Política de bon tracte i protecció de la infància

1. SISTEMES DE PROTECCIÓ

El codi de bon tracte i protecció d’infància de Plataforma PDA es converteix en una declaració formal pública que exposa els comportaments i les actituds que totes les persones vinculades a la nostra entitat han de desenvolupar per promoure entorns segurs i de protecció en què es garanteixi el benestar de tots els nens, nenes, adolescents i joves.

Alhora, és l’espai on fem una mirada d’amplitud a altres obligacions legals i de la moral i ètica com a societat, a la que aquesta Xarxa PDA es posiciona amb fermesa a favor del benestar i la convivència, i totalment en contra de qualsevol forma de violència o maltractament.

1.1 Promoció del coneixement i posicionament davant la violència

En Plataforma PDA estem compromesos no només amb assumir i promoure el bon tracte i la no-violència en el marc de l’empresa, sinó també amb la divulgació de les polítiques i compromisos públics i privats que puguin sumar en aquest fi últim.

En aquest sentit, ens adherim i participem activament de les iniciatives següents:

1.2 Decàleg de bones pràctiques dels i les professionals

A Plataforma PDA, entenem que la tasca amb la infància, l’adolescència, la joventut i altres col·lectius en situació (o no) de vulnerabilitat requereix no només competències tècniques, sinó també un profund compromís ètic, humà i emocional. Per això, el decàleg de bones pràctiques del professional constitueix un pilar essencial dins les nostres polítiques de protecció i del nostre marc d’actuació.

Aquest decàleg estableix principis i orientacions clares que guien el comportament de totes les persones que formen part de l’equip, així com de les que col·laboren en les nostres accions educatives, formatives o d’acompanyament. El seu propòsit és garantir un entorn segur, respectuós i emocionalment saludable, que promogui el desenvolupament integral de les persones i de les comunitats amb les quals treballem.

No es tracta únicament d’un conjunt de normes, sinó d’una invitació constant a la reflexió ètica, a la cura del vincle i a l’exercici conscient de la responsabilitat individual. Des d’una perspectiva centrada en el bon tracte, l’escolta activa i la mirada preventiva, aquest decàleg busca enfortir pràctiques coherents amb els valors de dignitat, justícia, equitat i respecte profund per la individualitat i el benestar emocional.

Aquest decàleg situa l’acompanyament professional com una pràctica ètica, conscient i no violenta, en línia amb el model ADS (Acompanyament al Desenvolupament Socioemocional) de SEER (entitat gestora). És una guia viva que convida la revisió constant i a sostenir relacions transformadores basades en la dignitat, la seguretat emocional i el bon tracte.

  1. Promoure un entorn segur i protector
    Crear espais físics, emocionals i digitals on infants, adolescents i joves es puguin sentir segurs, respectats i escoltats.

  2. Escoltar activament amb empatia
    Atendre amb respecte i sense judicis a les persones que comparteixen experiències o inquietuds, validant les seves emocions i necessitats. Aprendre d’elles.

  3. Respectar els drets de la infància i l’adolescència
    Actuar sempre d’acord amb la Convenció sobre els Drets de l’Infant i amb la legislació vigent en matèria de protecció de menors.

  4. Fomentar el bon tracte
    Utilitzar un llenguatge adequat, afectuós i no violent com a camí cap al bon tracte. Aplicar aquests principis tant en la prevenció, com en la detecció i l’actuació davant qualsevol forma de violència o maltractament.

  5. Mantenir la confidencialitat
    Protegir la privacitat de les persones amb les quals es treballa, excepte en situacions en què es detecti risc o vulneració de drets, cas en què s’activaran els protocols pertinents.

  6. Respondre des de les pròpies competències i amb una aproximació no violenta
    Establir relacions basades en el respecte mutu, l’escolta i la co-construcció de solucions, evitant l’ús jeràrquic o punitiu del poder (imposició o autoritarisme).

  7. Formar-se de manera contínua
    Participar activament en processos de desenvolupament personal i formació per millorar la intervenció preventiva, la detecció de senyals d’alerta i l’aplicació de mesures de protecció.

  8. Cuidar l’autocura i la gestió emocional pròpia
    Reconèixer els propis límits i emocions per intervenir des de l’estabilitat i la responsabilitat afectiva. Practicar el centrament personal.

