Participem en el procés de reforma de la LOPIVI

La LOPIVI, un canvi de paradigma en la protecció de la infància i l’adolescència

L’aprovació de la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència, coneguda com a LOPIVI, va representar un canvi de paradigma en la manera d’entendre la protecció dels infants i adolescents.

La llei va consolidar una mirada integral i basada en drets, que reconeix els infants i adolescents com a subjectes de drets, amb capacitat per participar, ser escoltats i rebre respostes adaptades a les seves necessitats, circumstàncies i moments vitals. Alhora, va situar el bon tracte, la prevenció, la detecció precoç, la protecció, l’acompanyament i la reparació com a responsabilitats compartides pel conjunt de les administracions, els serveis, els centres, les entitats i les persones que formen part dels seus entorns.

Aquest marc ha estat essencial per avançar cap a una concepció de la protecció que no actua únicament quan la violència ja s’ha produït, sinó que promou activament entorns segurs, relacions saludables i sistemes capaços d’identificar els riscos, activar mesures protectores i donar respostes integrals.

La incorporació de figures com la Coordinació de Benestar i Protecció en els centres educatius o la Delegació de Protecció en els àmbits esportiu i de lleure també va suposar un pas important per reforçar la presència de referents de protecció accessibles i reconeguts en els espais quotidians dels infants i adolescents.

Una oportunitat per consolidar el seu desplegament

Després dels primers anys d’aplicació de la LOPIVI, l’experiència acumulada permet identificar aprenentatges, necessitats i oportunitats de millora perquè els principis que recull la llei es puguin desplegar de manera cada vegada més efectiva, homogènia i sostenible.

En alguns àmbits, encara és necessari definir amb més claredat els procediments d’actuació, delimitar les funcions i responsabilitats de les diferents figures, garantir el temps, la formació i els recursos necessaris i establir mecanismes de coordinació més estables entre els agents i serveis implicats.

Aquestes necessitats evidencien la importància de continuar desenvolupant-la perquè el canvi de paradigma que va impulsar pugui traslladar-se plenament a les pràctiques dels centres educatius, les entitats esportives, culturals i de lleure, els serveis públics i les xarxes comunitàries.

La reforma constitueix, per tant, una oportunitat per consolidar els avenços assolits, incorporar els aprenentatges derivats de la seva implementació i reforçar les condicions necessàries perquè els drets reconeguts per la llei siguin efectius en tots els entorns de vida dels infants i adolescents.

Participació en el procés de reforma de la LOPIVI

El Consell de Ministres va aprovar el 5 de maig de 2026 l’Avantprojecte de llei orgànica per modificar la Llei orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència. La reforma planteja ampliar les garanties de protecció, reforçar el dret dels infants i adolescents a ser escoltats, aprofundir en l’aplicació del principi de l’interès superior i millorar l’accés a una atenció integral i a la reparació davant les situacions de violència.

Després d’aquesta primera aprovació, el Ministeri de Joventut i Infància va obrir, entre el 15 de juny i el 15 de juliol de 2026, un tràmit d’audiència i informació pública perquè entitats, organitzacions i persones expertes poguessin presentar observacions i propostes de millora al text de l’Avantprojecte.

En aquest marc, PDA Bullying i Estefanía Ros, d’Ethikos & Compliance (entitat gestora), hem presentat un document amb 24 observacions i propostes amb la voluntat de traslladar al procés legislatiu els aprenentatges acumulats en la prevenció, la detecció i l’abordatge de les violències que afecten la infància i l’adolescència.

Un reconeixement específic de les violències entre iguals

Una de les aportacions centrals és la necessitat que la LOPIVI reconegui i desenvolupi amb més profunditat les violències exercides entre infants i adolescents, atenent les seves característiques relacionals i grupals.

La llei ja incorpora formes de violència entre iguals com el bullying i el ciberbullying, però es proposa avançar cap a una mirada més àmplia que permeti comprendre que aquestes situacions no són necessàriament conflictes simètrics. Entre infants i adolescents també poden existir desequilibris de poder socials, grupals, físics, psicològics o digitals, així com dinàmiques sostingudes de violència amb conseqüències greus per al benestar, la seguretat i el desenvolupament.

