Informe "Más allá del papel. Progresos y retos en la implantación de la coordinación de bienestar y protección en centros educativos." (EDUCO)
Informe a càrrec d'Educo, publicat el gener de 2026, sobre com s'està implementant la coordinació de benestar i protecció en centres educatius, una figura clau per a prevenció i respostes davant qualsevol cas de violència contra la infància. A partir d'uns estàndards mínims comuns, analitza el marc normatiu i com s'està desplegant aquesta figura a cada CCAA.
El 2023, l'informe Coordinador/a de benestar i protecció: balanç del primer any (Educo 2023), va oferir la primera fotografia comparada d'aquesta figura en el conjunt del territori. Aquella anàlisi va permetre identificar avanços, però també bretxes significatives entre territoris, així com l'absència i necessitat d'un marc homogeni que garantís uns estàndards mínims de protecció per a tota la infància.
Educo juntament amb la Cátedra de Derechos del Niño de Comillas, UNICEF, British Council i la Plataforma d'Organitzacions d'Infància, va impulsar un procés participatiu per a definir uns estàndards mínims comuns que orientin l'exercici de la funció de coordinació de benestar i protecció. Aquests estàndards, contrastats amb professionals de l'educació, les administracions públiques i entitats del sector d'infància, pretén oferir un marc de referència compartit que garanteixi la qualitat, coherència, efectivitat i sostenibilitat de la figura.
El 2026, Educo publica l'informe "Más allá del papel. Progresos y retos en la implantación de la coordinación de bienestar y protección en centros educativos.". Aquesta nova edició revisa i actualitza els criteris d'anàlisis a la llum
dels estàndards mínims recentment formulats, la qual cosa permet una lectura comparada més precisa i alineada. Amb una metodologia de revisió documental i anàlisi comparativa, s'ha mirat d'actualitzar aquesta fotografia, fent un repàs al marc normatiu sobre com s'està desplegant aquesta figura definida a la LOPIVI en les diferents CCAA. El document analitza els punts forts i febles de com s'està implementant.
Principals conclusions de l'informe
L’informe d’Educo posa de manifest que, quatre anys després de l’aprovació de la LOPIVI, la figura de la coordinació de benestar i protecció ja és present de manera generalitzada als centres educatius, però la seva implantació real continua sent desigual i, sovint, insuficient per garantir una protecció efectiva de la infància i l’adolescència.
Una de les principals conclusions és que l’existència formal de la figura no garanteix el seu impacte. En molts centres, la persona designada no disposa de temps, formació específica ni recursos suficients, fet que limita la seva capacitat per treballar la prevenció, la detecció precoç i la promoció del bon tracte. La coordinació acaba centrant-se en la resposta a situacions greus, deixant en segon pla la tasca preventiva.
L’anàlisi comparada mostra una gran heterogeneïtat normativa entre comunitats autònomes. Els territoris que han desenvolupat normatives específiques i estables ofereixen més claredat, coherència i capacitat d’acció, mentre que aquells que regulen la figura mitjançant instruccions anuals o marcs genèrics presenten més fragilitat i menys continuïtat.
Un dels punts més crítics és la manca de disponibilitat horària garantida. Sense temps assignat de manera clara, la coordinació de benestar no pot exercir plenament les seves funcions. Aquest dèficit és assenyalat com el principal coll d’ampolla per consolidar una cultura preventiva als centres educatius.
Pel que fa a la formació, l’informe detecta avenços rellevants, amb cada vegada més territoris que impulsen accions formatives. Tanmateix, aquestes iniciatives no sempre són sistemàtiques ni contínues, i sovint no arriben a tota la comunitat educativa, tot i que la LOPIVI estableix que la protecció ha de ser una responsabilitat compartida.
L’estudi també alerta sobre la quasi inexistència de reconeixement econòmic associat a la funció, fet que invisibilitza la responsabilitat assumida i pot afectar la motivació i la sostenibilitat del rol. A això s’hi suma la debilitat dels mecanismes de rendició de comptes i suport institucional, imprescindibles perquè la figura no només existeixi, sinó que funcioni i evolucioni.
Finalment, l’informe destaca buits especialment preocupants en determinades etapes i àmbits educatius, com l'educació 0-3 anys o algunes ensenyances especialitzades, tot i que són espais clau per a la prevenció primerenca.
La conclusió és clara: cal passar del paper a l’acció. Dotar la coordinació de benestar i protecció de marcs normatius clars, temps, formació, recursos i suport institucional és imprescindible perquè esdevingui un motor real de canvi, capaç de garantir entorns educatius segurs, protectors i centrats en el benestar emocional de tots els infants i adolescents.
