Diàlegs EstarB "Bullying. Comprendre, prevenir i acompanyar"
Els Diàlegs EstarB són un espai pensat per abordar reptes presents en la pràctica professional, compartir experiències i explorar alternatives i oportunitats d’aprenentatge. En aquesta edició, la jornada es va centrar en les causes i factors de risc del bullying, l’impacte emocional de l’assetjament entre iguals en adolescents i joves, les estratègies de prevenció i detecció precoç, així com eines per acompanyar totes les parts implicades.
Des de PDA Bullying vam participar en la taula d’experiències comunitàries juntament amb Júlia Prunés, en una jornada que va reunir professionals dels àmbits educatiu, social, comunitari i de la salut mental.
Entendre el bullying des de la complexitat
La ponència inaugural, a càrrec de José Ramón Ubieto, psicòleg clínic i psicoanalista, va oferir una mirada profunda sobre el bullying, definint-lo com una “falsa sortida” davant malestars interns i dificultats pròpies de la construcció identitària durant la infància i l’adolescència.
Es va destacar que el bullying no es pot entendre només entre dues persones, sinó com una escena relacional on intervenen qui agredeix, qui pateix, el grup observador i les persones adultes de referència. Especialment rellevant va ser la reflexió sobre el paper dels espectadors, que poden sostenir la situació amb el silenci o convertir-se en part activa de la solució.
Pel que fa a la definició de víctima, Ubieto va assenyalar que, més enllà dels estereotips habituals, un element central és la dificultat de poder respondre amb paraules a la intimidació rebuda, fet que sovint genera sentiments de vergonya, culpa i silenci prolongat.
També es van abordar les conseqüències i empremtes que pot deixar l’assetjament, amb impactes emocionals profunds i duradors sobre l’autoestima, la identitat i la manera de vincular-se amb els altres. En aquest sentit, es va remarcar la importància d’una intervenció precoç i reparadora per evitar cronificacions del patiment.
Igualment, es van compartir indicadors d’alerta per a la detecció precoç, com canvis de conducta, absentisme, baixada del rendiment acadèmic, somatitzacions o alteracions emocionals.
Espai de diàleg: tres nivells de reflexió professional
Un dels moments centrals de la jornada va ser l’espai de diàleg, estructurat en tres nivells de treball col·laboratiu sobre la gestió de conflictes i la violència entre iguals en l’àmbit juvenil. Aquest espai va permetre compartir experiències, reptes i estratègies restauratives des de la pràctica quotidiana.
Nivell 1: consciència del malestar i desnormalització de la violència
Es va reflexionar sobre com ajudar infants i adolescents a identificar el propi malestar i reconèixer conductes violentes normalitzades com insults, humiliacions, empentes o crits sovint interpretats com a bromes.
Entre les principals conclusions, es va destacar la importància del vincle educatiu, l’educació emocional i el treball coordinat amb famílies i serveis socials. També es van compartir eines com sociogrames, dinàmiques d’aula, role-playing i observació d’indicadors de malestar tant en qui pateix com en qui exerceix la violència.
També es va posar sobre la taula la dificultat de distingir entre una presa de consciència real i respostes simulades per pressió externa, així com la necessitat de més temps, recursos i formació específica.
Nivell 2: connectar amb les necessitats
Aquest bloc es va centrar en la necessitat d’anar més enllà de la conducta visible per comprendre què necessita realment aquell infant o adolescent.
Es va remarcar la importància d’ensenyar a diferenciar entre allò que es vol i allò que realment es necessita, així com de generar espais físics i emocionals segurs on expressar emocions sense judici.
També es va insistir en la necessitat de transformar la culpa en responsabilitat mitjançant eines com tutories individualitzades, bústies de confiança o cercles restauratius.
Nivell 3: responsabilitat, reparació i restauració
El darrer nivell va abordar com reparar el dany causat i reconstruir la convivència.
Es va destacar la necessitat de separar la persona de la conducta, evitar etiquetes permanents i escoltar totes les parts implicades, respectant especialment els temps de la persona afectada. També es va remarcar que la responsabilitat és col·lectiva i que el grup i el context formen part de la solució.
Finalment, es va posar en valor la importància del treball en equip i la supervisió professional, reconeixent que les pròpies vivències també poden influir en la intervenció.
Construir xarxes protectores
A la taula d’experiències comunitàries, Ramiro Ortegón (PDA Bullying - Equip SEER) i Júlia Prunés van compartir una mirada integral sobre l’abordatge del bullying i la violència entre iguals, defensant la necessitat de passar de respostes únicament punitives cap a models restauratius, preventius i comunitaris.
Es va remarcar que la solució no pot recaure només en una persona o en un únic recurs, sinó que necessita xarxes de protecció sòlides on participin escola, famílies, acció social, salut, lleure educatiu, esport i comunitat.
Des de PDA Bullying es va posar en valor la importància de disposar de recursos contrastats, sistemes integrals de protecció i criteris de qualitat pedagògica en les intervencions. També es va destacar l’impacte de la LOPIVI, que impulsa el pas de protocols puntuals a models globals de protecció de la infància.
Es va deixar clar que el conflicte s’acompanya i la violència s’aborda. És a dir, no totes les situacions entre iguals requereixen la mateixa resposta: mentre el conflicte pot esdevenir una oportunitat educativa de creixement, la violència necessita límits clars, protecció immediata i processos reparadors sostinguts en el temps.
En el marc del diàleg compartit, també es va remarcar que molts infants i adolescents expliquen abans el que els passa als seus iguals que a les persones adultes, fet que evidencia la necessitat d’entrenar el suport entre iguals, la detecció precoç i la capacitat d’activar alertes en tots els espais de socialització: centres educatius, activitats de lleure, esport, entitats juvenils i entorns digitals.
Igualment, es va defensar la importància d’un llenguatge acurat que no etiqueti les persones i que permeti evolucionar els rols. En aquesta línia, es va plantejar transformar dinàmiques disfuncionals cap a posicionaments més saludables: de la persecució a l’assertivitat, de la passivitat a la vulnerabilitat reconeguda i del salvament paternalista a l’acompanyament conscient.
Per la seva banda, Júlia Prunés va aprofundir en el paper determinant del grup d’iguals a través de la metàfora del Triangle del Foc. Va explicar que perquè hi hagi foc cal oxigen i en el bullying aquest oxigen sovint és el públic passiu que observa, riu o calla. Quan el grup no intervé, sosté la dinàmica violenta; quan es posiciona, acompanya i demana ajuda, es converteix en part activa de la solució.
Finalment, es va reivindicar que aquest canvi de mirada només és possible amb equips professionals que disposin de temps, planificació, especialització i espais de cura, així com amb una comunitat implicada capaç de sostenir processos de prevenció, detecció i reparació.
Participació de Plataforma PDA Bullying amb el suport de:
