Què sosté el Bullying en la nostra societat actual?

Què sosté el Bullying en la nostra societat actual?

Avui us compartim aquest artícle d’opinió fruit de les reflexions de la formació que PDA Bullying proposem com a nivell 1 per #SuperarelBullying. La Lydia Villena, facilitadora d’Equip SEER ens respon algunes preguntes! Esperem que ho gaudiu:

Quins trets de la societat actual creus que sostenten el Bullying?

Què ens està passant?

La primera vegada que vaig llegir la pregunta em van venir diferents coses al cap, desordenades, així que intentaré plasmar-les aquí, evitant judicis però expressant-les d’una manera més o menys objectiva basant-me en les meves creences.
Per una banda, penso que vivim en una societat que ha anat perdent les habilitats socials, els valors de convivència, etc., que ens caracteritzen als humans. A les habilitats socials, als valors de convivència se’ls resta importància, no se’ls fomenta i es generen molt pocs espai per parlar-ne, conèixer-los i treballar-los. Aquest fet em provoca neguit, preocupació, fins i tot dolor al veure com els infants es relacionen entre ells d’una manera agressiva (verbalment) i amb poc tacte amb les seves actuacions. Em provoca aquestes emocions perquè penso que en gran part, és “culpa” nostra, dels mestres.
Tenim poc temps, a l’aula hi ha entre 25 i 30 nens i nenes i, sovint prioritzem els coneixements al desenvolupament de les habilitats socials. Em fa ràbia que sigui així, no m’agrada. Crec que no acabem de ser conscients que la major part de la vida d’aquests infants, adolescents i joves, es desenvolupa al nostre voltant, passen hores i hores al centre i seguim capficats amb els coneixements que ens mana el currículum. Personalment, m’esforço perquè no sigui així però segur que moltes vegades, encara que sigui inconscientment, he passat per alt aquests assumptes i he actuat com la societat. En aquest sentit, crec que ens falta consciència. Fer la “vista grossa” pot augmentar i afavorir el bullying i la violència.
Tant a les escoles com a casa, s’hauria de promoure i generar espais de confiança, on tothom tingués la paraula, per compartir visions, escoltar-les, respectar-les i, tots els agents educatius haurien de tenir uns objectius i unes conductes clares d’actuació per prevenir, evitar i reparar situacions que generin violència. Cal més formació pels educadors i per a les famílies, cal un treball conjunt.
Crec que també ens falta tolerància a la diversitat. Ens espanta ser diferents? Que no veiem que quan més diferents més rica és la societat en la que vivim?
Per altra banda, és molt enriquidor que dia a dia apareguin eines i recursos que infants i adolescents tinguin a l’abast, però a vegades se’n fa un mal ús de les noves tecnologies i fins i tot, s’abusa d’elles.  Tot i que al bullying no li calgui amagar-se darrere una pantalla, penso que el fet de no ser directament cara a cara aquesta violència, a través de les pantalles el llenguatge despectiu cap als altres pot augmentar notablement i el que comença “sent una broma” acaba generant dolor, inseguretat, ràbia,… en definitiva, malestar.
Per acabar, penso que vivim en una societat baixa d’autoestima. No ens dediquem temps per a nosaltres mateixos, temps per cuidar-nos, estimar-nos, escoltar-nos i sentir-nos i si no hi posem remei, no podrem ajudar als altres.  I és aquí on la mirada de l’educació no formal, pot ajudar-nos a afavorir i generar espais de calma i tranquil·litat on se’ns permeti cuidar-nos i estimar-nos més. El món del lleure és vital i potenciador de l’ésser humà i de la seva essència. Cal que ens aturem, agafem aire i ens escoltem per prendre l’essència de l’educació no formal i traslladar-la a les escoles i a les nostres cases, fent de l’amor i el respecte a un mateix i als altres el motor de la societat que volem.

Lydia Villena (Equip SEER)
Reflexió fruit de la formació SEER Bullying Nivell I