Còmic "Silenci"
El còmic "Silenci", escrit per Fernando Llor i il·lustrat per Nil López, s'endinsa en l'assetjament escolar al llarg de les seves 136 pàgines a color (en blau). Publicat per Inuk Editorial el 2024, aquesta obra dirigida al públic juvenil (entre 12 i 15 anys) es distingeix pel seu contingut i original format narratiu: cada capítol es presenta en una doble versió (punt de vista de la víctima i de l'assetjadora), combinant prosa i còmic a l'estil manga. Disponible en català i castellà.
- Enllaç per comprar el còmic "Silenci" (català)
- Enllaç per comprar el còmic "Silencio" (castellano)
- Notícia al Diari de Tarragona ‘Silencio’, un cómic-novela para concienciar sobre el acoso escolar
Sinopsi:
Les dues cares del bullying a les escoles. Júlia només vol formar part de l'equip i tenir amigues, un grup que li doni suport. Però quan Marina, la capitana de l'equip, fa trampes en una competició sap que no es pot quedar callada. Després d'explicar-ho a l'entrenadora, Júlia deixa de ser Júlia i es converteix en una traïdora, una xivata. Marina només vol guanyar. Demostrar tothom que ella és la millor. L'equip és la vida, el futur, i aprofitar-se d'un petit error del joc per aconseguir la victòria fa que tot salti pels aires i, d'un dia per l'altre, ho perd tot. Té clar que no pot fer com si res: la Júlia ha de pagar pels seus actes. Una història sobre el bullying explicada des de dos angles oposats: el de la víctima i el de l'assetjadora.
Fernando Llor és l'autor d'un altre còmic que també aborda aquesta temàtica com és "Subnormal" inspirada en la història real del jugador de bàsquet Iñaki Zubizarreta.
Silenci narra la història de Júlia i Marina, dos adolescents que representen les dues cares de l'assetjament escolar: la víctima i l'assetjadora. Júlia és nova en l'equip i només vol encaixar, tenir amigues i sentir-se part d'alguna cosa. No obstant això, quan decideix denunciar que Marina, la capitana de l'equip, ha fet trampes en una competició, el món es gira en contra seva. D'un dia per a un altre, passa a ser “l'acuseta”, la traïdora, i la resta de l'equip li dona l'esquena.
Per part seva, Marina no està disposada a acceptar la derrota. Per a ella, l'esport és més que una afició: és la seva identitat i el seu futur. Perdre-ho tot pel que considera una traïció desperta en ella una necessitat de venjança que la porta a exercir assetjament cap a Júlia.
Quant al títol, no podria ser més encertat. Tal com explica el mateix Fernando Llor, Silenci fa referència a la llei no escrita que envolta moltes situacions de bullying: el silenci de la víctima, paralitzada per la vergonya o la por, i el silenci de l'entorn, que moltes vegades opta per mirar cap a un altre costat per a no convertir-se en el pròxim objectiu. El còmic trenca aquesta llei, obligant a mirar el que molts prefereixen evitar.
Des del punt de vista narratiu, Llor construeix un relat accessible, però contundent, carregat de matisos psicològics i amb un ritme que atrapa tant a joves lectors com a educadors. És, sens dubte, una eina potent per a obrir el debat a l'aula o a casa sobre com es genera l'assetjament, què el perpetua i, sobretot, com es pot enfrontar.
Nil López, il·lustrador del còmic, aporta un estil visual juvenil i directe que complementa la narrativa. L'ús del color blau, una elecció estètica que va sorgir gairebé per accident, ja que en un inici anava a ser a color, reforça l'atmosfera emocional del relat: melancolia, introspecció, incomoditat. A més, els personatges han estat dissenyats seguint arquetips fàcilment recognoscibles: Júlia com la "empollona" amb ulleres, pigues i cabells curts; Marina com la líder carismàtica, atractiva i dominant. Aquesta identificació visual immediata facilita la connexió amb els lectors adolescents. López també destaca per la seva capacitat de mostrar l'evolució emocional dels personatges a través dels gestos, mirades i silencis dibuixats, ampliant l'impacte emocional del text sense necessitat de paraules.
Un dels grans encerts de Silenci és abordar el tema des d'una perspectiva dual. Mostrar tant la veu de qui sofreix com la de qui exerceix l'assetjament permet obrir una conversa més honesta i menys moralista. Llor insisteix que comprendre no significa justificar, però sí que és imprescindible per a intervenir de manera eficaç. També assenyala la necessitat urgent d'implicar a tota la comunitat educativa, professorat, alumnat, famílies, per a trencar el cercle de silenci.
A més, Silenci posa sobre la taula altres formes de violència contemporània, com el ciberbullying, i desmantella mites nocius, com la idea que els assetjadors només provenen d'entorns familiars disfuncionals. Marina no és un monstre; és una adolescent amb pors, frustracions i una profunda necessitat de control i reconeixement.
Amb les seves 136 pàgines, l'obra no sols entreté, sinó que interpel·la, sacseja i obliga a reflexionar. A través d'un relat accessible i visualment potent, Fernando Llor i Nil López conviden a trencar el silenci. Perquè parlar, comprendre i actuar són els primers passos per a acabar amb l'assetjament.
