Carta dirigida al Comitè dels Drets de l'Infant

Estimats/ade membres del comitè:

Les organitzacions signants, adherides a aquesta iniciativa, ens dirigim respectuosament a vostès per a sol·licitar formalment l'elaboració d'una Observació General específica sobre la violència i la ciberviolencia entre iguals en la infància i l'adolescència, d'acord amb els principis, mandats i objectius de la Convenció sobre els Drets del Nen (CDN) i les Observacions Generals emeses fins a la data. En un context de transformació tecnològica accelerada i augment de les violències relacionals en la infància, considerem urgent avançar cap a un marc internacional que reconegui aquesta problemàtica com una violació autònoma i estructural de drets.

1. Fonamentació i context

La violència entre iguals —en totes les seves formes: assetjament i ciberassetjament escolar (bullying), odi i discriminació, dating violence o violència en l'àmbit de la parella adolescent, violència sexual infantil, i violència simbòlica i relacional, entre altres— constitueix una violació greu i persistent de múltiples drets fonamentals de nens, nenes i adolescents (NNA). Aquestes conductes, que es produeixen de manera reiterada en contextos quotidians com a centres educatius, espais comunitaris, xarxes socials o grups de convivència, comprometen la integritat física i emocional de milions de menors a tot el món i continuen sent una problemàtica normalitzada, invisibilitzada o mal enquadrada dins d'altres categories jurídiques més àmplies.

Si bé celebrem l'enfocament adoptat pel Comitè en l'Observació General núm. 13 (2011) —sobre el dret del nen a no ser objecte de cap manera de violència— i en la núm. 25 (2021) —sobre els drets del nen en entorns digitals—, observem amb preocupació que la violència exercida entre NNA no ha estat tractada com una categoria diferenciada i transversal, malgrat el seu abast i gravetat. La creixent complexitat de les formes de violència mediates per tecnologia i la necessitat de reconèixer l'agència dels NNA demanden un desenvolupament normatiu autònom, complementari a les Observacions Generals existents.

Tal com recull l'Informe Ombra de l'Estat espanyol (2024) presentat per la Xarxa de Drets d'Infància de Barcelona davant aquest Comitè, la violència entre iguals és una realitat estructural, quotidiana i multidimensional. Malgrat això, segueix sense ser reconeguda com a categoria pròpia pels Estats Part. En el cas espanyol, el VII Informe Periòdic omet una anàlisi específica d'aquestes violències, que no encaixen plenament en els articles actualment invocats de la Convenció, malgrat la seva alta prevalença i impacte documentat.

2. Evidències i magnitud del fenomen

Les dades extretes de l'Observatori 0–17 BCN i recollits en l'Informe Ombra (2024) revelen indicadors especialment preocupants:

• 5 de cada 10 nens, nenes i adolescents han estat víctimes de violència física o verbal en l'entorn escolar.
• 1 de cada 10 ha sofert assetjament digital, el doble que en 2016, amb major incidència entre les noies.
• Gairebé 1 de cada 10 adolescents s'identifica com a víctima de bullying i 2 de cada 10 de ciberbullying.
• 3 de cada 10 adolescents manifesten malestar emocional, i el 15,5% presenta risc de mala salut mental, xifra que ascendeix al 36,8% en els casos amb salut mental límit.

Aquestes xifres confirmen que la violència entre iguals no sols vulnera els drets a la integritat física i psicoemocional, sinó que també posa en risc la vida i el desenvolupament integral dels NNA. L'augment de temptatives de suïcidi, la cronificació del sofriment i la falta de protocols d'actuació coordinats entre els sistemes educatiu, sanitari i judicial agreugen la situació i evidencien la urgència d'una resposta global, coherent i basada en drets humans.

Així mateix, aquestes dades demostren que la violència entre iguals té un impacte interseccional: afecta amb major intensitat a les nenes, adolescents, menors amb discapacitat, i als qui pertanyen a minories ètniques, sexuals o socioeconòmiques vulnerables. Aquesta desigualtat en l'exposició i en el mal reforça la necessitat d'un enfocament de protecció integral que consideri totes les dimensions del desenvolupament infantil i adolescent.

