PDA Bullying assisteix a la presentació del primer Pla Antiracista de Barcelona 2026-2036

El passat 18 de maig, PDA Bullying va assistir a la presentació oficial del primer Pla Antiracista de Barcelona 2026-2036, celebrada en el marc del Fòrum de les Jornades Antiracistes de Barcelona 2026, dues jornades de reflexió, participació i activitats impulsades per situar l’antiracisme com una prioritat democràtica i una responsabilitat compartida entre institucions, entitats i ciutadania. L’acte institucional va representar un pas històric per a la ciutat en el compromís amb la lluita contra el racisme.

Durant l’obertura de l’acte, l'alcalde va recordar el compromís assumit per l’Ajuntament de Barcelona el 21 de març, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, de convertir la lluita contra el racisme en una línia prioritària d’acció política. En aquest sentit, es va presentar el Pla com una eina de ciutat amb una mirada a deu anys, construïda de manera transversal amb la participació de les diferents àrees municipals i de la societat civil.

El Pla Antiracista de Barcelona 2026-2036 es planteja com una estratègia estructural per passar de les declaracions simbòliques a accions polítiques concretes, sostingudes i transformadores. El document s’organitza al voltant de 6 eixos d’acció, 26 mesures i més de 100 accions concretes, amb l’objectiu de transformar les institucions des de dins, combatre el racisme en la vida quotidiana i consolidar Barcelona com una ciutat referent en polítiques públiques antiracistes.

Entre les mesures destacades, es van posar sobre la taula accions per fer front al racisme en l’àmbit de l’habitatge, mecanismes de denúncia segura i iniciatives per garantir una major representativitat en els espais i òrgans municipals. També es va remarcar la importància de reconèixer les diferents formes que pot adoptar el racisme, com l’antigitanisme, la islamofòbia, el racisme antiasiàtic i altres expressions de discriminació estructural.

William Thuram: resistir davant els discursos d’odi

Un dels moments destacats de l’acte va ser la intervenció en vídeo de William Thuram, president i fundador de la Fundació Éducation contre le racisme. En el seu missatge, Thuram va alertar que vivim en un context en què s’intenta legitimar la violència del racisme i va subratllar la necessitat que existeixin persones, institucions i ciutats “resistents” davant d’aquestes tendències.

Thuram va posar en valor el compromís de Barcelona i de la seva alcaldia, afirmant que no hi ha res més important que una ciutat que decideix resistir davant l’avenç dels discursos racistes i de l’odi. També va expressar el desig que aquesta resistència es pugui estendre a altres ciutats, remarcant que les institucions han d’implicar-se de manera activa i sostenida en la lluita contra el racisme. En aquest sentit, va defensar la necessitat de desplegar polítiques de solidaritat reals, capaces de promoure el “viure junts” i de construir convivència des de la igualtat i el reconeixement. Finalment, va qualificar el pas fet per Barcelona com un “missatge extraordinari” i va agrair el compromís assumit per l’Ajuntament.

Una taula rodona per aprofundir en els reptes del Pla

L’acte també va comptar amb una taula rodona moderada per la regidora Sara Belbeida, amb la participació de cinc persones expertes i activistes del Consell Assessor Antiracista. Les seves aportacions van permetre aprofundir en el significat polític del Pla, així com en els reptes que planteja la seva implementació real.

Carlos Castilla va destacar la transversalitat com un dels elements diferencials del Pla. Va remarcar que no es tracta d’un projecte d’un sol departament, sinó d’una visió integral de tot l’Ajuntament, construïda a partir de més de 40 reunions amb diferents àrees municipals. També va insistir que, perquè el Pla sigui efectiu durant els pròxims deu anys, caldrà dotació pressupostària, seguiment constant i compromís polític sostingut. Cap al final de la taula, Castilla també va recordar la importància de reconèixer el passat esclavista i colonial de determinats espais de la ciutat per poder avançar cap a una reparació real.

Hatim Azahri va posar el focus en el racisme institucional i va assenyalar que l’administració pública no és neutral. Segons va defensar, les seves estructures poden reproduir pràctiques racistes, de manera directa o indirecta, a causa de biaixos colonials que encara travessen les institucions. Azahri va remarcar que reconèixer aquests errors és el primer pas perquè el Pla no es quedi en una declaració d’intencions, sinó que esdevingui una eina de transformació real, amb inversió, recursos i professionalització. També va expressar el desig que Barcelona es converteixi en un referent mundial i que pugui inspirar altres administracions, inclòs el govern central, a assumir responsabilitats similars.

Diara Ballo va defensar que la lluita antiracista no pot ser opcional dins de les institucions. En aquest sentit, va posar sobre la taula la necessitat que la formació antiracista sigui obligatòria per als treballadors i treballadores públiques, com a via per transformar la cultura institucional des de dins. Ballo també va insistir que el Pla ha de ser un document viu, capaç d’evolucionar amb la societat i d’adaptar-se a noves formes de discriminació, com el racisme digital. En la seva intervenció final, va expressar el desig que les persones afectades pel racisme puguin caminar pels carrers de Barcelona amb seguretat, sense ser interceptades o qüestionades per la policia pel seu aspecte o color de pell.

Eva Fortes va valorar positivament que el Pla incorpori definicions concretes de diferents formes de racisme, com l’antigitanisme, la islamofòbia o el racisme antiasiàtic, entre d’altres. Segons va destacar, aquesta concreció és important perquè permet que tota la ciutadania se senti representada i reconeguda en el document. Fortes també va coincidir en la necessitat que l’antiracisme impregni tota l’administració i no quedi “segrestat” en una única àrea o departament. A més, va remarcar la importància de disposar d’indicadors clars que permetin avaluar si els objectius del Pla s’estan complint.

Pedro Casermeiro va aportar una mirada centrada en el poder i les jerarquies socials. Va explicar que el racisme no és només una suma d’actituds individuals, sinó una jerarquia de poder dissenyada per mantenir privilegis. Per aquest motiu, va defensar que l’èxit del Pla dependrà de la capacitat de transformar allò que la institució considera “normal”. Casermeiro va insistir que les comunitats afectades pel racisme no han de participar només com a agents de fiscalització externa, sinó també com a protagonistes en l’execució de les polítiques públiques.

La taula rodona va presentar el Pla no només com un document administratiu, sinó com una eina política estratègica per transformar la relació entre la institució i la ciutadania afectada pel racisme. Les intervencions van coincidir en la necessitat que el Pla disposi de recursos, indicadors, seguiment i participació real de les comunitats afectades, per garantir que el compromís antiracista es tradueixi en canvis concrets i sostinguts.

Cloenda institucional: incorporar l’antiracisme de manera estructural

La cloenda institucional va anar a càrrec de la tinenta d’alcaldia Maria Eugènia Gay, que va defensar la necessitat que l’antiracisme s’incorpori de manera estructural i permanent al funcionament de les institucions. En aquest sentit, va remarcar que una ciutat antiracista és aquella que construeix la convivència des de la igualtat real, el reconeixement i la confiança en els serveis públics.

Una cloenda artística amb missatge d’esperança

L’acte va finalitzar amb una intervenció musical a càrrec de Xamfrà, centre socioeducatiu i cultural del Raval dedicat a la música i les arts escèniques com a eines per a la inclusió social. La seva actuació va posar el punt final a la jornada amb un missatge de resiliència, esperança i compromís amb la defensa dels drets humans.