Jornades "KEEP CALM I ACTIVEM EL BENESTAR" 2021 (INS La Ferreria)

Cal destacar que l'INS La Ferreria compta amb el certificat de bones pràctiques PDA Bullying des del 25 d'abril de 2017.
El que tenen d’especial aquestes jornades respecte a la resta de tallers que dinamitzem amb alumnes de la ESO és la continuïtat i la possibilitat de fer un seguiment als i les alumnes no només al llarg del curs, sinó també en la seva evolució pel seu pas per l’institut des de primer d’ESO fins a batxillerat i cicles formatius. De fet, podeu veure un article fet per alumnes del curs 2014-15 explicant la seva experiència de primera mà. I un vídeo de l'edició de 2018:

L’objectiu de les Jornades Keep Calm és facilitar als i les adolescents eines que els permetin “Activar el benestar” a l’institut. Per fer-ho, el tema clau dels tallers de primer a tercer d’ESO va ser la Prevenció i Sensibilització per Superar el Bullying, i en el cas de 4t d’ESO el taller va anar dirigit cap a “Com poden participar a l’institut els i les alumnes de 4t per tal d’Activar el benestar?”

Una de les coses que més destaco de les Jornades és la manera com van ser dinamitzades per en Joan i en Xavi. Durant les jornades vam estar treballant amb idees clau molt potents per fomentar el benestar i superar el bullying, però totes aquestes van anar sortint de manera natural (reconduïda per nosaltres), però mai com si estiguéssim en una classe de “teoria del bullying”. El missatge que volem transmetre és important, però la manera d’enviar-lo serà la que determinarà que aquest arribi o no. Els i les adolescents estan cada dia a l’institut, i molts cops les respostes estan dins seu. El nostre paper com a dinamitzadors de les jornades va ser que connectessin la realitat de l’institut amb el missatge que els volíem portar des de SEER de que la direcció per superar el bullying ha de ser sempre cap al benestar. Mitjançant dinàmiques i recursos vam fomentar que pensessin, que es trobessin davant d’una problemàtica determinada, i aleshores se’ls despertés la necessitat de trobar respostes.  

Per compartir amb vosaltres com en Xavi i en Joan aconseguien despertar aquesta necessitat en els i les joves, viurem dos moments claus en dos tallers diferents.

El primer moment que vull compartir és en un taller amb en Xavi en el que primer preguntàvem que aixequés la mà algú que en algun moment de la seva vida s’hagués trobat en rol de víctima o agressor/a. Com a resposta d’aquesta pregunta, ens trobàvem amb una o dues persones que connectaven amb la valentia i l’aixecaven, però en canvi, quan preguntàvem que aixequés la mà la gent que s’hagués trobat en rol d’espectador/a, pràcticament tota la classe alçava la mà. Aquest moment en el que teníem unes 20 mans aixecades era el moment perfecte per llançar la idea clau següent:  “Qui té més poder per desmuntar el bullying som les persones que ens trobem en rol d’espectador/a”. Una persona que es troba en rol d’espectador/a pot ser passiva, activa fomentant que la violència continuï, o activa aturant la violència i/o posant de la seva part per restaurar el benestar. Sovint, quan ens trobem en rol d’espectador/a, hi ha creences i emocions que ens limiten a activar-nos, i és molt important conèixer quines estan sent aquestes creences i aquestes emocions que ens estan limitant, i treballar-les d’arrel.

Aquells adolescents que teníem davant eren els que millor coneixien la realitat del centre, i també era molt necessari que fossin ells i elles els i les que se sentissin que estaven sent els que estaven portant la situació de violència i malestar generada pel bullying cap al benestar. És per això que una de les propostes d’un dels tallers era que treballessin conjuntament sobre què podien fer ells i elles per a) Prevenir, b) facilitar la Detecció, i  c) mirar d’Aturar una situació de bullying i que es plantegessin d) què podien fer ells i elles per reparar o restaurar el mal causat encaminant-lo cap a una situació de benestar un cop ja havia estat detectat i aturat un cas de bullying.

El segon moment que vull compartir és l’inici d’uns tallers que els vàrem començar des de darrere de l’aula. En Joan començava el taller com si res, i després quan ja tenia l’atenció de tothom, llançava la pregunta: ”Per què si avui venim a parlar de bullying, podria interessar-nos començar el taller des de darrere de l’aula?”. Després d’escoltar les respostes dels i les alumnes, en Joan agafava un full, dibuixava un 6, i preguntava: “Quin número veieu aquí?” i deien… un 9, i ell responia...no, però si és un 6…. i acabava amb un “nois, noies, de vegades, quan parlem de bullying, el primer que hem de fer és canviar de perspectiva”. Amb en Xavi als tallers havíem pres consciència que de vegades el que ens estava limitant a activar-nos (FER) requeia en les nostres creences (PENSAR) i les nostres emocions (SENTIR). Aquest taller dinamitzat per en Joan, des del minut 0 va ser una invitació a “Vinga, anem més enllà, no ens quedem en la superfície, no ens quedem en el que es veu, canviem de perspectiva endinsem-nos en quines podien ser aquestes emocions (SENTIR) i creences (PENSAR) que hi ha darrere dels actes d’algú, i per fer-ho, ho vam fer amb el curtmetratge "Bruna" i el triangle de la personalitat.

És difícil resumir tot el que vam estar treballant en 24 h de tallers amb 12 grups diferents, però a part de veure com vam fer arribar aquestes idees clau als i les adolescents, penso que també és important recollir 3 dels mites que es van anar trencant al llarg de les jornades:

1. Buscar ajuda en una persona adulta quan ens trobem en una situació de bullying, és una de les opcions que té la persona que es troba en rol d’espectador/a si es vol activar. Transmetre el que està passant a un o més adults no és ser un “xivato/a”, és posar el teu granet de sorra per acabar amb la violència.
2. No hi ha un perfil de víctima preestablert. T’has trobat en una situació en la que se t’ha posat a sobre aquest rol en el context escolar, però tu no ets així. El mateix passa amb la persona que ocupa rol d’agressora. Fins que no siguem conscients que en realitat estem parlant de rols, serà molt difícil canviar la situació.
3. Ningú mereix violència, més violència mai ens acabarà acostant cap a la situació de benestar que portem. Evitem la venjança, recordem que tot el que fem per superar el bullying ha d’anar encaminat cap al benestar. És molt important que siguem conscients que les emocions amb les que connectem quan vivim situacions de violència ens allunyen del benestar. Generar més violència no ens acostarà mai cap al benestar.

Aquestes han sigut les primeres jornades Keep Calm post-pandèmia a l’institut La Ferreria. Unes Jornades diferents de totes les anteriors, però que em van fer l’efecte que estaven responent molt a les necessitats reals en les quals es trobaven els i les alumnes. Perquè el bullying és cosa de tots i totes, però els que estan dia a dia ocupant els rols de víctima, agressor/a i espectadors/es, són ells i elles. Als i les alumnes de 4t d’ESO se’ls va demanar que fessin propostes de millora de l’institut, i un dels feedbacks que vam rebre per part d’ells i elles va ser que estaven acollint de manera molt positiva els tallers, i vam rebre com a proposta per activar el benestar a l’institut  la necessitat de disposar d’un acompanyament psicològic per part d’algú extern a l’equip docent, proposta que no s’allunya molt a l’acció que estem fent als espais d’escolta. Tant de bo fa 8 anys al meu institut haguessin vingut un Xavi i un Joan a fer-nos uns tallers com els que vaig veure a la Ferreria.

Article realitzat per:

Ariadna Troya (alumna en pràctiques a SEER/PDA Bullying)