  9. Col·laborar en xarxa
    Treballar en equip i en coordinació amb altres agents de l’entorn comunitari, establint convenis i aliances per garantir la protecció integral de les persones amb les quals es treballa.

  10. Actuar amb responsabilitat i ètica professional
    Assumir les conseqüències de les pròpies decisions, respectar el marc d’actuació de Plaforma PDA, i contribuir activament a la millora de les pràctiques institucionals. 

1.3 Altres principis associats amb el desenvolupament d'activitats

Les activitats que despleguem des de Plataforma PDA procuren el respecte i la promoció de principis i valors alineats amb l'exercici de drets fonamentals, amb dos objectes principals:

  • Promoure actius de benestar i factors protectors, amb la finalitat de generar més salut (vivència positiva de la vida, felicitat).
  • Disminuir conductes de risc i promoure hàbits saludables, així com disminuir la patologia derivada de la violència.

Per aconseguir-ho, esdevenen un marc principal de motivació els valors i principis de les activitats, així com aquells que s'alineen amb els d’algunes organitzacions amb qui col·laborem, o que donen suport al projecte. En serien un exemple:

  • Valors fonamentals de la Unió Europea, com s'estableixen al Tractat de la Unió Europea (TUE) i a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (CDFUE), que inclouen el respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, o la solidaritat i la ciutadania, entre d'altres.
  • Eixos estructurals del marc ètic i moral recollit dins els codis d'aquelles entitats de suport amb qui hem establert conveni o altres formes de vincle. En serien un exemple els del compromís per a la transformació social que trobem a l'Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva, el codi ètic de l'ACELLEC, la política de protecció i bon tracte de FEDAIA entre d'altres.
  • Aprenentatges i propostes d’altres programes amics, com poden ser els que desenvolupem en col·laboració amb l’administració pública, com la Diputació de Barcelona; o les diverses organitzacions que formen part de la Xarxa PDA, com per exemple, Fundació Nous Cims; empreses, com b-resol APP; entre moltes altres de diversos sectors i àmbits.

Alhora, esdevenen també un marc de treball els següents principis:

  • Mirada amb perspectiva de drets: respecte pels drets emocionals d’infància, adolescència i joventut. Dret a:
    • Demanar i rebre ajuda i suport emocional quan calgui.
    • Ser escoltat, validat i respectat, fins i tot si les pròpies emocions són diferents de les dels altres.
    • Rebre informació clara sobre salut emocional i desenvolupar habilitats emocionals.
    • Tenir oportunitats per escoltar, aprendre i manejar emocions (d'un mateix i d'altres).
    • Sentir, reconèixer, comprendre i expressar emocions.
    • Rebre suport per millorar habilitats i recursos emocionals.
    • Comunicar emocions utilitzant recursos personals i suports segons calgui.
    • Tenir accés a un vocabulari clar, significatiu i culturalment adequat d'emocions i esdeveniments relacionats amb aquestes.
    • Rebre un tracte emocional digne, respectuosos i cortès.

*Podeu trobar la proposta de drets emocionals dins la tesi doctoral de Gabriela Rangel-Rodríguez, col·laboradora de SEER, a la pàgina 252: “La comunicación emocional en niños y niñas con necesidades complejas de comunicación y sus madres y padres”.

  • Manual per a l'acompanyament: principis bàsics del Model ADS aplicats a l'acompanyament per tal de generar espais de seguretat i confiança que donin permís a l'escolta interna i l'expressió emocional. En acompanyar, donar lloc a les vivències individuals i grupals, incidint en eines grupals de sustentació emocional amb la voluntat de desenvolupar una connexió empàtica i de respecte a la vegada que s'acompanya cap a la comprensió de les situacions emocionalment complexes. Principis de l'acompanyament vivencial: 
    • Ser i deixar ser a l’altre:
      • Connectar-se amb la millor versió d’un mateix.
      • Fe i confiança en el procés de l’altre
      • Permetre’s i deixar-se ser.
      • Mostrar autenticitat i personalitat a través de les tasques i funcions.
      • Respectar l’essència de l’equip/institució a la qual es pertany (model, metodologia, mirada).
      • [...]
    • Sentir i fer sentir:
      • Promoure una mirada amb filtre emocional.
      • Sentir per poder fer, com a motivació.
      • Partir de la vivència com a creadora d’aprenentatges sentits i amb sentit.
      • Concebre les persones com a éssers emocionals (ens permetem i validem tot allò que sentim).
      • [...]
    • Donar sentit:
      • Construcció sentida de relat i del discurs.
      • Mirada d’oportunitat i d’abundància.
      • Contingut de les paraules, sentit i pràctic.
      • Cada persona dona sentit a les persones, als moments, a les coses de la nostra vida.
      • [...]
    • Proximitat:
      • Obertura amb els i les usuàries.
      • Obertura interna amb l’equip.
      • Acostament i transparència.
      • En general, no jutjar: posar en joc.
      • Poder mostrar vulnerabilitat.
    • Transmetre i donar confiança
    • Utilització d’un llenguatge clar i pràctic.
    • Traduir situacions complexes a través de metàfores, experiències, exemples.
    • [...]