3. Violència digital, intel·ligència artificial i protecció integral de drets

La violència entre iguals es manifesta cada vegada amb major freqüència en entorns digitals, mediada per tecnologies emergents i noves formes d'interacció. Entre les seves expressions més comunes es troben el ciberassetjament, la difusió no consentida de continguts (incloses imatges íntimes o dades personals), la fustigació coordinada, la suplantació d'identitat i l'ús maliciós d'eines d'intel·ligència artificial (IA), com ara la generació de deepfakes, la clonació de veu o la manipulació de converses mitjançant sistemes conversacionals.

La violencia entre iguales se manifiesta cada vez con mayor frecuencia en entornos digitales, mediada por tecnologías emergentes y nuevas formas de interacción. Entre sus expresiones más comunes se encuentran el ciberacoso, la difusión no consentida de contenidos (incluidas imágenes íntimas o datos personales), el hostigamiento coordinado, la suplantación de identidad y el uso malicioso de herramientas de inteligencia artificial (IA), tales como la generación de deepfakes, la clonación de voz o la manipulación de conversaciones mediante sistemas conversacionales.

Aquests comportaments configuren patrons sostinguts de maltractament que superen l'incident puntual i produeixen danys acumulatius en la dignitat, la salut mental, l'aprenentatge i la participació social dels NNA.

Les aportacions recollides per la Xarxa dels Drets de la Infància durant la consulta de la Plataforma de Participació Infantil de la Unió Europea sobre ciberassetjament (12–17 anys) evidencien que una part significativa dels adolescents ha experimentat o presenciat conductes d'assetjament digital reiterades. La majoria reporta por a l'exposició permanent, dificultat per a demanar ajuda i respostes desiguals per part de plataformes, centres educatius i autoritats competents.

La irrupció de la intel·ligència artificial amplifica els riscos existents i genera deures reforçats de diligència per als Estats Part, especialment en matèria de protecció de dades, privacitat, reputació i salut mental. Entre els factors d'especial preocupació destaquen:

• L'amplificació algorítmica i la replicabilidad dels continguts, que agreugen el mal i dificulten la reparació.
• L'accessibilitat massiva d'eines generatives, que permet noves formes d'abús entre parells —per exemple, la creació i difusió d'imatges falses humiliants, la clonació de veu amb finalitats d'extorsió o la manipulació de converses per a desacreditar a una persona—.

Aquest ecosistema digital constitueix un entorn d'alt risc per a la integritat, la privacitat, la no discriminació i la participació informada dels NNA.

Si bé l'Observació General núm. 25 (2021) reconeix els drets dels nens, nenes i adolescents en els entorns digitals, resulta urgent avançar cap a un marc específic sobre la violència entre iguals, que contempli les formes de violència facilitades per la tecnologia i la intel·ligència artificial, i que estableixi obligacions positives de prevenció, supervisió, reparació i rendició de comptes per als Estats Part i els actors privats de l'ecosistema digital.

4. Necesitat d'una Observació General específica

El caràcter relacional, reiterat i moltes vegades invisibilitzat de la violència entre iguals exigeix un reconeixement normatiu explícit que superi l'actual marc fragmentat de respostes. L'absència d'una Observació General dedicada a aquest fenomen impedeix establir criteris comuns d'interpretació, indicadors de compliment homogenis i mesures adaptades als diversos contextos institucionals, educatius, comunitaris i digitals en els quals es produeix aquesta forma de violència.

Des de la nostra experiència en el treball directe amb la infància i l'adolescència, així com en els processos de recerca, participació i elaboració d'informes alternatius davant aquest Comitè, afirmem que aquesta manca normativa limita la capacitat dels Estats Part per a actuar de manera coherent, coordinada i amb enfocament de drets humans.

A més, aquesta falta de marc específic dificulta el reconeixement de nens, nenes i adolescents (NNA) com a titulars actius de drets, i obstaculitza la implementació de polítiques públiques integrals que garanteixin la seva protecció enfront de la violència estructural exercida pels seus parells.

Una Observació General específica permitiria, per tant:

• Definir amb claredat la violència entre iguals com una forma autònoma de violència contra la infància.
• Integrar un enfocament de drets, de gènere, de diversitat i d'interseccionalitat.
• Unificar criteris jurídics i tècnics per a la prevenció, detecció, intervenció i reparació.
• Enfortir la coordinació interinstitucional i internacional, i proporcionar una referència operativa per als Estats Part, organismes regionals i societat civil.

