Teatre Musical "Bruno, el musical que lo cambió todo" (Off Compañía)

Off Compañía (entitat adherida),  presenten des de València l'espectacle teatral musical "Bruno, el musical que lo cambió todo". Dos anys i mig de treball han donat lloc al guió i música original de Víctor Lucas i Mamen Mengó, que cobra vida sobre l'escenari amb 9 actors i actrius professionals i banda musical en directe, en aquesta obra de 2 hores de durada que aborda el tema del bullying.

Notícia sobre el Musical Bruno

"Bruno" ha estat escollit com a millor musical de creació original als Broadway World Regional Awards 2023. Ja es va programar a finals de 2022 (del 21 de desembre al 29 de gener de 2023), i ara torna a programar-se del 5 de novembre de 2023 al 3 de març de 2024.

Sinopsi:

Bruno és un alumne exemplar. Viu en la llar perfecta, estudia en el millor institut de la ciutat i mai s'ha ficat en embolics. És l'orgull dels seus pares i professors.

Però Bruno viu una altra realitat. S'amaga i tanca en el seu món: el bany de l'institut.  Aquest és l'únic lloc on se sent segur i protegit d'un grup persones que fan dels seus dies una cosa horrible.

Bruno és un cant a la vida, una festa, un record, una protesta, un musical, una banda en directe, un centenari, una celebració, un canvi… Bruno és una revolució, la teva revolució.

 

PDA Bullying assisteix a l'obra:

L'equip PDA Bullying va estar present en una de les actuacions i compartim amb vosaltres l'anàlisi crítica de l'obra això com l'entrevista a una de les assistents.

 IMATGES CEDIDES PER OFF ARTS ESCÈNIQUES

Imatges cedides per Off Arts Escèniques

“Bruno, el musical que ho va canviar tot” relata la història de com el protagonista viu el seu dia a dia enfrontant-se a l'assetjament escolar i com el seu entorn influeix i respon a aquest malestar. L'obra desplega amb gran detall i delicadesa la vivència dels rols de víctima, agressor/a i espectador/a, a més de sumar les importants figures de la família i la comunitat educativa.

Amagat al bany, Bruno ens mostra la cruesa del dolor que sent. Per fugir del maltractament i allunyar-se de la violència, s'aïlla del món. Aquesta estratègia de supervivència el fa sentir segur per uns minuts, però l'ansietat i la solitud l'acompanyen fent més gran el seu dolor. Ha après a desconfiar i s'allunya de qualsevol tipus d'interacció per protegir-se, una resposta que a la llarga, no és adaptativa ni saludable.

La història de Bruno es fa ràpidament visible per als seus companys i companyes, tot i que alguns tenen més habilitats que d'altres per detectar la violència que s'està exercint contra ell. En paral·lel, Martin pateix un maltractament més silenciós que no per això menys violent, sotmès a la discriminació homòfoba i l'exclusió. Martín també té les seves pròpies estratègies de supervivència i conta que no li queda una altra més que "acostumar-se", però aquest lent degoteig d'experiències doloroses va sumant pedres a la seua motxilla fins al punt en què pren una dràctisca desició. La normalització de la violència empeny a viure aquestes situacions en silenci i solitud.

Durant una gran part de la seva vivència, Bruno reprimeix la seva ràbia i s'amaga en la por. Gràcies a l'acostament dels seus companys i companyes, que li recorden que ell és molt més que una persona en rol de víctima i que a poc a poc l'inclouen en altres espais de relació saludable, Bruno pot anar redescobrint el seu potencial. Quan recupera aquesta sensació de vàlua, connecta amb la ràbia com a emoció que l'impulsa a trencar amb l'aïllament com a solució i a qüestionar amb duresa la injustícia que li està minant la vida. En aquest cas, identifiquem com l'educació emocional com a factor protector és un treball preventiu clau per facilitar les eines que permetin fer aquest recorregut i empoderar-se a través de les emocions sentides així com per entrenar les habilitats per a la gestió positiva del conflicte. Per a Bruno, la ràbia és una missatgera de gran calibre que li permet posar en marxa una potent maquinària que li permet sentir-se vàlid i mobilitzar la seva transformació personal, una cosa que només pot fer una vegada es comença a sentir més acompanyat i segur. També ens recorda la necessitat d'oferir espais que promoguin l'autoconeixement i que són essencials perquè les persones puguin explorar les seves habilitats més enllà de l'estrictament acadèmic.

L'obra també aborda la temàtica del suïcidi i ens recorda que és vital que les persones sàpiguen no només llegir els indicadors que permetin detectar la violència sinó també ser coneixedores dels canals de comunicació que existeixen per donar l'avís davant situacions d'alerta i de malestar que permetin activar els protocols de resposta abans que sigui massa tard. Treballar per prevenir el suïcidi també implica tenir a l'abast protocols que ajudin a gestionar els moments de fort impacte emocional en els alumnes i alumnes quan un company/a se suïcida i dotar d'eines els centres per poder acompanyar aquests processos d'alta complexitat emocional. 

El paper de les persones en rol d'observador/a és clau. Això s'aprecia amb claredat quan diversos companys i companyes que detecten la violència que pateix Bruno s'hi acosten i li recorden que "No hauria de deixar que li tractin així".  Més enllà d'animar-lo a alçar la veu, és important empoderar el rol de l'observador/a perquè també se senti amb la legitimitat suficient per aturar la violència. Un treball de sensibilització i formació en observació preventiva continuada, permetria als seus companys/es habitar la confiança i seguretat suficients per fer ús de la seva pròpia veu i comunicar el que està ocorrent, contribuint així a aturar la violència mitjançant l'activació dels protocols i circuits establerts. 

Aquesta necessitat també es posa en relleu clarament amb la família de Bruno, que té dificultats per llegir els comportaments evasius del seu fill, que veuen lesions físiques però no l'interpreten com un possible indicador d'assetjament i que estan centrats en les notes de Bruno com a mesura d'èxit, incapaços de reconèixer el malestar emocional que el seu fill amaga darrere del seu aparent somriure. És important que les famílies estiguin incloses en les iniciatives formatives i de sensibilització sobre l'assetjament escolar i que siguin coneixedores dels recursos i els circuits que existeixen per poder fer consultes, rebre assessorament i donar la veu d'alarma. 

De la mateixa manera, en l'obra es pot apreciar que és igualment important escoltar quines necessitats no cobertes pateixen les persones en rol d'agressor/a, el context familiar de les quals pot estar creant-los un fort malestar que s’expressa a través de comportaments desadaptatius com la dominació i la violència. Darrere de la seva façana hi ha un malestar que necessita ser atès. El treball de consciència emocional és clau perquè pugui reconèixer les seves pròpies necessitats i així triar viure amb més benestar i contribuir al benestar del grup. La història de Bruno també mostra amb claredat que un abordatge integral del conflicte demana implicar tots els agents i tots els rols, que no són estancs i que poden anar canviant. En les escenes finals on el grup busca reparar el dany fet sensibilitzant a través de la creació de l'obra de Bruno, es pot veure com és fàcil caure en polaritzacions que castiguin i excloguin a qui ha fet mal, però, s'adonen que no poden fer-ho sense la persona que va estar en rol d'agressor i que aquesta necessita ser inclosa en el procés que els permeti restaurar el benestar.

"San Javier és un gran institut i aquí creixem junts" és una de les cançons que sona a l'inici i al tancament de l'obra. El sentiment de pertinença al centre educatiu on hi hagi uns valors compartits és fonamental per garantir un bon clima grupal, i aterrar aquesta necessitat només és possible mitjançant la implementació de programes per a la convivència escolar que tinguin clarament establerts els seus objectius, que siguin coneguts per tots els agents i que compti amb la participació activa d' aquests. El musical de Bruno retrata de manera molt directa algunes de les creences encara presents en l'entorn escolar sobre l'assetjament que continuen sent pedres en el camí, com ho són mirar al rendiment acadèmic com a únic indicador d'èxit o relativitzar les experiències de malestar del seu alumnat com a "coses de l'edat".

Desplegar totes les eines disponibles per prioritzar la convivència positiva implica un compromís ferm de la comunitat educativa de posar el benestar de les persones al centre. L'obra denuncia que negar els senyals de l'assetjament o reduir la gestió dels conflictes a les tutories o a l'atenció psicopedagògica poden complicar les experiències d'assetjament, individualitzant un fenomen que és essencialment grupal. Els programes preventius, la formació en detecció i els protocols d'actuació són clau per garantir un abordatge integral del conflicte i que permeti a tots els agents de la comunitat educativa sentir-se part i per tant, motivada a co-construir espais segurs i lliures de violència que potenciïn el desenvolupament integral de l'alumnat.

Una de les últimes cançons que sonen en el musical expressen que "falta valor al cim del món" on es veu els personatges units amb l'objectiu ferm de donar visibilitat a les experiències viscudes, donant així començament a una nova història amb el "valor" com a habilitat per sobreposar-se a la por i al silenci i co-construir un món lliure de violència.

Bruno, el musical que ho va canviar tot, va estar al teatre Off de València durant els mesos de desembre i gener i l'acollida va ser tan positiva que abans de dur a terme l'última funció ja hi havia data posada per al retorn de Bruno, allà pel mes de novembre 2023. Us mantindrem informats/des de les noves dates.