*Podeu trobar aquests principis publicats a la guia, fruit de la col·laboració entre SEER i el Consell Comarcal del Baix Llobregat: abraçar l’angoixa i la solitud: acompanyar les persones joves en la vivència de moments d’alta complexitat emocional

  • Sistema de Valoració per Nivells d’Alerta (SVNA): El “decàleg de bones pràctiques de les i els professionals”, així com els principis anteriorment citats, esdevenen una mirada a un nivell d’alerta 0 (no alerta), on podem situar-los com a referents pel “bon tracte” que la LOPIVI i altres marcs legals proposen i obliguen per a la tasca que desenvolupem com a entitat i professionals. Així i tot, pensem que únicament reflectir aquest marc saludable i de convivència no és suficient per entendre què vol dir les bones pràctiques com a organització.

Per això, ens obliguem a mirar el ventall de les possibles problemàtiques, a través de la comprensió de l’escalada del conflicte (model PDA), el qual ens ajuda a visibilitzar quines són les pràctiques, conductes o comportaments que no tolerem. SEER ens posicionem totalment a favor del benestar, i plenament en contra de la violència, sempre, des d’una perspectiva de superació i afrontament resilient.

Entendrem que dins les alertes 1 (situacions de risc), i les alertes 2 (conflictes sense violència), tot i esdevenir situacions normals que poden representar la realitat present en el conjunt de la societat, poden trobar-se formes de relació i realitats que ens obliguin a la revisió i la reflexió responsable. Més, quan possibles pràctiques o comportaments s’esdevinguin en el marc de relacions verticals, amb menors d’edat.

  • Alerta 1: Convivència tranquil·la i relaxada (hi ha benestar) tot i haver-hi situacions de risc normals de la vida quotidiana.

Les situacions de risc són situacions que poden derivar en conflictes que afectin la relació (parelles, amistats, grups, famílies, etc.) per la seva alta complexitat, és a dir, emocions, creences, comportaments o situacions que afecten o poden afectar el sa desenvolupament d’un/a persona (benestar, aprenentatge, cobertura de necessitats vitals, etc.).

  • Alerta 2: Convivència lleument alterada per conflictes sense violència.

És important partir de la comprensió del conflicte com a oportunitat de creixement personal i de grup. Fa referència a situacions en què una, dues o més persones es troben en una posició en què la seva emoció (allò que senten), mirada (allò que pensen) o relació (allò que fan) no estan en equilibri o coherència i, per tant, es troben desconnectades o en risc de desconnectar-se del benestar.

A partir d’una alerta 3, s’hi troben aquelles que corresponen a la violència i el maltractament, moment en el qual s’haurà d’activar la resposta a un cas obligatòriament. Aquest fet no exclou la possibilitat d’activar un protocol en alerta 1 si es considera necessari.

Aquestes alertes es defineixen com:

  • Alerta 3: Convivència vulnerada a partir de la sospita de situacions d’alerta (violències) de possibles problemàtiques greus.
  • Alerta 4: Convivència greument danyada per la presència de conductes o comportaments violents confirmats.

Parlem de violència quan s’esdevenen accions, generalment intencionades que, de forma conscient o inconscient, generen un conjunt de conductes o situacions que provoquen malestar intern a l'altra persona o a un mateix. 

  • Alerta 5: Convivència destruïda davant la confirmació de la presència de violència continuada i perpetuada (maltractaments).

