El 324 entrevista a Ramiro Ortegón amb motiu del Dia Internacional per Superar el Bullying

El 324, el canal de noticies 24 hores de la Televisió de Catalunya, posava la mirada en el fenomen de l’assetjament el passat 2 de maig, Dia Internacional per Superar el Bullying. En la mirada a la realitat d’aquesta problemàtica i el seu anàlisi, convidaven a Ramiro Ortegón, president de la Plataforma PDA i soci d’Equip SEER a participar d’una entrevista que posaria sobre la taula quins són els reptes que encara enfrontem com a societat pel que fa a l’assetjament.

Pots veure l’entrevista completa aquí.

Equip SEER i la Plataforma PDA Bullying, què són?

Ramiro Ortegón explica com l’actual Plataforma PDA Bullying naixia, l’any 2015, de la necessitat de veure canvis reals en la situació al voltant de l’assetjament entre iguals. 

L’any 2004, Equip SEER (entitat gestora), havia començat a desplegar projectes específics en temàtiques d’assetjament des de l’educació emocional. L’any 2015, després de molta acció directa en forma de tallers, acompanyaments a centres i assessoraments, es topa amb la realitat de que les estadístiques no estan canviant: segueixen havent molts casos d’assetjament. 

Això duu a la creació d’un nou projecte, el que avui coneixem com Plataforma PDA Bullying, que naix amb l’objectiu d’anar més enllà de l’acompanyament als nens, nenes i adolescents, i acompanyar també a les institucions perquè puguin desplegar bones pràctiques en la Prevenció, la Detecció i l’Actuació davant casso de bullying.

Les dades, una radiografia real de la situació en relació amb el bullying?

Des d’aquest curs, els centres educatius catalans estan obligats a enregistrar totes les situacions de violència que detecten, el que permet una radiografia més concreta del que està passant en matèria de bullying a les escoles i instituts.

Ara bé, què ens diuen aquestes dades més enllà de les xifres?

Ramiro Ortegón posa l’accent, durant l’entrevista, en la importància de tenir present des de quina perspectiva s’enregistren les dades. De vegades, declara, podem caure en l’error de revictimitzar, a través de les dades, les persones que es troben en rol de víctima. 

És per això que és important poder mirar cap a les persones en rol d’agressores: qui són?, quantes són?, quins perfils es repeteixen? El fet que les dades incloguin totes les persones implicades en una situació de violència ens permetrà, de veritat, tenir una radiografia global de la situació i donar resposta en coherència.

El bullying, un fenomen de grup que cal abordar a escala comunitària

Un dels grans reptes que enfrontem en aquest moment per abordar l’assetjament entre iguals, comenta Ortegón, és desplegar la resposta en tot l’àmbit comunitari i, per tant, no només tenir dades de l’àmbit de l’educació formal, sinó també d’altres espais on els nens, nenes i adolescents conviuen, es desenvolupen i es relacionen amb altres persones. En són exemples els espais de lleure, de pràctica esportiva i d’altres activitats socioeducatives.

Per desplegar aquesta resposta comunitària, el paper dels ajuntaments és clau.

Preocupar-nos o ocupar-nos davant del bullying?

Ocupar-nos davant del bullying vol dir donar resposta, desplegar programes de prevenció, de detecció i, sobretot, d’actuació. D’una actuació, no obstant, que realment permeti una reparació emocional i una restauració del benestar, matisa Ortegón. 

Sovint, els protocols integren l’actuació com l’aturada de la violència, que efectivament n’és un primer pas. Ara bé, és una qüestió de respecte i justícia anar més enllà d’aquesta aturada i poder acompanyar les persones implicades en aquestes restauració i reparació.

És, de nou, un repte del que cal que ens ocupem a escala comunitària i no únicament des dels centres educatius, senyala Ortegón.

Què sabem del ciberassetjament?

Preguntat sobre el ciberassetjament, Ramiro Ortegón refeereix a les conclusions extretes de tot el treball desenvolupant amb el Consell Comarcal de l’Anoia, que indiquen que una gran part de la violència que es produeix en l’àmbit digital està relacionada amb una temàtica d’afectivitat i sexualitat.

Això, definitivament, ens mostra una necessitat d’abordar creences que no estan sent positives i d’acompanyar emocions que no estan sent resoltes. 

Recorda Ramiro Ortegón que, més enllà de les causes que duen a l’assetjament, és important mirar a la situació anant més enllà del comportament dels nois i noies i prenent consciència de quines són les creences i emocions que cal acompanyar. 

Així, entendre la situació de conflicte com una oportunitat ens permetrà desplegar un acompanyament i un programa educatiu que realment faciliti el creixement de nens, nenes i adolescents.

I els protocols, quins reptes enfronten?

Preguntat sobre els protocols que s’estan desplegant als centres educatius, Ramiro Ortegón senyala l’avenç que s’ha fet en aquesta matèria i posa la mirada de futur en el que hi ha més enllà d’aquests protocols. “No serà només una qüestió de tenir protocols, sinó de desplegar autèntics programes que donin resposta a la Prevenció, la Detecció i l’Actuació davant l’assetjament.”

D’altra banda, cal tenir en compte que en centres educatius on la rotació del professorat és alta, donar una bona resposta a situacions d’assetjament serà un repte encara més gran.

Per últim, Ramiro Ortegón expressa la necessitat que els protocols avancin també en l’àmbit del lleure i l’esport i en altres espais als quals acudeixen els nens i le nenes, per poder garantir, com ja esmentàvem, la resposta a escala comunitària.

En aquesta noticia del 324, Com detectar l’assetjament escolar i on denunciar-lo, es fa referència a l’entrevista realitzada a Ramiro Ortegón.