Al final de l'obra, saludem la directora Mamen Mengó i el director Víctor Lucas per donar-los l'enhorabona – aviat ens tornarem a trobar per conèixer en més profunditat el procés de creació del guió i compartir aprenentatges. També dediquem uns minuts a entrevistar algunes persones del públic, entre elles, a Ànnia Picó, una jove de 18 anys que vam veure sensiblement emocionada durant l'obra:

Imatges cedides per Off Arts Escèniques

Què és el que més t'ha inspirat de l'obra de Bruno?

Aquesta obra fusiona la realitat, la comèdia i el drama i t'ajuda a identificar-te amb qualsevol dels personatges sense que hi hagi un ressentiment d'odi cap a cap d'ells. És super important portar aquesta història al teatre perquè parla de la realitat adolescent als centres educatius.  Et pots sentir fàcilment identificat amb qualsevol dels personatges, empatitzant amb la seva història i connectant amb la teva pròpia. El missatge més important és que dona igual en quina posició estiguis.  Bruno parla que totes les persones poden estar en una situació complexa on hagin de demanar ajuda. Cal intentar que les situacions de malestar paren al més aviat possible perquè no es tornin tan greus.

Bruno és com el crit d'aquelles persones silenciades. T'ajuda a veure amb claredat que hi ha coses així que passen de veritat. M'agrada que hagin barrejat en drama amb la comèdia perquè en aquestes realitats tan dures, no tot és sempre tràgic i no tot és mal rotllo.  Aquesta obra aconsegueix fer-te riure i crec que aquest és un dels majors poders que té el teatre per fer arribar missatges potents als seus espectadors/es. Dona igual que siguis jove o adult, el teatre és un llenguatge universal i Bruno el fa servir com a recurs per canviar el món.

Hem vist que t'emocionaves en diverses ocasions; què t'ha tocat?

L'obra de Bruno m'ha emocionat molt perquè m'ha recordat a situacions de la meva pròpia vida i de la vida dels meus companys i companyes. Res més allunyat de la realitat. M'impacta la història de solitud de Bruno i com s'aïlla per protegir-se... però això tot i que li funciona una estona, no l'ajuda a adonar-se que hi ha altres persones que com ell, també pateixen. Tenir un grup de bons companys i companyes que et donen suport i et recorden que tu ets molt més que una persona en rol de víctima, és molt important – implicar-te en coses que et motiven i et fan sentir millor et fa més fort.  Podem transformar la realitat.

Parles de rols. Què t'ha cridat l'atenció sobre com s'han representat a l'obra?

M'ha impactat com és fàcil creure que la persona en rol de víctima és febla i vulnerable. No és que ho sigui, és que li veiem així. Al final no es pot justificar la violència de cap manera, sigui quina sigui la teva personalitat o aspecte. Bruno tria no respondre amb violència a les agressions i sembla que això li encasella injustament en un lloc on se'l veu com a inferior. Buscar maneres saludables d'enfrontar-se a la ira d'altres no és fàcil.

També m'ha agradat com han retratat la vida familiar de la persona en rol d'agressor, que es veu clarament que viu en un entorn d'inseguretat i por. En sortir d'aquest context, busca compensar aquest patiment col·locant-se per sobre dels altres.

Les persones en rol d'espectador/a tenen també un paper molt important a parar la violència, fer veure a la persona en rol d'agressor que el que està fent crea malestar i ajudar a que la persona en rol de víctima se senti recolzada i volguda.

També entra en joc l'equip docent i el personal docent de l'escola. Quines accions es poden dur a terme als centres escolars que asseguren un clima de pau i convivència?

Crec que cal venir treballant la prevenció de la violència des d'educació infantil i primària, anys clau en el nostre creixement i no abordar-lo només quan passa el problema. L'educació emocional és clau per entendre perquè ens sentim com ens sentim i aprendre a gestionar-ho de la millor manera. També per entrenar-nos a identificar quines situacions no són acceptables, ja que moltes vegades els alumnes i alumnes van aguantat situacions que al principi semblen poca cosa i després es fan insuportables.

Bruno és el musical que ho va canviar tot: Quins aprenentatges més importants s'ha de portar el públic?

Crec que un dels missatges més importants que es pot extreure d'aquesta obra és que cal alçar la veu davant la violència, si no, ets còmplice d'ella. La por o els dubtes poden silenciar-nos, però tot i així seguim sent còmplices. Cal moure's. Comunicar el que passa està a les nostres mans: estar bé és responsabilitat de tots i totes. El malestar individual és malestar per a tot el grup i encara que puguem pensar que trobar solucions és difícil, no fer res és una opció que ens allunya de sentir-nos bé. Mai és tard per prendre consciència, buscar ajuda o aprendre noves formes de fer. M'agrada com també l'obra de Bruno mostra com ens marquen les nostres històries familiars, i com sempre som a temps de donar-li la volta a la història.

 

Publicat 19 de desembre 2022

Actualitzat 17 de febrer 2023

 

offsala

brunoelmusical