D'aquesta manera, el Comitè podria oferir un marc normatiu orientador, coherent i vinculant, que permeti garantir la protecció efectiva dels drets reconeguts en la Convenció —en particular els articles 2, 3, 6, 12, 13, 16, 17, 19, 28, 29 i 39—, promovent una resposta integral enfront de totes les formes de violència entre iguals.

5. Sol·licituds al Comité dels Drets del Nen

En coherència amb l'Estratègia de la Unió Europea sobre els Drets de la Infància (2021–2024) i amb els compromisos internacionals assumits pels Estats Part, instem respectuosament el Comitè a considerar les següents línies d'acció prioritàries per a l'elaboració d'una Observació General específica sobre la violència entre iguals:

1. Reconèixer expressament la violència entre iguals com una forma autònoma de violència contra la infància i l'adolescència.
2. Proporcionar una definició operativa i un marc normatiu comú, aplicable a tots els contextos institucionals, educatius, comunitaris i digitals.
3. Establir indicadors de compliment i orientacions pràctiques per als Estats Part, amb especial atenció a l'avaluació de l'impacte en drets del nen.
4. Promoure una cultura de pau, participació i justícia restaurativa, basada en el respecte, l'empatia i l'apoderament infantil.
5. Visibilitzar les experiències dels NNA com a víctimes, agressors/as o testimonis, reconeixent el seu potencial transformador i el seu dret a participar activament en la construcció d'entorns segurs.
6. Recol·lectar, sistematitzar i publicar dades comparables sobre la prevalença, les causes i les conseqüències de la violència entre iguals, incloent-hi la seva dimensió digital i mediata per tecnologies.

Eixos proposats per a la futura Observació General

Amb l'objectiu d'orientar el contingut i abast de la futura Observació General, proposem que s'estructuri entorn dels següents quatre eixos normatius i programàtics:

A. Definicions i abast comú

• Incloure definicions operatives de ciberassetjament, violència facilitada per intel·ligència artificial (IA) —deepfakes, clonació de veu, manipulació conversacional—, així com violència de difusió, simbòlica i relacional en xarxa, doxing i assetjament coordinat.
• Reconèixer la interseccionalitat (gènere, origen, discapacitat, orientació o identitat sexual, estatus migratori o situació socioeconòmica) com a factor de risc i de mal agreujat.

B. Obligació de protecció i deguda diligència algorítmica

• Requerir Avaluacions d'Impacte en Drets del Nen (CRIA) per a serveis digitals i sistemes de IA d'alt risc.
• Establir deures de transparència, auditoria i rendició de comptes per a plataformes i proveïdors de IA, incloent-hi la publicació de mètriques sobre prevalença, temps de retirada de continguts i eficàcia de moderació.
• Exigir mecanismes accessibles de denúncia i reparació, confidencials, segurs i amb suport psicosocial, establint terminis màxims de resposta.
• Limitar o prohibir sistemes que exacerbin riscos per als NNA, com la identificació biomètrica remota o els sintetitzadors de veu que puguin afavorir l'explotació.
• Assegurar privacitat per defecte, mitigacions de difusió, detecció de continguts sintètics i controls educatius basats en drets, no punitius ni discriminatoris.

C. Educació, suport i participació infantil

• Incorporar alfabetització mediàtica, digital i emocional obligatòria, avaluable i amb enfocament d'igualtat, que fomenti la gestió positiva de conflictes, l'empatia i el pensament crític.
• Garantir canals de participació infantil en la governança tecnològica escolar i comunitària —per exemple, comitès de convivència amb veu de NNA o codisseny de protocols i campanyes—.
• Integrar línies d'ajuda especialitzades i equips de resposta interdisciplinaris amb enfocament restauratiu, que coordinin els àmbits educatiu, sanitari, social i comunitari.

D. Investigació, dades i monitoreig

• Donar el mandat la recollida sistemàtica i desagregada de dades sobre violència entre iguals, incloent-hi les seves manifestacions digitals.
  Facilitar accés segur a dades de plataformes per a recerca independent, amb salvaguardes de privacitat infantil.
  Alinear els indicadors amb els marcs regionals i internacionals pertinents (Estratègia de la UE sobre Drets de la Infància, programa BIK+ i els ODS 4, 5, 10 i 16).
  