Aquest reconeixement no s’hauria de limitar exclusivament al bullying i al ciberbullying. També hauria de contemplar altres manifestacions com el maltractament sexual infantil, la violència en la parella adolescent, la violència relacional i l'odi discriminació, entre altres.

Reconèixer les especificitats de les violències entre iguals permetria evitar-ne la minimització, millorar-ne la detecció i garantir respostes ajustades a cada situació.

Traslladar els principis de la llei a procediments clars i aplicables

També es posa l’accent en la necessitat que la normativa no es limiti a definir què han de fer els centres, les entitats o les persones professionals, sinó que concreti també com s’han d’exercir les funcions, amb quins equips, en quins terminis, amb quins recursos i mitjançant quins mecanismes de documentació, seguiment i avaluació.

La LOPIVI recull funcions essencials relacionades amb la promoció del bon tracte, la prevenció, la detecció, la protecció i la coordinació. Tanmateix, perquè aquestes funcions puguin desenvolupar-se de manera efectiva, és important que es tradueixin en actuacions operatives, criteris mínims compartits i circuits coneguts per totes les persones implicades.

En aquest sentit, les propostes plantegen reforçar la concreció dels protocols interns, els canals de comunicació, els procediments de valoració, les mesures immediates de protecció, els terminis de resposta, la distribució de responsabilitats i els mecanismes de seguiment.

També s’assenyala la importància que les actuacions internes davant una possible situació de violència disposin de garanties suficients d’especialització, imparcialitat, confidencialitat i protecció de totes les persones implicades. Una primera resposta adequada és fonamental tant per garantir la seguretat de l’infant o adolescent com per evitar la reiteració innecessària d’entrevistes, la pèrdua d’informació rellevant o altres formes de victimització secundària.

Disposar de procediments clars i compartits permetria reduir les diferències d’aplicació entre territoris, centres i entitats, reforçar la seguretat de les persones professionals i garantir que l’exercici dels drets no depengui de la disponibilitat, la iniciativa o la sensibilitat particular de cada entorn.

Figures de protecció especialitzades, accessibles i sostingudes per equips

El document dedica una atenció especial a la Coordinació de Benestar i Protecció dels centres educatius i a la Delegació de Protecció en els àmbits esportiu, cultural i de lleure.

Aquestes figures constitueixen una de les aportacions més rellevants de la LOPIVI. La seva incorporació permet disposar de persones referents, visibles i accessibles, capaces de promoure el bon tracte, observar els entorns, detectar senyals d’alerta, rebre comunicacions i articular la resposta davant les situacions de violència.

Per consolidar-ne l’efectivitat, es proposa concretar millor el seu perfil professional, les competències mínimes, la formació especialitzada inicial i continuada, la dedicació, els recursos, l’autonomia tècnica i la seva posició dins de l’organització.

També es planteja que la dedicació d’aquestes figures sigui suficient i protegida, de manera que puguin desenvolupar, de manera efectiva, no només la resposta davant els casos més greus, sinó també les tasques de prevenció, presència quotidiana, formació, participació, coordinació i seguiment.

Al mateix temps, es defensa que aquestes persones liderin el sistema de benestar i protecció, però no hagin d’assumir individualment tota la responsabilitat. La persona coordinadora o delegada ha de ser el referent que activa, articula i acompanya el sistema, però la protecció ha de continuar sent una responsabilitat institucional i col·lectiva.

Per aquest motiu, les aportacions proposen articular equips estables de valoració i equips de resposta. Aquesta estructura permetria compartir mirades, decisions i responsabilitats, evitar valoracions unipersonals i construir plans d’actuació que incorporin els diferents nivells implicats.

Enfortir la formació i els sistemes de protecció

Un altre dels eixos de les aportacions és la necessitat de reforçar la formació de les persones professionals que intervenen davant possibles situacions de violència.

No tots els perfils professionals desenvolupen les mateixes funcions ni afronten les mateixes responsabilitats. Per aquest motiu, es proposa avançar cap a itineraris formatius adaptats als diferents rols i àmbits d’actuació, amb continguts mínims vinculats a les competències que cada persona haurà d’exercir.

