Pantalles i salut emocional en adolescents de Barcelona

Pantalles i salut emocional en adolescents de Barcelona (2021)

 

Recomanacions

  • Cal avançar en el coneixement dels diferents usos de les pantalles, per part de la població adolescent, a fi d’estimar el seu impacte sobre la seva salut física i emocional. Estudis específics sobre la salut de la població adolescent, com l’Enquesta FRESC de Barcelona, són una bona font d’informació per conèixer els principals factors de risc associats a l’ús problemàtic de pantalles. En properes edicions es podrien aportar més dades sobre aquests usos i la seva relació amb la salut emocional. És necessari complementar la informació d’aquests tipus d’estudis amb d’altres de caire més qualitatiu, que recullin les diferents vivències i percepcions de la població adolescent per identificar millor les seves necessitats i demandes.
  • A nivell estratègic, cal que des de les diferents organitzacions i societats científiques es comuniqui i difongui l’evidència per donar suport al desenvolupament de polítiques i intervencions intersectorials que promoguin usos de pantalles saludables per aquest col·lectiu. En aquest sentit, estratègies com el Pacte del Temps a la ciutat de Barcelona esdevenen fonamentals per a la promoció d’accions que vetllin per un temps de vida quotidià més saludable, adaptades a les necessitats dels diferents col·lectius.
  • Cal dissenyar programes de promoció de la salut als centres educatius que fomentin hàbits saludables per contribuir a la salut física, emocional i social de la població adolescent, amb l’abordatge dels diferents riscos associats als usos problemàtics de les pantalles. És necessari que aquestes intervencions contemplin estratègies múltiples i Pantalles i salut emocional en adolescents de Barcelona 36 complementàries amb accions adreçades també a d’altres entorns, com ara l’entorn familiar i l’entorn comunitari, i que estiguin en xarxa amb d’altres propostes comunitàries per promoure una població més participativa i més saludable. En aquest sentit, esdevé fonamental el treball intersectorial i enfortir les aliances entre els diferents agents implicats a la comunitat educativa i al territori. És especialment important incloure en aquestes aliances als i les referents de la població adolescent i compartir els seus canals.
  • És fonamental incorporar la perspectiva de l’equitat tant en la recerca com en el disseny de les diferents polítiques i intervencions de promoció de la salut, atenent amb major intensitat les necessitats de les persones en situació de major vulnerabilitat. Aquestes intervencions han de basar-se en l’evidència disponible i han d’assegurar els mitjans per avaluar la seva qualitat i efectivitat.
  • És imprescindible incorporar la població adolescent en el disseny, implementació i avaluació de les polítiques i intervencions de promoció de la salut que s’adrecin a aquesta població. És necessari garantir la representació de la seva veu per ajustar les intervencions a les seves necessitats i motivacions defugint, per tant, d’aproximacions paternalistes per part de les institucions. Així mateix, és una via per garantir la seva participació com a ciutadanes i ciutadans de ple dret i el seu apoderament en relació a plantejar-se canvis respecte a la seva salut.
  • Cal tenir en compte també l’impacte que la Covid-19 ha tingut sobre la salut emocional de la població adolescent. Esdevé fonamental la recerca col·laborativa per abordar els principals reptes que ha interposat la Covid19 a fi de millorar l’evidència disponible i el desenvolupament de les futures accions. En aquest sentit, caldria combinar els programes específics per a la promoció dels usos responsables de les pantalles amb d’altres estratègies i intervencions que abordin, específicament, l’impacte que la pandèmia ha provocat sobre la salut emocional d’aquesta població.