Agenda per a una Educació Digital Crítica a Catalunya. 10 mesures en favor de l'aprenentatge, el benestar i l'equitat
L'Agenda per a una Educació Digital Crítica a Catalunya proposa 10 mesures per avançar cap a una digitalització educativa ètica, segura, crítica, inclusiva i orientada al benestar. Es tracta d'un document de 14 pàgines, a càrrec de la fundació Equitat.org (abans Fundació Bofill), que treballa per reduir les desigualtats i millorar l’educació a Catalunya.
Descarregar el document "Agenda per a una Educació Digital Crítica a Catalunya"
L'Agenda per a una Educació Digital Crítica a Catalunya parteix de la consideració de la dimensió digital com una part indestriable del dret a l'educació i defensa que infants i adolescents no siguin únicament consumidors de tecnologia, sinó persones capaces d'entendre-la, qüestionar-la i utilitzar-la de manera crítica i ètica.
L'Agenda planteja actuacions en deu àmbits:
- Marc regulatori protector
- Benestar digital docent
- Ciutadania digital crítica
- Centres educatius resilients
- Suport al talent docent
- Política de famílies compromesa
- Barris d'oportunitats digitals
- Cultura de dades i evidència
- Governança participativa
- Sobirania digital educativa
Entre les propostes destaquen la incorporació del pensament crític, els usos ètics de la intel·ligència artificial i el benestar digital al currículum; protocols per a l'ús pedagògic de la IA; formació especialitzada dels referents digitals dels centres en prevenció i gestió de riscos; plans formatius per a famílies; mecanismes de detecció precoç des dels CAP; reforç dels professionals socioeducatius en l'acompanyament digital i mesures específiques per reduir les desigualtats en centres i territoris de major complexitat.
Tot i que l'Agenda no està centrada específicament en el ciberbullying, ofereix un marc preventiu especialment rellevant per abordar les violències entre iguals en els entorns digitals.
El document posa l'accent en diversos factors de protecció vinculats directament amb la prevenció del ciberbullying:
- competència digital crítica
- formació de professionals
- prevenció i gestió de riscos
- acompanyament familiar
- protecció de la privacitat
- benestar digital
- equitat
- participació de l'alumnat
- coordinació entre escola, família, serveis comunitaris, salut i Administració
Resulta especialment significativa la proposta de professionalitzar figures com els COCOBE, coordinadors digitals, coordinadors TIC i mentors digitals, així com establir un referent digital a cada centre amb competències específiques en prevenció i gestió dels riscos de l'entorn digital.
Des de la mirada de PDA Bullying, aquestes mesures poden contribuir a avançar des d'una resposta reactiva davant del ciberbullying cap a una estratègia preventiva i comunitària de protecció digital, reforçant les competències de tots els agents que formen part de l'ecosistema de protecció d'infants i adolescents.
Elements destacats:
- Defensa d'una educació digital crítica com a dret de tots els infants.
- Incorporació del benestar digital i el pensament crític al currículum.
- Formació dels professionals en prevenció i gestió de riscos digitals.
- Reforç i professionalització de figures com els COCOBE i referents digitals.
- Formació específica per a famílies, especialment en contextos de vulnerabilitat.
- Detecció precoç de riscos associats als usos digitals des dels serveis de salut.
- Vinculació entre centres educatius i recursos comunitaris com Punts Òmnia.
- Priorització dels centres i territoris de major complexitat.
- Participació estructurada d'alumnat, famílies i docents.
- Impuls de l'educació mediàtica i la lluita contra la desinformació.
- Protecció de dades, supervisió humana de la IA i drets davant decisions automatitzades.
D'altra banda, també disposen de la guia "Governar la digitalització educativa. Models de polítiques pioneres que estan obrint camí", que analitza com diversos països lideren polítiques pioneres de digitalització educativa des d’una perspectiva estratègica, equitativa i sostenible. A partir dels casos de referència de Finlàndia, Canadà, Estònia i el Regne Unit, s’examinen els factors que han contribuït a l’èxit polític, social i educatiu en àmbits com l’alfabetització mediàtica, la intel·ligència artificial, el pensament computacional i el benestar digital.
