Informe "Violencia y acoso en entornos educativos La experiencia de niños, niñas y jóvenes con discapacidad" (UNESCO, 2021)

Aquest document de la UNESCO, forma part d'una sèrie de notes tècniques sobre la violència i l'assetjament a l'escola. En aquesta nota tècnica es reuneixen dades sobre la magnitud i la naturalesa de la violència i l'assetjament que afecten l'alumnat amb discapacitat en els entorns educatius. El seu objectiu és sensibilitzar i fomentar l'adopció de mesures per a garantir que els nens, nenes i joves amb discapacitat puguin gaudir d'un entorn d'aprenentatge segur.

Informe "Violencia y acoso en entornos educativos: la experiencia de niños, niñas y jóvenes con discapacidad"

Aquesta publicació va dirigida principalment als responsables de la formulació i la planificació de polítiques educatives i als equips d'administració i direcció dels centres escolars, els docents i altres membres del personal escolar.

 

La informació presentada en aquest document mostra que els alumnes i alumnes amb discapacitat es vendesproporcionadamente afectats per la violència i l'assetjament a l'escola a totes les edats i en tots els entorns d'aprenentatge, i que això repercuteix negativament en la seva educació, salut i bienestar.

Lla vulnerabilitat dels estudiants amb discapacitat a la violència i l'assetjament a l'escola depèn de l'edat, el gènere i el tipus de discapacitat. Les experiències anteriors de violència, els desavantatges familiars i la pobresa semblen augmentar el risc de victimización.

La prevenció de la violència i l'assetjament escolar que afecten els alumnes i alumnes amb discapacitat i la lluita contra aquests problemes requereix un enfocament multidimensional:

Els plans d'estudis han de garantir que tots els alumnes coneguin els drets de les persones amb discapacidad.

Els docents i la resta del personal escolar han d'estar formats per a prestar el suport adequat a aquests alumnes i protegir-los de la violència i l'assetjament.

Els mecanismes per a denunciar incidents de violència i assetjament han de ser accessibles per a tots els estudiants amb discapacitat.

També és necessària la col·laboració amb els pares, els mitjans de comunicació, els líders polítics, comunitaris i religiosos, i les organitzacions de persones amb discapacitat per a canviar les actituds socials negatives i l'estigma associat a les discapacitats que contribueixen a la violència i l'assetjament.

Finalment, existeixen importants llacunes en els coneixements sobre la relació entre la discapacitat i la vulnerabilitat a la violència i l'assetjament a l'escola. Cal disposar de millors dades sobre la magnitud i la naturalesa del problema, en particular dades comparables entre països i desglossats per edat, sexe i tipus de discapacitat, així com dur a terme recerques per a identificar i avaluar les intervencions destinades a prevenir la violència i l'assetjament que afecten els nens i joves amb discapacidaden les escoles i altres entorns d'aprenentatge.

 

Millorar la nostra comprensió tant del problema com de les intervencions eficaces és essencial per a fundamentarpolíticas i programes que garanteixin que els estudiants amb discapacitat puguin exercir el seu dret a l'educació.