Els maltractaments fan referència a les violències continuades o perpetuades en el temps, intencionades i sempre psicològiques, que se succeeixen a través d’entorns i canals concrets i que tenen un origen relacional en diferents tipus de vincles (parella, amistat, companys/es, famílies, etc.) on es genera una asimetria de poders. El concepte de maltractament ens ajuda a entendre la violència des d’una realitat contextual.

2. PROTOCOLS D'ABORDATGE

En el marc de la protecció infantil, l'abordatge de la violència no només l'hem de comprendre des del nostre rol professional i cap als nostres usuaris/àries, sinó com un deure en el marc de la nostra responsabilitat individual com a societat. Aquest, va de la mà de la responsabilitat del sistema familiar (a qui també hem d'acompanyar) i de l'administració pública o l'Estat (els qui necessiten suport i assessorament d'alta especialització professional). 

A l'obligació de crear i mantenir entorns afectius i protectors, els protocols han d'actuar no només en la resposta al cas (o les conseqüències de la violència), sinó també en els factors que causen la problemàtica. Aquesta prevenció haurà de contemplar la creació de les condicions on tota la comunitat es pugui desenvolupar emocionalment, en què la participació infantil sigui una condició estructural per al bon tracte; on l'educació en l'exercici de drets sigui un continu (per tal que sense la presència de l'adult els NNA sàpiguen exercir els seus drets); i que la resposta a la violència no es limiti a un exercici de drets, sinó que també es basa en acords per a la convivència que visibilitzin límits i proposin estratègies per al benestar. Serà important entrenar el reconeixement de la igualtat en la diferència, practicar perquè la comunicació sigui càlida i convidi a conversar per crear llaços/vincles.

Aquest desplegament de protocols s'haurà de construir des dels principis de bon tracte ja presentats. Mentre mantinguem l'amor i l'amor a la comunicació, tot anirà bé. Procurem ser referents continus de conductes i comportaments de protecció, això marcarà la diferència entre allò que diem i allò que fem.

2.1 Protocol per a la prevenció, detecció i actuació davant l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe a l'àmbit de les organitzacions

Amb aquest protocol, Plataforma PDA manifesta la seva tolerància zero davant la concurrència en tota la seva organització de conductes constitutives d’assetjament sexual o assetjament per raó de sexe, així com altres accions violentes que constitueixin o puguin constituir qualsevol forma de maltractament entre els membres de l’organització, o cap a persones de la comunitat a la qual servim.

En adoptar aquest protocol, PDA vol subratllar el seu compromís amb la prevenció, detecció i actuació davant l’assetjament sexual i de l’assetjament per raó de sexe en qualsevol de les seves manifestacions, informant de la seva aplicació a tot el personal que presta serveis a la seva organització, sigui personal propi o procedent d’altres empreses, incloses les persones que, no tenint una relació laboral, presten serveis o col·laboren amb l’organització amb pràctiques no laborals o voluntariat.

Aquest protocol dóna compliment a allò que exigeixen els articles 46.2 i 48 de la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, el RD 901/2020 de 13 d’octubre, pel qual es regulen els plans d’igualtat i el seu registre i es modifica el Reial decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball, i l’article 14 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

El protocol complet està disponible aquí (en castellà).

2.2 Canal de denúncies

En el marc de la Llei 2/2023, del 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, s’estableix l’obligatorietat de disposar d’un canal de denúncies.

A Plataforma PDA acollim voluntàriament aquest requeriment, posant a disposició un Canal de denúncies:

icas@pdabullying.com

Aquest canal està dissenyat única i exclusivament per denunciar indicis o sospites raonables de conductes potencialment delictives. Està disponible per a professionals de l’entitat, persones ateses i familiars, proveïdors, clients i qualsevol persona que així ho requereixi.

Aquest canal permet anonimat i garanteix la confidencialitat integral al llarg de tot el procés.

Davant la possibilitat que la denúncia pugui contenir dades de caràcter personal del denunciant i/o tercers, cal que acceptis la política de privadesa. T’assegurem que la informació facilitada serà tractada segons marca específicament la Llei 2/2023.

