer informe denominat "Niños de la llave III: La vida empantallada" es complementa amb l'informe "Pantallazos de verano" sobre l'ús que se'n fa durant les vacances d'estiu.
- Informe "Niños de la llave III: La vida empantallada" (2025)
- Los otros niños de la llave: La conciliación imposible de los hogares en riesgo de pobreza (2018)
- Nativos de la crisis: los niños de la llave: una mirada indiscreta a la España que emerge de La Gran Recesión (2017)
Aquest 3er informe està basat en una enquesta a 2.316 famílies de tota Espanya amb fills i filles de 6 a 13 anys, revela que els nens i nenes reben el seu primer telèfon intel·ligent amb només 9 anys i 10 mesos, mentre que les claus de casa arriben un any i mig després, complerts els 11 anys i un mes. Es tracta d'una inversió simbòlica dels “rituals d'autonomia” on el mòbil es converteix per a moltes famílies en la manera de “controlar” als seus fills i filles quan estan sols, coincidint moltes vegades amb el pas de primària a secundària.
Amb 10 anys, el 60% ja té mòbil, xifra que ascendeix al 93% en complir els 13, sent de 9 a 15 el “segon període sensible d'aprenentatge”, un moment crucial per al seu desenvolupament cognitiu, social i emocional.
El 62,2% de les mares i pares enquestats afirma que els seus fills usen pantalles per a tasques escolars, però més del 50% reconeix també el seu ús per a veure sèries, jugar en línia o xatejar, moltes vegades fins ben entrada la nit.
El 45,9% de les famílies enquestades no considera que existeixi una relació rellevant entre l'ús de pantalles i el fet de sofrir alguna situació d'assetjament.
No obstant això, s'ha detectat que les pantalles han ampliat l'extensió i intensitat de diferents tipus de violència contra la infància, generant en concret un solapament entre assetjament escolar i ciberassetjament. Hi ha una sensació d'impunitat en les agressions, tal com resumeix una educadora: “en estar darrere d'una pantalla, sembla que no fa mal”.
Un 20,8% no aplica cap restricció, i un 8,3% li ho ha plantejat, però no sap com fer-ho.
