Estudi "Bullying en el fútbol infantil: la mirada de las familias y de los entrenadores"

L'articleBullying en el futbol infantil: la mirada de les famílies i dels entrenadors, signat per membres del GISEAFE - Maria Prat Grau, Gonzalo Flores Aguilar, Xènia Ríos Sisó i Carles Ventura Vall-llovera-, indaga en la presència de l'assetjament en l'àmbit futbolístic infantil i la percepció d'aquells que formen part del seu entorn.

Des del Grup d’Investigació Social i Educativa de l’Activitat Física i l’Esport (GISEAFE) pertanyent a la INEFC de Barcelona, s'ha realitzat un estudi -publicat en la revista Movimento- amb dos objectius específics. D'una banda, demostrar la presència del bullying en l'esport -en aquest cas, el futbol infantil- i la percepció de familiars, jugadors i entrenadors sobre aquest tema. I, d'altra banda, identificar aquells factors preocupants que s'estan donant actualment amb la condició de detectar-los i prevenir futurs casos d'assetjament en l'esport infantil.

L'estudi forma part d'un treball prèviament realitzat per al projecte “Estudi sobre l’assetjament entre iguals (bullying) a l’àmbit esportiu -futbol- a Catalunya”, en col·laboració amb la Fundació Barça per a analitzar l'existència del bullying en el futbol formatiu de Catalunya i compartir experiències o visions que ajudessin a enfrontar-se al problema. En ell, els signants van parlar sobre el dret de tots els nens i les nenes al fet que el camp sigui una zona de respecte, felicitat i plena de valors positius incompatibles amb el bullying. Per a això, van afirmar la necessitat d'una actuació primerenca per a tractar el problema i fer-lo, no sols amb la víctima i l'agressor, sinó també amb aquells que professen el silenci.

Ara el present estudio completa i analitza la informació recollida per a establir una guia de conscienciació i actuació. D'aquesta manera, vol aportar nova informació sobre un problema molt més estudiat en l'àmbit escolar que en l'esportiu.

Davant un fenomen complex com aquest, en l'article emfatitzen la realització d'un tractament ampli sobre el tema des d'un triple vessant humà: la de les famílies, els entrenadors i els clubs esportius o institucions. A partir d'aquí, s'analitzen les diferents problemàtiques que sorgeixen entorn de l'assetjament en l'àmbit futbolístic infantil (cobrint els benjamins, alevins i infantils).

D'una banda, en la publicació es parla d'una explícita banalització que encara segueix present entre els més adults. Alguns d'ells es mostren despreocupats enfront d'unes certes actituds -aquestes “bromes”, “coses de nens” o coses “sense mala intenció”- que potencialment poden mudar en formes d'assetjament; uns altres directament persisteixen a normalitzar actituds indiscutiblement d'assetjament, sentenciant que la competició i l'agressivitat van lligats en l'essència de l'esport. Aquesta normalització és extremadament perillosa i pot incrementar aquestes situacions indesitjades.

D'altra banda, continua existint un problema en la identificació dels casos i, a vegades, aquesta arriba massa tard. La detecció d'aquests es pot veure dificultada per la invisibilitat que envolta, en general, a aquestes actituds. Els agressors no sols no actuen davant dels majors, però quan exerceixen un bullying més psicològic, la seva subtilesa fa més complexa aquesta detecció. Com s'apunta en l'estudi, aquest context requereix la presa d'una tolerància 0 davant aquestes actituds amb la finalitat de tallar de soca-rel el problema i actuar ràpidament enfront d'allò que pugui anar a més.

Finalment, l'últim problema es troba en la conclusió a la qual arriba l'estudi sobre la falta d'experiència i de formació per part dels entrenadors. Ells mateixos reconeixen aquestes limitacions i algun dels voluntaris de l'estudi afirma que “en el futbol infantil és més important ser un bon educador que un bon entrenador”. La formació es planteja aquí com un factor clau per a la prevenció i, novament, ha de concebre's a tres nivells (el de les famílies, els monitors o entrenadors i els nens/es esportistes) per a crear una bona relació de confiança que faciliti una millor comunicació i un bon clima esportiu. A més, els adults han de tenir al cap que són referents per als nens i que les seves actituds o intervencions poden influir en la millora o l'empitjorament de conflictes d'aquest tipus.

Així que, per a actuar i prevenir, l'estudi conclou amb l'enumeració d'un seguit de propostes. En primer lloc, dissenyar uns protocols d'actuació clars en cas de detectar casos d'assetjament per a saber a qui acudir i què s'ha de fer o com s'ha d'actuar. En segon lloc, dissenyar campanyes que sensibilitzin i eduquin continuadament en valors per a afavorir una bona convivència i un clima positiu. Seguidament, disposar d'ajuda externa d'especialistes, sigui bé psicòlegs o assessors externs. I, finalment, mantenir una comunicació i un contacte periòdic entre els tres nivells diferents -famílies, entrenadors i jugadors- que vagi més enllà del merament esportiu.