Entrevista directors de l'obra "Bruno, el musical que lo cambió todo"

Trobada PDA i directors de "Bruno, el musical que lo cambió todo". D'esquerra a dreta: Mamen Mengó (directora Bruno), Mónica Donnellan (equip abordatge integral del conflicte de PDA) i Víctor Lucas (director Bruno).

Després de la visita de PDA a Bruno, el musical que lo cambió todo i la publicació de la nostra notícia sobre l'obra, seguim teixint xarxes amb el món del teatre i ens trobem amb els directors de l'obra, Mamen Mengó i Victor Lucas, part de l'equip d'Off Artes Escénicas, entitat adherida la plataforma PDA.

La nostra entrevista dura gairebé dues hores i abordem molts temes transversals a l'obra, amb un focus especial a la necessitat de canviar la mirada cap al bullying de manera que puguem qüestionar moltes de les creences encara presents el dia d'avui i que impulsen o compliquen un abordatge integral d'aquest. És important garantir un procés de reparació i restauració del benestar lliure de violència i exclusió.

La seva sensibilitat cap a la temàtica no és només el resultat de dos anys i mig d'investigació i estudi, sinó que han sabut aprofitar experiències personals per poder dotar del màxim realisme i humanisme l'obra, aconseguint trobar el balanç perfecte entre el drama i la comèdia. No hi ha taps a parlar sobre què se'ls remou a nivell personal amb aquestes històries, i no hi hauria, perquè just el musical de Bruno va d'això, de no quedar-se callats. Ja ens van mostrar personatges com els de Martín i Bruno que, tot i que la vivència de l'assetjament ens pot semblar una cosa molt íntima, és un fenomen grupal i estès a moltes altres parts del món, per la qual cosa lluny de ser un assumpte privat, és un problema públic de primer ordre.

A més de reflexionar sobre la història de Bruno i els missatges de l'obra, a la nostra entrevista contrastem el contingut amb les fases del protocol PDA i el codi de bones pràctiques, i indaguem en possibles col·laboracions futures en què puguem continuar alimentant les sinergies de PDA amb el món del teatre com a recurs estrella per a la sensibilització sobre el bullying. Us deixem amb algunes parts de la nostra conversa:

• Prevenció, detecció i actuació —reconeixeu aquestes fases en la vostra obra?

Sí! Sabíem què volíem reflectir totes les fases de l'abordatge, encara que no en ordre i no necessàriament amb les respostes òptimes, perquè el musical de Bruno ve a contar la història sobre què passa quan no es respon adequadament davant l'assetjament. La història comença amb la detecció, més o menys encertada per part dels personatges, i que posa en relleu els clars indicadors que alguna cosa passa amb Bruno. Un cop tot es destapa i arriben els moments més difícils, es busquen maneres de donar resposta amb l'actuació i finalment, sorgeix la proposta de prevenir més casos fent servir el teatre com a eina per a la sensibilització.

• L'obra posa en relleu que no tot és el que sembla: Bruno és un alumne exemplar... Perquè era important aquesta mirada?

Hi ha molts estereotips sobre com és el rol de víctima, o d'agressor... volíem trencar amb això perquè aquestes creences dificulten la detecció i contribueixen al patiment, empenyent els personatges a viure l'assetjament en silenci. No podem donar res per fet.

• Dos anys i mig de treball, quins han estat els majors reptes a nivell argumental?

Teníem tantes coses per contar que havíem d'anar retallant! En aquest procés, el que més ens ocupava era trobar l'equilibri entre dos factors: d'una banda, que tots els rols tinguessin una història per contar i que el públic fos capaç de connectar amb la vivència de malestar de cadascun d'ells; d'altra banda, sabem que l'essència de la història és un drama i cal respectar-lo,   però la vida també porta moments d'alegria i volíem que la comèdia també estigués present per poder alleugerir la càrrega i ajudar els espectadors a connectar amb tot el que som: somriures i llàgrimes. Un altre repte és poder acompanyar la construcció dels personatges des de la part més personal de cada actor i actriu: la història de Bruno toca ferides personals i hem intentat aprofitar això al màxim per poder contar la història des d'un lloc profundament sentit i alhora, reparador. Ens hem cuidat molt com a equip.