2.3 Servei iCas (Servei per a l'Atenció al Conflicte i l'Abordatg Integral de la Violència)

A l'exercici de l'iCAS, les intervencions que es duen a terme es poden desenvolupar en conveni o col·laboració amb referents de protecció (CBP, DP, COCOBE, etc.) amb què treballem, tant dels centres/serveis/equipaments específics, com aquells d'àmbit territorial (xarxes municipals, comarcals, etc.). Per abordar un cas, SEER, com entitat referent d'aquest servei per a la Xarxa PDA, dóna resposta a través del:

  • Assessorament de casos/protocols (tot tipus de situacions d'alta complexitat emocional).
  • Suport a la Tipificació (classificació del cas, orientació de les necessitats cap a la construcció dobjectius i, disseny de plans dacció).
  • Acompanyament al seguiment i la valoració de les intervencions del pla d'acció.
  • Activitats socioeducatives en el marc de la:
    • Detecció (fase de diagnosi: indagació i comprensió de la realitat present al grup o comunitat afectada).
    • Actuació (resposta davant d'un cas, des del desplegament de mesures d'urgència o plans de crisi, fins a la reparació-restauració).

Certifiquem que,

  • les persones treballadores, tant referents com facilitadors/es de l'iCAS, així com la resta de personal de l'empresa, i l'alumnat de pràctiques universitàries, de màster o altres modalitats com ara passanties doctorals o rotacions en programes de formació professional o d'especialització:
  • Han signat un compromís de confidencialitat, de compliment moral i legal obligat, en relació amb les dades sensibles a què s'accedeixi o es pugui accedir en el marc del desenvolupament de les accions conveniades o contractades pels clients.

A l'aplicació de la LOPIVI (Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència), caldrà tenir en compte per part del client, així com de l'equip de professionals d'Equip SEER, que:

TÍTOL I (Drets dels nens, nenes i adolescents davant de la violència):

  • Les intervencions que realitza SEER formen part de la col·laboració publicoprivada.

Article 8 (Col·laboració publicoprivada): 

Les administracions públiques promouran la col·laboració publicoprivada a fi de facilitar la prevenció, detecció precoç i intervenció en les situacions de violència sobre la infància i l'adolescència, fomentant la subscripció de convenis amb els mitjans de comunicació, els agents socials, els col·legis professionals, les confessions religioses, i altres entitats privades que desenvolupin la seva activitat en contacte habitual amb nens, ni.

  • Els serveis que SEER ofereix formen part de les possibles mesures de protecció, suport, acolliment i recuperació que cal desplegar per part de les administracions públiques i privades. Alhora, SEER es postula com a organització amb la capacitat d'assessorar l'administració pública en l'adopció de mesures de coordinació davant d'un cas.

Article 12 (Dret a l'atenció integral):

      1. Els poders públics proporcionaran als nens, nenes i adolescents víctimes de violència una atenció integral, que comprendrà mesures de protecció, suport, acolliment i recuperació.
      2. Les administracions públiques han d'adoptar les mesures de coordinació necessàries entre tots els agents implicats amb l'objectiu d'evitar la victimització secundària dels nens, nenes i adolescents amb què, en cada cas, hi hagin d'intervenir.

TÍTOL II - Deure comunicació de situacions de violència

  • L'equip de professionals d'Equip SEER té el deure de comunicació de situacions de violència detectades, com a organització qualificada, la qual té per ofici o activitat el treball associat a l'educació i la protecció d'infància, adolescència i joventut.

Article 16 (Deure comunicació qualificat):

      1. El deure de comunicació previst a l'article anterior (Article 15. Deure de comunicació de la ciutadania) és especialment exigible a aquelles persones que per raó del seu càrrec, professió, ofici o activitat, tinguin encomanada l'assistència, la cura, l'ensenyament o la protecció de nens, nenes o adolescents i, en l'exercici de les mateixes, hagin tingut coneixement d'una situació.
  • Equip SEER, a través de l'iCAS, resulta un òrgan competent per assessorar les administracions públiques, així com els centres educatius i d'oci i temps lliure, en l'execució dels protocols de resposta davant d'un cas.

Article 20 (Protecció i seguretat):

      1. Les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, han d'establir els mecanismes oportuns per garantir la confidencialitat, la protecció i la seguretat de les persones que hagin posat en coneixement de les autoritats situacions de violència sobre nens, nenes i adolescents.
      2. Els centres educatius i de lleure i temps lliure, així com els establiments on habitualment resideixin persones menors d'edat adoptaran totes les mesures necessàries per garantir la protecció i seguretat dels nens, nenes i adolescents que comuniquin una situació de violència.