  

6. Conclusió i compromís

L'elaboració d'una Observació General sobre la violència entre iguals constitueix una necessitat urgent, viable i estratègica per a avançar en la protecció efectiva dels drets de nens, nenes i adolescents (NNA). El seu desenvolupament permetria als Estats Part prevenir, detectar, intervenir i reparar de manera integral aquesta forma de violència, enfortint la coordinació intersectorial i interinstitucional i promovent entorns segurs, inclusius i respectuosos en tots els àmbits de la vida infantil i adolescent.

Una Observació General d'aquest tipus consolidaria un marc internacional coherent i actualitzat, capaç de respondre als reptes que plantegen les noves formes de violència mediates per la tecnologia i els canvis socials. Així mateix, reforçaria la responsabilitat compartida dels Estats, les institucions educatives, els actors digitals i la societat civil en la creació d'una cultura global de pau, prevenció i bon tracte.

La seva aprovació representaria un pas decisiu en la implementació de la Convenció sobre els Drets del Nen, especialment dels articles 2, 3, 6, 12, 13, 16, 17, 19, 28, 29 i 39, i reafirmaria el lideratge del Comitè en la defensa d'un enfocament integral, preventiu i basat en la dignitat i la participació infantil.

Confiem que aquesta sol·licitud —sustentada en dades, experiències de participació infantil i marcs normatius internacionals— contribuirà a consolidar una resposta jurídica i política sòlida, orientada a la prevenció, la reparació i l'apoderament de la infància enfront de totes les formes de violència entre iguals, tant en l'entorn presencial com digital.

Agraïm profundament el treball incansable del Comitè en la protecció i promoció dels drets de la infància, i expressem la nostra plena disposició per a col·laborar en les consultes, processos tècnics i espais de participació que puguin derivar-se d'aquesta iniciativa.

Anexo I. Indicadors proposats per al seguiment i avaluació de la futura Observació General

Amb la finalitat de facilitar la implementació efectiva de la futura Observació General sobre la violència entre iguals en la infància i l'adolescència, es proposen els següents indicadors de referència, concebuts com a eines per al mesurament, comparació i seguiment dels progressos aconseguits pels Estats Part.

Aquests indicadors permetran avaluar la prevenció, detecció, intervenció i reparació de les diferents manifestacions de violència entre iguals, incloent-hi aquelles facilitades o amplificades per la tecnologia i la intel·ligència artificial (IA).

Indicadors de referència:

1. Prevalença anual de violència digital i facilitada per intel·ligència artificial (IA)
   Proporció de nens, nenes i adolescents d'entre 10 i 17 anys que reporten haver sofert ciberassetjament, difusió no consentida de contingut o manipulació mitjançant IA, desagregada per sexe, edat, origen, discapacitat i situació socioeconòmica.
2. Temps mitjà de resposta davant incidents de violència digital
   Mitjana d'hores transcorregudes entre la denúncia i la retirada o bloqueig de continguts abusius, així com percentatge de casos resolts en menys de 24, 48 i 72 hores.
3. Taxa de revictimització i escalat del mal
   Proporció de casos en els quals es detecta la reaparició de continguts nocius (re-uploads) o el pas de la violència digital a la presencial, documentant els factors associats i les mesures de reparació adoptades.
4. Cobertura educativa de programes d'alfabetització digital i socioemocional
   Percentatge de centres educatius que implementen programes avaluables en matèria de competències digitals, convivència i gestió emocional, indicant nombre mitjà d'hores de formació, grau de participació de l'alumnat i resultats d'aprenentatge.
5. Accessibilitat i eficàcia dels mecanismes de denúncia i suport
   Nombre de denúncies o comunicacions rebudes a través de canals escolars, comunitaris o digitals; percentatge de derivacions a serveis de salut mental o protecció; nivell de satisfacció dels NNA amb la resposta institucional; i nombre d'acords restauratius aconseguits.
6. Auditories independents de sistemes de moderació i recomanació
   Nombre anual d'auditories realitzades a plataformes digitals i sistemes de IA amb enfocament d'infància; publicació de troballes; i existència de plans de mitigació o millora basats en els seus resultats.

Aquests indicadors podran complementar-se amb mètriques qualitatives desenvolupades pels Estats Part i les organitzacions de la societat civil, en coherència amb els Principis de París, l'Estratègia de la Unió Europea sobre els Drets de la Infància (2021–2024) i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS 4, 5, 10 i 16).

La seva aplicació afavorirà el seguiment transparent, la rendició de comptes i la millora contínua de les polítiques públiques destinades a erradicar totes les formes de violència entre iguals en la infància i l'adolescència.