• En les propostes de sensibilització sobre bullying treballem per desidentificar la persona del rol, cosa que permet avançar en l'abordatge i la transformació de la situació. Quines creences contribueix a desmuntar l'obra de Bruno sobre l'assetjament?

Bruno no és sempre una víctima i Pablo tampoc és sempre un agressor. El personatge dramàtic de Martin té màgia i humor tot i patir assetjament.  Per això no els podem encasellar amb una etiqueta i per això parlem de rol. Podem ser tots en qualsevol moment. Si no ho fem així, la detecció es fa molt difícil, com per exemple per a la mare i el pare de Bruno, que tot i semblar un model perfecte de família és incapaç de reconèixer els indicis del maltractament que pateix el seu fill perquè estan cegats amb el seu èxit acadèmic. El nostre missatge és que es pot canviar, sempre hi ha una manera, sempre es pot fer alguna cosa.

• L'abordatge del bullying implica un compromís personal i comunitari per construir una forma de relació més amable, com la vostra manera de treballar hi contribueix?

La visibilitat que donem des del món del teatre és essencial per tocar la vivència emocional de les persones i motivar un canvi sentit. Els centres educatius poden fer servir això com a recurs i alhora, creiem que les institucions els han de continuar donant suport perquè puguin fer un potent treball d'educació emocional. De manera més general, el canvi de mirada ha d'estar en la no criminalització del rol d'agressor/a i poder acostar posicions per atendre el malestar subjacent a cadascun dels personatges. Sentir-ho, parlar-ho, canviar-ho. 

• Després de l'acollida de la primera edició, què us proposeu per a la tornada?

A octubre tornem, tenim funcions a Alacant i Castelló i al novembre tornem a la sala Off. Tant per a públic general com per a instituts, i aquesta vegada oferirem l’obra també en valencià.* A més, també treballant en una unitat didàctica que pugui ser una eina de transferència després de l'obra per a l'alumnat d'instituts,  i també volem veure com complementar amb informació essencial als i les espectadores que vinguin com a públic general. La sensació de la majoria de persones en sortir de la sala és "he de fer alguna cosa": volem poder acompanyar amb eines pràctiques aquest desig.

• Heu tingut l'oportunitat de rebre algun feedback per part del públic?

Cada funció era una experiència diferent. Moltes vegades podíem reconèixer per quines emocions transitava el públic... hi ha qui s'ha vist reflectit/da en el rol d'agressor/a i s'ha encongit a la seva butaca durant les escenes de maltractament, però després ha vingut a adonar-nos les gràcies perquè s'havia adonat del dolor que havia infligit a d'altres. D'altra banda, hi havia les persones que se sentien ràpidament identificades amb Bruno o Martín i mocador en mà, anaven eixugant les seves llàgrimes. Aquestes també ens van transmetre les seves gràcies: gràcies per haver donat veu a una història que també era la seva. Tot i que pot ser que unes persones se sentissin més identificades amb un rol que amb un altre, la realitat és que el musical permet empatitzar amb els tres rols, inclòs el de l'espectador/a.  Aquest era el nostre objectiu, perquè els rols canvien i tots podem estar en tots. Bruno també ha estat reptador per a algunes persones que tenen resistència a incloure la persona en rol d'agressor en els processos de reparació i restauració del benestar. La història mostra clarament com, malgrat tot, els companys i companyes de Pablo li donen la mà perquè puguin treballar junts i prevenir més casos de violència. Hi ha espectadors que encara tenen molt dolor i veuen l'exclusió i les mesures punitives com a única resposta possible... Bruno ve a desafiar aquesta idea. Aturar la violència necessita una altra mirada i nosaltres ens sentim orgulloses de poder sumar amb aquest missatge i aquesta actitud: cal valor al cim del món.   Sabem que, per a moltes persones, entrar a veure Bruno, el musical que lo cambió todo ha estat un abans i un després en la seva mirada cap a l'assetjament escolar.

* Esperem que amb la col·laboració Off Artes Escénicas – PDA l'obra Bruno pugui arribar també a Barcelona a finals del 2023.