Videoclip #ojalamañananohayaclase
Amb la més pura essència de l’art reivindicatiu, l’Escola d’Arts i Oficicis de Vitoria-Gasteiz, mà a mà amb el projecte socioeducatiu 12Nubes, ens presenten aquest videoclip cantat i escrit per joves on fan veure la quotidianitat de les persones afectades per bullying.
Mitjançant diferents seqüències d’espais com l’entrada de l’escola, els lavabos, el passadís…, els diferents nois i noies canten com és el bullying i evidencien que és un problema que afecta a tot el grup-classe i que els seus efectes van més enllà de l'àmbit escolar, ja que fa malbé tota una xarxa social -tant familiar com d’amistat-. També mostra quina és la sensació d’ofegament i de no trobar sortida, tot amb un toc visual una mica més conceptual. Amb un estil molt col·loquial però alhora pulcre i realment disciplinat, intenta apropar el missatge a tots els joves amb un llenguatge més urbà i situacions quotidianes.
El videoclip reflecteix les vivències i les emocions dels diferents protagonistes de l'assetjament escolar (rols implicats). Comença el tema cantant el narrador que situa l'escena de l'assetjament, posteriorment canten la noia en rol d'assetjadora, el testimoni i la noia en rol de víctima, la cançó té una tornada que presenta els sentiments comuns de tots els protagonistes, finalitzant de nou amb el narrador que canta les nostres pròpies conclusions.
És una cançó gravada per a la Gala dels Premis Convivència de la Fundació San Prudencio. Una gala que premia projectes contra l'assetjament escolar.
Acaba amb un missatge alt, clar i en majúscules: tots som iguals. També planteja l’empatia com a forma essencial de fer i el paper fonamental, ja no dels pares o tutors, sinó dels companys. Culmina amb la revelació del graffiti que s’entreveia per diferents escenes del vídeo; el rostre realista de tonalitats blaves i vermelles d’una persona plorant.