Aquesta formació hauria d’incloure, entre altres qüestions, drets de la infància, bon tracte, detecció de riscos, gestió de comunicacions, escolta i entrevista adaptada, protecció de dades, mesures de protecció, coordinació institucional, reparació i prevenció de la victimització secundària.

També es proposa incorporar mecanismes de supervisió, assessorament professional, revisió periòdica i avaluació dels sistemes de protecció. L’existència d’un protocol o d’una figura designada no garanteix, per si sola, que el sistema funcioni adequadament. És necessari poder-ne valorar l’aplicació, identificar dificultats i incorporar processos de millora contínua.

Construir xarxes territorials de benestar i protecció

Un altre dels grans eixos del document és la necessitat d’avançar cap a sistemes territorials estables de benestar i protecció a la infància i l’adolescència.

La vida dels infants i adolescents transcorre entre diferents espais: el centre educatiu, la família, les activitats esportives, culturals o de lleure, l’entorn comunitari i els espais digitals. Una mateixa situació de violència pot manifestar-se simultàniament en diversos d’aquests entorns.

Per aquest motiu, una protecció efectiva difícilment es pot construir si cada centre, servei o entitat actua de manera aïllada o únicament des del seu propi protocol.

Les aportacions proposen reforçar la coordinació entre educació, serveis socials, salut i salut mental, protecció a la infància, joventut, esport, cultura, lleure, cossos de seguretat, entitats comunitàries i recursos especialitzats.

L’objectiu és que els diferents agents comparteixin una mateixa mirada sobre el bon tracte i la protecció, disposin de llenguatges i criteris comuns, coneguin les responsabilitats i els límits de cada servei i sàpiguen què fer, a qui adreçar-se i com coordinar-se davant una alerta.

No es tracta únicament de millorar les derivacions, sinó d’aconseguir que el territori funcioni com una veritable xarxa protectora, capaç de valorar conjuntament, donar continuïtat a les actuacions i incorporar els aprenentatges dels casos a les polítiques de prevenció i millora comunitària.

Coordinar-se protegint també la intimitat

Perquè aquesta coordinació sigui possible, també es proposa establir una connexió més clara i operativa entre les obligacions de protecció i coordinació de la LOPIVI i la normativa de protecció de dades.

En la pràctica, la falta de criteris clars pot provocar que no es comparteixi informació necessària per por d’incomplir la normativa o, en l’altre extrem, que es comuniquin més dades de les necessàries.

Les aportacions plantegen definir millor en quins supòsits es pot compartir informació, quines dades són necessàries, quins professionals hi poden accedir, amb quina finalitat, com s’ha de documentar l’intercanvi i quines garanties de seguretat, confidencialitat i proporcionalitat s’han d’aplicar.

L’objectiu no és flexibilitzar indiscriminadament la protecció de dades, sinó fer compatible el dret a la intimitat amb el dret a la protecció integral, de manera que la informació imprescindible pugui circular de forma segura quan sigui necessària per valorar, protegir, acompanyar, reparar i fer seguiment.

Continuar aprofundint en el canvi de paradigma

Amb la presentació d’aquestes aportacions, volem contribuir a una reforma que posi en valor el camí iniciat per la LOPIVI i permeti continuar aprofundint en el seu desplegament.

L’objectiu és reforçar les condicions necessàries perquè els infants i adolescents siguin reconeguts, també en la pràctica, com a subjectes de drets; perquè el bon tracte es consolidi com un principi transversal, i perquè la prevenció, la detecció, la protecció, l’acompanyament, la reparació i el seguiment es desenvolupin mitjançant sistemes clars, coordinats i sostinguts institucionalment.

La reforma constitueix una oportunitat per incorporar els aprenentatges dels primers anys d’implementació, consolidar els avenços aconseguits i avançar cap a entorns educatius, esportius, culturals, comunitaris i digitals en què el benestar i la protecció integral de la infància i l’adolescència siguin una responsabilitat realment compartida.

Continuar millorant la LOPIVI significa, en definitiva, continuar fent possible el canvi de paradigma que la mateixa llei va iniciar: passar del reconeixement formal dels drets a la creació de les condicions, els procediments i les estructures necessàries perquè aquests drets siguin viscuts i garantits en la realitat quotidiana.