Llibre "El diario azul de Carlota"
"El diario azul de Carlota" és un llibre a càrrec de l'escriptora catalana Gemma Lienas, publicat per l'Editorial Destino el novembre de 2013. Novel·la juvenil de 272 pàgines que forma part de la sèrie “Los diarios de Carlota”. En aquest cas s'aborda la violència de gènere, la violència infantil i l'assetjament escolar.
Enllaç per comprar el llibre "El diario azul de Carlota"
Sinopsi:
Carlota decideix començar un diari sobre la violència de gènere, un problema que fa segles que existeix, però que mai ha estat tan visible com en els últims anys. A partir de testimoniatges que va recollint, alguns molt pròxims, i d'informació que rep, com sempre, de part de la seva mare, la seva àvia i la seva tia Octavia, Carlota escriu aquest diari blau que també parla de la violència escolar i la violència infantil.
Dins de la sèrie, també trobem “El diario violeta de Carlota” (sobre feminisme) i “El diario rojo de Carlota” (sobre sexualitat).
La protagonista, Carlota, una adolescent de 17 anys que viu a Barcelona, es converteix en la veu narrativa d'aquest diari. Amb una mirada perspicaç, crítica i empàtica, Carlota emprèn un projecte escolar que aviat es transforma en un viatge personal: investigar i reflexionar sobre la violència masclista. A través de testimoniatges reals, estadístiques, entrevistes i el suport de figures clau com la seva mare, la seva àvia i la seva tia Octavia, Carlota va desgranant les múltiples formes en què aquesta violència es manifesta: gelosia, control, humiliacions, cops, xantatges emocionals i assetjament, tant en les relacions sentimentals com a l'escola o la llar.
La història dona un gir quan Carlota descobreix que la seva amiga Mireya és víctima de maltractament per part del seu nuvi, la qual cosa intensifica el seu compromís amb el tema. A partir d'aquí, el diari es converteix en una eina de denúncia, aprenentatge i reflexió. Carlota no sols relata el que observa: analitza, pregunta, qüestiona i educa. Per això, més que una novel·la a l'ús, “El diario azul de Carlota” és una mescla de relat juvenil i assaig divulgatiu, on la ficció es converteix en vehicle per a transmetre informació rigorosa i generar consciència.
Des de les primeres pàgines, el llibre interpel·la directament al lector: Coneixes a algú que hagi sofert violència? Saps identificar els signes d'una relació tòxica? T'has preguntat què implica realment la violència de gènere? Amb aquest enfocament, Gemma Lienas no escriu des de la distància acadèmica, sinó des del compromís social, com ella mateixa expressa en el pròleg: la necessitat de combatre el patriarcat i de donar veu als qui han estat silenciades.
El llibre també llança una crítica contundent al llenguatge i a les estructures socials que encobreixen la violència. Qüestiona termes com a “violència domèstica” o “violència familiar”, que dilueixen la dimensió estructural i de gènere del problema. A més, denúncia com els mitjans minimitzen les agressions i com moltes vegades es normalitzen actituds violentes sota l'etiqueta de l'amor o l'educació.
Una de les aportacions més valuoses del llibre és el seu enfocament pedagògic. A través de recursos gràfics, llistats de pàgines web i esments a altres obres de l'autora, Lienas proporciona eines concretes per a joves lectors i lectores. Destaquen especialment les “Regles d'or per a relacions sanes”, integrades de manera natural en la narració:
1. Confia en la teva intuïció
2. Allunya't de qui et fa sofrir
3. Tria bé a les teves amistats
4. No confiïs en qui et fa sentir culpable
5. Sigues ferm en posar límits
Aquestes regles no sonen paternalistes, sinó necessàries i accessibles, especialment en una etapa de la vida en què moltes persones comencen a explorar relacions afectives.
La gran virtut de “El diario azul de Carlota” és que trenca el silenci i proposa eines. Mostra que qualsevol pot ser víctima o fins i tot agressor sense ser conscient, i que la clau per a prevenir la violència està en l'educació, l'empatia i el pensament crític. La violència de gènere no és un problema privat ni nou: és el reflex d'una societat patriarcal que continua reproduint desigualtats. Però, com suggereix l'autora, també hi ha espai per a l'esperança: la llibertat és possible si es trenquen les cadenes de la por, la culpa i el silenci.
Aquest llibre pot arribar a ser incòmode per moments però profundament necessari. Llegir-ho és com mirar de front una realitat que moltes vegades preferim ignorar. És una invitació a obrir els ulls, a empatitzar, a qüestionar rols i estereotips, i sobretot, a actuar. No ofereix una història d'acció o romanç, però sí una protagonista autèntica, reflexions poderoses i una mirada honesta sobre el món que habitem. Com diu Carlota en una de les seves frases més memorables: “No vull esperar a tenir cinquanta anys per a saber el que és viure amb mi mateixa.”
En conclusió, “El diario azul de Carlota” no és només literatura juvenil: és un acte de consciència i una eina per al canvi. Gemma Lienas ha escrit una obra que combat la ignorància, la por i el silenci amb intel·ligència, sensibilitat i compromís. En un context en què la violència masclista continua cobrant-se vides i marcant infàncies, llibres com aquest so més imprescindibles que mai.
El diari blau es converteix així en una veu que crida el que moltes callen.
D'altra banda, Gemma Lienas també té aquests altres títols que aborden aquesta temàtica: "Jo, en Watson i l'armari de la Jacqueline", "El rastro brillante del caracol" o "La mitad de Juan" (cuento también incluido en "El libro de las emociones para niñas y niños").
