Informe "Código 505: Un estudio sobre las ciberviolencias entre la juventud española" (Fad Juventud)
L'informe "Código 505: Un estudio sobre las ciberviolencias entre la juventud española" va ser publicat el 5 de maig de 2026 a càrrec del Centro Reina Sofía de FAD Juventud, amb el suport de Santander i Telefónica. L'estudi analitza com adolescents i joves perceben, viuen i afronten aquestes situacions, aprofundint en les seves experiències de violència digital en diferents rols.
Accedir a la informació de l'estudi "Código 505"
La violència digital ja forma part de la realitat quotidiana de molts adolescents i joves, i s'integra cada vegada més en les seves dinàmiques de relació en internet i xarxes socials.
L'informe Codi 505 posa dades a aquesta realitat i alerta d'un aspecte especialment preocupant: moltes conductes de ciberviolència s'estan normalitzant fins al punt que sovint deixen de ser percebudes com a violència.
L'estudi analitza les experiències de persones joves d'entre 15 i 29 anys com a víctimes, agressors i testimonis, així com les conseqüències emocionals que aquestes situacions tenen i el paper que poden exercir l'escola, les famílies, les plataformes digitals i les institucions en la seva prevenció.
Principals dades:
- El 57% dels joves d'entre 15 i 29 anys ha patit alguna forma de ciberviolència durant l'últim any.
- Entre els adolescents de 15 a 19 anys, aquesta xifra arriba al 69%.
- El 51% afirma haver estat testimoni de situacions de violència digital.
- Un de cada quatre joves (26%) reconeix haver exercit alguna conducta agressiva a internet o a les xarxes socials.
Les formes de violència digital més habituals:
- L'assetjament persistent o stalking digital (64%)
- Els insults, les humiliacions i les difamacions en línia (64%)
- Els discursos d'odi (54%)
- La difusió d'imatges manipulades o falses (50%)
- El control digital dins les relacions de parella (48%)
Aquest últim aspecte és especialment rellevant, ja que moltes conductes de control encara són percebudes com a mostres d'interès o afecte.
La normalització: un dels principals riscos
Una de les conclusions més preocupants és que una part important de les víctimes no reacciona davant les agressions digitals perquè les considera "coses d'internet".
L'informe destaca que:
- el 29% de les víctimes no va fer res després de patir la situació;
- moltes persones consideren que "no era tan greu";
- algunes conductes de control, vigilància o gelosia digital continuen sent socialment acceptades.
Quan la violència es normalitza, es fa més difícil identificar-la, demanar ajuda i intervenir a temps.
Diferències entre nois i noies:
L'estudi també mostra diferències significatives segons el gènere.
Les noies:
- identifiquen amb més facilitat les situacions de ciberviolència;
- mostren un rebuig més gran davant aquestes conductes;
- pateixen un impacte emocional més intens, amb més sentiments d'ansietat, tristesa, aïllament o abandonament temporal de les xarxes socials.
Aquests resultats evidencien que les desigualtats de gènere també es reprodueixen en l'entorn digital.
Del ciberassetjament al cercle de la violència:
Una altra dada destacada és que el 79% de les persones que reconeixen haver exercit ciberviolència també havien estat víctimes anteriorment.
Aquesta realitat posa de manifest que moltes situacions no responen a un únic rol de víctima o agressor, sinó que poden formar part d'un cercle de violència que es retroalimenta si no s'intervé de manera educativa.
Què ens aporta per a la prevenció?
L'informe reforça algunes idees clau per a la prevenció del bullying i del ciberbullying:
- educar en competències digitals des de les primeres etapes;
- ajudar els adolescents a identificar les formes més subtils de violència digital;
- fomentar el paper actiu dels testimonis;
- implicar les famílies en l'acompanyament digital;
- promoure relacions basades en el respecte, la confiança i el bon tracte;
- desenvolupar el pensament crític davant dels discursos d'odi, la desinformació i la pressió social.
La ciberviolència no és només un problema tecnològic. És una forma de violència entre iguals que necessita una resposta educativa, comunitària i preventiva.
fundacion-de-ayuda-contra-la-drogadiccion
