Estudi "Infància, adolescència i benestar digital" (UNICEF)
A l'informe "Infància, adolescència i benestar digital", publicat el 2026 per UNICEF Espanya, la Universitat de Santiago de Compostela, el Consell General d’Enginyeria Informàtica i l’Entitat Pública Empresarial Red.es, es fa una anàlisi des de la perspectiva de la salut, la convivència i la responsabilitat social. El 12 de juny de 2026 va tenir lloc al Palau Macaya la presentació dels resultats a Catalunya. Al mateix temps, es va activar la campanya "Algorisme segur ja", que consisteix en una recollida de signatures per portar-la al Mobile World Congress.
Espai web de l'informe de resultats de l'estudi
També hi ha disponibles informes parcials de determinades CCAA com:
L'objectiu de l'estudi és comprendre la vida de nenes, nens i adolescents en els entorns digitals, a través de tres informes que recullen la veu de famílies, docents i de gairebé 100.000 menors.
Comprendre la relació de les noves generacions amb l'entorn digital des d'una mirada integral suposa reconèixer la importància que té en el seu desenvolupament a diferents nivells. Les dades parlen d'una acció conjunta de la societat: famílies, col·legi, indústria, govern, sense oblidar la participació dels nois i les noies.
Vídeo de la campanya "Algorisme segur ja":
Amb la campanya es vol aconseguir:
1. Assegurar que els algorismes no fomentin el consum de continguts en línia perjudicials per a la salut física o mental.
2. Reduir i limitar l'addicció a les pantalles provocada per l'scroll infinit, l'autoplay i el disseny de les aplicacions.
3. Protegir la privadesa i la intimitat d’infants i adolescents en el món digital.
4. Garantir la verificació de l'edat i la generació de continguts adequats.
5. Exigir que assumeixin la responsabilitat en dissenyar els seus productes i serveis.
Conclusions de l'informe en relació amb el ciberbullying i les violències digitals
Malgrat els avanços en l'ús responsable i la reducció d'alguns riscos en línia -com el descens del ‘sèxting’, el contacte amb desconeguts o l'ús del mòbil en classe-, la generació hiperconectada segueix al límit: augmenten l'ansietat i la violència digital.
La convivència digital s’ha convertit en un dels grans reptes educatius i socials del nostre temps. L’estudi Infància, adolescència i benestar digital mostra una realitat preocupant: el ciberassetjament continua sent un dels principals problemes que afecten el benestar d’infants i adolescents.
El ciberassetjament preocupa adolescents, famílies i professorat
Una de les conclusions més rellevants és que el ciberassetjament apareix de manera recurrent entre les principals preocupacions de tots els grups consultats.
Els mateixos adolescents identifiquen l’assetjament i el ciberassetjament com un dels principals riscos associats a l’ús de les xarxes socials. Reconeixen que l’accés cada vegada més precoç al mòbil facilita que molts conflictes es traslladin a l’entorn digital i que algunes persones s’atreveixin a fer a través d’una pantalla coses que difícilment farien cara a cara.
Les famílies situen el ciberassetjament i la difusió no consentida d’imatges entre les seves principals pors. Moltes expressen preocupació per la dificultat de supervisar què passa a les xarxes socials i a les aplicacions de missatgeria, especialment quan els dispositius s’utilitzen de manera privada i sense acompanyament adult.
Per la seva banda, el professorat considera que el ciberassetjament és un dels temes que genera més interès i preocupació actualment als centres educatius. Segons l’estudi, el 94,6% del professorat assenyala els problemes de convivència escolar —incloent-hi l’assetjament i el ciberassetjament— entre els assumptes que més els preocupen.
Més víctimes a l’escola i també a Internet
Les dades mostren que la victimització escolar continua sent elevada. El 25% de l’alumnat presenta indicadors de victimització escolar i el 8,3% de cibervictimització.
Tot i que la cibervictimització ha baixat lleugerament respecte a l’estudi de 2021, el problema continua afectant milers de menors. L’informe assenyala que l’1,5% de l’alumnat afirma estar patint ciberassetjament actualment i que el 10,2% diu haver-ne patit en algun moment de la seva vida.
Una dada especialment rellevant és que la victimització escolar ha augmentat de manera significativa a l’ESO des de 2021, passant del 19,9% al 27,2%.
L’impacte sobre la salut mental és evident
L’estudi confirma una relació clara entre les experiències d’assetjament, ciberassetjament i benestar emocional.
Els adolescents que pateixen victimització escolar presenten nivells de malestar emocional gairebé quatre vegades superiors als de qui no en pateix, així com una pitjor qualitat de vida. De manera similar, els qui pateixen cibervictimització mostren més dificultats emocionals i un pitjor benestar general.
Les persones expertes entrevistades alerten, a més, que les xarxes socials poden augmentar la vulnerabilitat emocional, especialment quan afavoreixen dinàmiques de comparació constant, validació social i exposició pública.
El mòbil amplifica els conflictes
Un dels missatges més repetits en els grups focals és que els dispositius mòbils no generen per si sols els conflictes, però sí que els amplifiquen.
El professorat assenyala que situacions que abans quedaven limitades a petits grups ara es poden difondre ràpidament, quedar registrades i allargar el seu impacte en el temps. També destaca que molts problemes de convivència escolar tenen avui una dimensió digital associada.
Les persones expertes coincideixen que la hiperconnectivitat, l’absència de supervisió i la normalització de determinades formes de violència verbal a les xarxes socials estan modificant la manera com els adolescents es relacionen entre ells.
La prevenció continua sent la clau
Hi ha un consens pràcticament unànime entre adolescents, famílies, professorat i persones expertes: la resposta no pot limitar-se a prohibir dispositius.
L’estudi insisteix en la necessitat de formar famílies i docents en acompanyament digital; treballar l’alfabetització mediàtica i el pensament crític des d’edats primerenques; millorar la coordinació entre escola i família; crear espais de confiança on els menors puguin demanar ajuda; i promoure una ciutadania digital basada en el respecte, l’empatia i la responsabilitat.
Una conclusió clara
El ciberbullying no és un problema aïllat ni exclusivament tecnològic. Està profundament connectat amb la convivència, la salut mental, l’educació emocional i la manera com acompanyem infants i adolescents en la seva vida digital.
La bona notícia és que l’estudi també mostra que la prevenció funciona quan hi ha implicació conjunta de famílies, centres educatius, professionals i administracions. La protecció davant el ciberassetjament comença molt abans que aparegui el primer missatge ofensiu: comença construint relacions saludables, pensament crític i una cultura digital basada en el respecte.
