Amb motiu d'aquest 2 de maig, dia internacional contra el bullying que coincideix amb un període de confinament per la situació social, donem algunes idees clau de com intervenir durant aquests dies per superar el ciberassetjament.
El ciberbullying és un tipus de maltractament que ocorre entre infants i joves que es coneixen d’un entorn educatiu. Aquesta relació amb l’educació implica una responsabilitat dels agents educatius, de les mateixes famílies i de l’acompanyament dels centres cap a la resolució d’aquest tipus de fenomen.
Les dificultats humanes que sorgeixen de relacionar-nos, els conflictes que a vegades no sabem com resoldre (interns i externs), passen durant aquests dies a les relacions dins els entorns a través dels quals ens comuniquem.
No podem confirmar sense dades que hi ha un augment de ciberassetjament, però si sabem que els entorns digitals són el nostre canal de comunicació més utilitzat durant aquest moment d’alerta social i de salut.
El confinament mou emocions que necessiten ser mirades i resoltes. Si no tinc espais per poder donar lloc a aquestes emocions, reparar-les i deixar que dins meu es connectin emocions i pensaments de benestar, una via de fugida pot ser l’atac i el malestar, en definitiva, la violència.
Aprendre a relacionar-nos amb més benestar és una oportunitat per aprendre a COMviure, relacionar-me i compartir amb els altres també és aprendre a viure bé.
En prevenció podem caminar cap a un canvi de mirada que ens enfoqui al desenvolupament socioemocional de l’infant o jove. Desenvolupar la personalitat implica també desenvolupar la identitat digital, les relacions digitals saludables, com ens compartim a les xarxes i com ens comuniquem a les diferents APPs de comunicació.
En detecció tenim l’oportunitat de seguir treballant per la presència de l’adult i la corresponsabilitat del grup i del jove, generant espais de comunicació i formes de copsar les emocions que es mouen, on s’originen i com es poden expressar.
En l’actuació hem de procurar acompanyar a la reparació contínuament. És un repte de visibilització de les pròpies fortaleses tant en el compromís d’aturada de la violència, com en l’acompanyament a transitar per les emocions.
Podem augmentar l’acompanyament i la presència a les relacions, a les emocions dels infants i joves, tot aprofitant l’oportunitat del confinament per augmentar el nostre bagatge en l’ús i coneixement de les tecnologies.
Podem aprofitar “l’aturada” per revaluar quina és la convivència que volem dins i fora dels centres, les formes de relació i l’ús, acompanyament i preparació per la interacció dins un món digital que no podem desconèixer, sinó que al contrari, hem de poder aprofitar i posar al servei de la convivència i el benestar.
Podem donar lloc a l’oportunitat per poder, des de la desconnexió i també des del món digital, de relacionar-se amb un matei per seguir descobrint qui soc i què, i com, em vull compartir. El confinament és una oportunitat genial per fer una mirada interna, per donar-me espai per ser qui vull ser.
- - - - - - - -
Ramiro Ortegón
2 de mayo de 2020