Aquest 2025, PDA hem tornat a ser presents al World Antibullying Forum, a Noruega, l'última edició del qual va tenir lloc el 2023 a Carolina del Nord, EUA.
Aquestes experiències són una oportunitat per fer xarxa, divulgar el nostre model i seguir inspirant-nos amb les aportacions de tantes altres entitats, iniciatives i investigacions que nodreixen i enriqueixen la nostra mirada i acció.
Aquest 2025, PDA hem tornat a ser presents al World Antibullying Forum, a Stavanger (Noruega), l'última edició del qual va tenir lloc el 2023 a Carolina del Nord, EUA.
Aquestes experiències són una oportunitat per fer xarxa, divulgar el nostre model i seguir inspirant-nos amb les aportacions de tantes altres entitats, iniciatives i investigacions que nodreixen i enriqueixen la nostra mirada i acció.
Enguany ha viatjat la nostra companya Mònica Donnellan, coordinadora de protocol que entre d'altres, lidera el projecte preventiu de Teatre Social. Les seves aportacions van ser en forma de presentació oral i taller, aquí us deixem un breu resum:
SANAR FERIDES EMOCIONALS EN L'ABORDATGE INTEGRAL AL BULLYING
En aquesta presentació oral, transmetem la importància de fer un abordatge integral que garanteixi que la reparació del dolor i la restauració del benestar es donin en el moment i les condicions adequades per al grup.
El model PDA permet diferenciar els objectius d'un treball més proventiu i de sensibilització i un altre més centrat en l'abordatge de casos concrets. En les dues primeres etapes, que pertanyen a la fase de prevenció, el treball amb el grup es fa en un context en què no existeix una amenaça a la convivència i, per tant, des d'un marc preventiu i protector centrat a entrenar diferents habilitats per a la vida, preparant la capacitat de resposta i gestió dels conflictes des del creixement personal.
Si després d'una alerta, es confirma la presència de violència o maltractament, llavors el paradigma canvia i després de tota la fase diagnòstica i de tipificació, s'activen els protocols necessaris per a l'abordatge d'un cas l'objectiu final del qual és la reparació del dolor i la restauració del benestar. Tanmateix, per poder arribar a aquesta etapa, prèviament cal activar altres moviments importants que garanteixin un procés just, que no revictimitzi ni criminalitzi els diferents rols, que els posi a fora i que impliqui els diferents agents de la comunitat socioeducativa.
És comú que quan els protocols no estan traduïts a la realitat del centre, les respostes de cas es donin de manera desordenada i desubicada en les fases, impartint xerrades de sensibilització perquè l'alumnat prengui consciència del cas actiu o saltant directament a sessions de reparació emocional sense haver implementat mesures d'emergència que parin la violència i protegeixin els rols implicats. Tot i que de vegades el contingut d'una acció de sensibilització i una acció de reparació poden semblar similars, els objectius pedagògics i la metodologia de facilitació i acompanyament són diferents.
Un dels principals objectius de la reparació emocional és deixar enrere els rols disfuncionals i caminar cap a noves formes de relació, on es pugui donar una convivència sana i significativa. Per a això, a més d'ubicar adequadament les accions en cada fase, també és necessari treballar a nivell intern la mirada sobre el fenomen amb un llenguatge el més impecable possible, així com entendre que les persones són molt més que el rol que ocupen. Des d'aquí, per molt complexa que es presenti la situació, és important acollir l'oportunitat d'aprenentatge i creixement que ofereix si s'acompanya adequadament.
Creiem que l'aportació que fa el model PDA per adaptar protocols existents a la realitat de cada centre és una eina molt pràctica que permet enfortir els equips dels centres educatius, guanyant confiança, claredat i estructura en l'abordatge integral a les violències.
EINES PER A LA DETECCIÓ DEL BULLYING DES D'UNA RESPOSTA COMUNITÀRIA
L'últim dia de congrés vam poder impartir un taller per a les persones que van triar participar de la nostra proposta. Com que és un grup reduït, vam motivar a la participació, dinamitzant diverses activitats i jugant amb la pedagogia de mapa, una cosa que es va agrair molt després de diversos dies de xerrades magistrals.
Després de presentar el model de fases PDA i ubicar els objectius concrets de cada fase, vàrem fer zoom a la fase de Detecció. Experimentem els sociogrames actius com a eina pràctica per a l'observació preventiva continuada, una oportunitat per observar les relacions i el benestar del grup amb diferents propostes de posicionament en l'espai. Exposem alguns exemples de recollida d'informació, tant per a alumnat com per a claustre, i que pot resultar útil per a la fase diagnòstica un cop s'ha activat una alerta.
Dediquem una gran part del taller a conèixer el nostre model d'escala del conflicte, que implica tenir una definició clara i consensuada dels conceptes de conflicte i violència, així com altres terminologies que permetin fer una classificació segons si hi ha una relació sana, són factors de risc, és un conflicte lleu (sense violència), un conflicte greu (amb violència) o amb conflicte molt greu (maltractament, violència repetida). D'entre tots aquests termes, fins i tot el de bullying té diverses definicions i insistim en la importància de buscar definicions consensuades com a mínim, dins de cada servei o equipament, i amb la voluntat d'anar unificant la mirada als diferents nivells de col·laboració social i institucional.
Per finalitzar, vam tenir temps a donar una pinzellada sobre les claus de la fase diagnòstica i de tipificació.
L'acollida de les nostres aportacions va ser molt positiva, amb diverses persones expressant el seu agraïment explícit per portar ordre, claredat i estructura a un abordatge que necessita concretar-se en la realitat pràctica de cada lloc. El model PDA permet traduir els protocols complexos i donar forma a plans de prevenció, detecció i actuació amb objectius adequadament definits, tot això des d'una perspectiva d'abordatge comunitari.
A QUINES XERRADES I TALLERS HEM ANAT?
![]() |
![]() |
Compartim aquelles xerrades, simposis i tallers més rellevants als quals acudim. La majoria d'ells compartien els resultats d'estudis realitzats en diferents departaments institucionals, sobretot amb dades quantitatives i algunes propostes per accionar iniciatives diverses. La informació rebuda ens serveix per seguir actualitzades i incorporar en la nostra mirada allò que considerem rellevant. També va ser una oportunitat per connectar amb possibles col·laboradors de cara a futures propostes col·laborant en xarxa.
QUÈ IDENTIFIQUEM COM A IMPORTANT EN EL CAMÍ QUE SEGUEIX?
Aquesta trobada ens recorda la importància de seguir formant part d'aquestes grans xarxes, que busquen cada vegada més i millor escurçar les distàncies entre els estudis en clau científica i les experiències pràctiques. Pels comentaris rebuts, entenem que, en aquest sentit la Plataforma és un catalitzador de canvi, ja que el nostre model ofereix un marc metodològic, amb una teoria fonamentada i objectiva que permet dissenyar accions d'impacte, tant en la promoció de la convivència com en les respostes a casos. Com a deures ens emportem el següent: