CASES: Informe España Prevalencia y características de la violencia interpersonal contra infancia y adolescencia (IVAC) dentro y fuera del deporte en España
L'informe espanyol del projecte europeu CASES analitza la prevalença i les característiques de la violència interpersonal contra nens, nenes i adolescents dins i fora de l'esport. L'estudi forma part d'una recerca desenvolupada en sis països europeus i liderada per Edge Hill University, amb participació a Espanya de la Universitat de Vic–Universitat Central de Catalunya.
La recerca espanyola es basa en una enquesta a 1.472 persones d'entre 18 i 30 anys que havien practicat esport organitzat abans dels 18 anys.
El qüestionari analitza cinc categories:
- violència psicològica
- física
- negligència
- violència sexual sense contacte
- violència sexual amb contacte
En tractar-se d'informació retrospectiva i d'una mostra autoseleccionada i no aleatòria, el propi informe assenyala limitacions que han de tenir-se presents en interpretar els resultats.
Aquest informe identifica expressament la violència entre iguals i aporta una dada especialment rellevant: en diverses tipologies, els companys/as d'equip o classe apareixen com els qui exerceixen amb major freqüència la violència.
Principals resultatats
Els resultats mostren una elevada presència d’experiències considerades violència interpersonal: el 78% de les persones participants va declarar almenys una experiència dins de l’esport abans dels 18 anys, davant del 84% fora de l’esport. Dins de l’àmbit esportiu, les prevalences trobades van ser:
70% violència psicològica.
43% violència física.
36% violència sexual sense contacte.
34% negligència.
20% violència sexual amb contacte.
La violència psicològica apareix, per tant, com la forma més estesa. Entre les experiències recollides destaquen no rebre reconeixement pels esforços o assoliments, les humiliacions, l’exclusió, les crítiques sobre l’aparença física, els insults i amenaces o unes expectatives de rendiment poc realistes.
L’estudi també troba una relació entre nivell competitiu i exposició a la violència: un 70% de les persones que havien practicat esport únicament a nivell recreatiu va declarar alguna experiència d’IVAC, percentatge que ascendia al 91% entre les que havien assolit el nivell internacional.
Violència entre iguals en entorns esportius
Un dels resultats de major interès per a PDA Bullying és el pes de la violència entre iguals dins dels entorns esportius.
En analitzar les experiències considerades més greus, els companys/es d’equip o classe menors de 18 anys van ser identificats com a responsables amb major freqüència en la violència psicològica (56%), la violència sexual sense contacte (47%) i la violència sexual amb contacte (43%). Entrenadors/es i instructors també exerceixen un paper rellevant, especialment en situacions de negligència.
El mateix informe adverteix que determinats comportaments entre iguals poden estar normalitzats, encoratjats o tolerats tàcitament per les persones adultes. Aquesta perspectiva resulta especialment rellevant per comprendre el bullying esportiu des d’una mirada sistèmica: no n’hi ha prou amb observar la conducta entre dos esportistes, sinó que és necessari analitzar la cultura de l’equip, el lideratge adult, les normes i la resposta de l’organització.
Dificultats per demanar ajuda
Un altre resultat especialment significatiu per a la prevenció i detecció és que la majoria de les persones que havien patit violència no van revelar l’experiència considerada més greu.
Quan sí que es va buscar ajuda, familiars i amistats van ser les principals figures de confiança. En canvi, únicament entre un 4% i un 8% va demanar suport dins del mateix context esportiu. L’informe planteja que això pot indicar dificultats per saber a qui acudir o una percepció insuficient de l’entorn esportiu com a espai segur per comunicar una situació de violència.
Recomanacions
CASES reclama un canvi cultural en l’esport i proposa, entre altres mesures:
- reconèixer i prevenir totes les formes de violència, inclosa la violència entre iguals;
- incorporar els drets de la infància i l’adolescència a tots els nivells de les organitzacions esportives;
- oferir formació obligatòria a les persones responsables de menors;
- establir punts específics i independents per demanar ajuda, assessorar-se o comunicar situacions;
- formar el personal esportiu per detectar violència, rebre revelacions i acompanyar-les adequadament;
- estendre la prevenció des de l’esport recreatiu i de base fins a l’alt rendiment;
- avaluar longitudinalment les mesures preventives;
- fonamentar les polítiques de protecció en evidència científica.
