Anime Manga "A silent voice" (una veu silenciosa)
Pel·lícula d'animació japonesa basada en el manga "A silent voice" -Koe no katachi- (una veu silencosa) de Yoshitoki Ōima. Es va publicar per primera vegada el 2011 i el 2016 es va fer aquesta adaptació de 130 minuts de durada. Una noia amb discapacitat auditiva és assetjada pels seus nous companys i decideix canviar de col·legi. Anys més tard el seu assetjador decideix retrobar-se amb ella i reparar el mal que li va fer. Aborda temes com la depressió, el suïcidi i la importància del perdó.
Crítica "A silent voice" de la capçalera Contraste
- Crítica sobre "A silent voice" en Contraste
- Fitxa de Filmaffinity de "A silent voice"
- Fitxa didàctica sobre la pel·lícula "Una voz silenciosa"
- TFG "LA ANIMACIÓN JAPONESA COMO HERRAMIENTA EDUCATIVA" (Samuel González Bordas, Universidad de Cantabria)" Inclou un extens treball a partir del film amb propostes d'activitats seleccionant diverses escenes, promovent la reflexió pel seu aprofitament a l'aula.
- Article sobre el manga "A silent voice" publicat per la UOC al bloc dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
La història dona peu a la reflexió i la perspectiva dels diferents personatges al voltant de l'assetjament escolar i la convivència en relació amb una alumna amb discapacitat auditiva (Shouko Nishimiya), i el procés de redempció del company que l'assetjava (Shoya Ishida), que passa a ocupar el rol de víctima al quedar marginat, així com les seves famílies, professorat i la resta de companys que hi van participar de manera més o menys activa, com la noia que passa de riure les suposades bromes a assumir el rol d'agressora (Naoka Ueno).
Sinopsi: Shouko, una nena sordmuda de 12 anys, entra al col·legi en el qual Ishida i els seus amics estudien. I al principi tots fan l'esforç de comunicar-se amb ella. Però aviat, alguns troben el sistema de comunicació per quadern molest. I el detonant principal no és ni tan sols Nishimiya, sinó una de les seves companyes, Ueno, que comença per parlar mal de Nishimiya a la seva esquena. Però sí, ell la molesta i a mesura que les seves accions no són represes, i són fins encoratjades per alguns dels seus companys, ell continua assetjant-la. Fins al dia que, en intentar destruir per enèsima vegada els audiòfons de Nishimiya, la llàstima, i queda assenyalat com a únic assetjador, passant a ser marginat per la resta de companys.
La història aborda també el tema del suïcidi i fa ús de simbolismes, com el fet de posar una creu a la cara de les persones i retirar-la quan millora la relació (també amb un mateix, tal com es pot veure al final), la qual cosa ajuda a escenificar la culpa, la solitud, l'exclusió i l'aïllament. Per contra, en caure la creu s'observa com es van forjant les amistats i la sensació de pertànyer al grup. Les creus apareixen quan Ishida es tapa les oïdes (emulant la sordesa de Nishimiya) representen la incapacitat que sent Ishida d'exposar-se i enfrontar-se a la mirada dels altres. Fins i tot el fet que l'Ishida porti l'etiqueta de la samarreta a la vista pot interpretar-se com l'etiqueta que li ha estat imposada.
S'incideix en la comunicació entre els personatges, amb el component de l'aprenentatge del llenguatge de signes per a salvar les dificultats a l'hora d'entendre's amb Nishimiya.
La pel·lícula està disponible (doblada a l'espanyol) en Netflix "A Silent Voice" (Netflix).
Una altra proposta d'anime manga que tracta el tema del bullying és la sèrie "Sangatsu no Lion", que fins i tot va formar part d'una campanya de sensibilització impulsada pel Ministeri japonès d'Educació, Cultura, Esports, Ciència i Tecnologia (MEXT).
Aquesta és una de les 47 sèries i pel·lícules per treballar el Bullying (Selecció PDA Bullying).
Tràiler doblat en espanyol:
