Article “Dret penal, cyberbullying i altres formes d'assetjament (no sexual) en el ciberespai”
Des de IDP, la revista d'Internet, Dret i Política vinculada a la Facultat de Dret i Ciències Polítiques de la UOC, s'ha publicat un estudi per a donar a conèixer una anàlisi sobre el nostre ordenament penal a l'hora d'actuar sobre les diferents formes d'assetjament no sexual que es poden donar en el ciberespai contra menors d'edat.
Avui dia les xarxes socials i Internet han conformat per a bé i per a mal un nou espai en el qual totes les persones es desenvolupen, s'expressen i es comuniquen. Però, com tot, també és un espai que s'usa per a escometre atacs contra individus i sobre béns personals com l'honor, la llibertat, la intimitat o la seva pròpia dignitat.
Segons Fernando Miró Llinares, professor de Dret Penal en la Universitat Miguel Hernández d'Elx i signant del present article, l'aparició de nous conceptes en l'àmbit social –com el cyberbullying o el ciberassetjament- promou la legislació de nous codis per a regular certes accions que bé podria fer-se per altres vies. No obstant això, ell apunta que el fet de legislar entorn d'aquests conceptes és més un valor simbòlic que fàctic.
En el ciberespai que s'ha creat en l'actualitat, el cyberbullying s'entén com aquest mal que es repeteix intencionalment sota un desequilibri de poder dels uns sobre els altres a través de les TIC o qualsevol mitjà digital. Aquest tipus de bullying es mou en un ambient on existeix un major rang d'expansió se'ls seus efectes: l'assetjament ja no es produeix en un lloc físic i exacte com l'escola, sinó que s'amplia en la xarxa. En ella, les noves formes de bullying es mostren a través de missatges amenaçadors per correu electrònic o missatgeria mòbil; publicacions d'informació falsa sobre la víctima o denigrants per a ella; la suplantació d'identitat, o l'insult, la burla o l'ofensa directa, entre altres.
En aquests nous entorns existeix, per tant, una àmplia varietat d'atacs dels quals poden ser víctimes els menors –algunes vegades com a extensió a un assetjament que s'està donant físicament-. A pesar que el Codi Penal no contingui una regulació expressa sobre el cyberbullying o el cyberharassment, això no és obstacle a l'hora de castigar molts dels atacs que els menors puguin sofrir a través del ciberespai.
El fet que certs drets, com l'honor, la llibertat, la intimitat o la integritat moral estiguin recollits per llei, és empara suficient per a protegir als menors enfront d'atacs que posin en risc o hagin afectat aquests béns jurídics. En conseqüència, les resolucions que molts casos de ciberassetjament jutjats en els tribunals nacionals, tant aquells perpetrats per menors com per majors, són demostració que la manca d'una doctrina expressa per a aquests “ciberdelictes” no eximeix dels seus càstigs o sancions.
Encara així, és necessari analitzar cada cas en concret, perquè no tota comunicació o difusió en Internet amb una voluntat atiadora té les mateixes repercussions ni les mateixes dimensions. Per a això, s'apunta en l'article la necessitat de considerar la seva capacitat lesiva a la integritat moral de la víctima. Així mateix, la valoració de l'atac a la dignitat de la víctima i la seva conseqüent afectació sobre ella ha d'estimar-se sobre la base de la suma o unió de tots els àmbits en els quals l'assetjament té lloc, ja que, com s'ha esmentat anteriorment, aquest bullying pot venir-se donant en altres espais no digitals.
Malgrat tot l'esmentat, Fernando Miró Llinares afirma que continuarà existint aquesta demanda per a tipificar els delictes vinculats al ciberespai i, fins i tot, incrementarà si la repercussió social d'aquests “ciberdelictes” sobrepassi una línia. No obstant això, com s'ha observat, la creació penal específica no serà la solució al problema, perquè el Codi Penal disposa del necessari per a donar les respostes adequades i proporcionades a aquestes conductes.
El que és innegable és que el cyberbullying és una forma d'assetjament cada vegada més present i enfront del qual hem de ser molt conscients. Aquesta tipologia ja no sols s'escomet de manera “instantània i caduca”, sinó que pot quedar fixada en la xarxa i prolongar el seu impacte en les víctimes i en el seu honor i dignitat de manera indefinida en el temps.
UOC - Universitat Oberta de Catalunya
Universitat Oberta de Catalunya
