Ja fa mes i mig que a Santa de Coloma de Farners varem iniciar la formació de professorat en PDA Bullying organitzada per l’oficina Jove del Consell Comarcal de La Selva a la Biblioteca Joan Vinyoli. Equip SEER a través de Ramiro Ortegón varem ser el tret de sortida per a una formació que tot just aquests dies tanca la seva primera edició amb un equip de professionals amb molta força i nivell d’influència per fer que La Selva (Catalunya) millori en el seu desenvolupament cap a una resposta real en Prevenció, Detecció i Actuació davant l’assetjament escolar.
El 19 d’octubre es va fer una intensa jornada que va iniciar amb el treball del Protocol PDA Bullying, una tasca per ordenar positivament els passos a seguir des de la prevenció fins a la reparació:
Abans de marxar varem aprofitar per entrevistar a Clara Ribatallada, una de les professionals de l’equip promotor d’aquesta mirada dins la comarca.
Què fas aquí a Santa Coloma de Farners?
Treballo a l’oficina Jove de La Selva, a Santa Coloma de Farners, i dins de l’oficina tenim serveis com el de treball, el servei de salut… També estic treballant en diversos municipis de la comarca que tenen un projecte tècnic compartit de joventut.
Avui heu organitzat una formació, de què es tracta?
És una formació destinada a professors de secundària, que després hem obert també a tècnics de joventut, dinamitzadors i professionals de joventut de la comarca, i a Mossos d’Esquadra. La idea surt de l’oficina jove, on hem fet algunes intervencions en el tema del bullying en centres educatius, dins a les aules amb l’alumnat, i en algunes d’aquestes intervencions vam recollir la demanda, per part dels alumnes, que els professors tinguessin més recursos a l’hora de donar resposta als assetjaments, tant a nivell de prevenció, detecció, com posterior intervenció.
Vam veure que hi havia una necessitat molt gran no només de treballar amb l’alumnat, si no també amb el professorat i vam parlar amb el CRP per veure si s’estava fent alguna cosa al respecte, si havia alguna proposta per treballar amb professors el tema del bullying, o si des d’ensenyament hi havia possibilitats de tirar endavant alguna proposta en aquest sentit. Ens van dir que no s’estava fent res i per tant nosaltres ens vam oferir a organitzar aquesta formació, que hem vehiculat a través seu perquè pugui ser acreditada pel Departament d’Ensenyament.
Vàreu contactar amb SEER per poder fer una primera part de formació que després continueu vosaltres a nivell d’acompanyament. Com ha anat aquesta formació?
Doncs molt bé! Ja havíem treballat abans amb SEER en algunes formacions per tècnics i professionals de joventut i sempre és molt gratificant i molt enriquidor treballar amb ells! La formació ens ha agradat molt! Sabent que ells treballen molt el tema del bullying no se’ns acudia ningú millor a qui avisar per fer aquesta formació. I bé la idea és fer una primera part de cinc hores de formació amb una part teòrica i també una part pràctica i vivencial. A continuació donem l’encàrrec als assistents a la formació perquè facin una part pràctica en els seus centres, i més endavant organitzarem una segona jornada de cinc hores més per a posar en comú aquests treballs pràctics i una sèrie de materials més a treballar.
Què heu treballat avui?
Primer hem intentat ordenar les fases d’un protocol de detecció davant del bullying: hem parlat de la prevenció, després de la detecció i posteriorment de l’actuació i diferents elements que hi ha dins de cada una d’aquestes parts. Hem vist quins elements ha de tenir una situació de violència per considerar-se bullying, i finalment també hem treballat, amb dinàmiques i vivències, recursos per poder prevenir, detectar i actuar en casos de bullying.
Per què creus que és de profit aquesta acció que hem fet avui?
Perquè al cap i a la fi ells són els que estan cada dia en els centres educatius, són els que estan més en contacte amb l’alumnat! Encara que des de l’oficina jove tinguem una preocupació per aquest tema, nosaltres només podem arribar a fer accions puntuals amb els alumnes sobre aquesta temàtica. En canvi el que està allà dia a dia és el professorat, que és qui pot, de forma molt més fàcil, observar per poder detectar, poder fer una prevenció i una acció continuada en cas de necessitat d’ intervenció.
Ha vingut també Mossos i gent de Joventut. Què hi guanyen?
Ja fa un cert temps que ens estem coordinant amb l’equip dels Mossos que va als instituts perquè ens havíem trobat algunes vegades que anàvem a un institut i coincidíem amb ells per treballar el mateix tema i ni ho sabíem. Així que vam començar a fer xarxa i la veritat és que ens ha sigut molt fàcil perquè ens hem trobat amb un equip molt obert, on hi ha interès cap el que fem nosaltres des de l’oficina jove. Hem començat per anar a veure intervencions que ells feien en els instituts, ells han vingut a veure tallers que fem nosaltres, i així hem conegut què fa cadascú. Mirem si el que fem és complementari si tenim punts en comú i a partir d’aquí doncs ells coneixien la nostra manera de treballar, el nostre enfocament… Quan van saber que fèiem aquesta formació, tot i que inicialment estava destinada a professorat, ells ens van demanar si podien participar-hi. Evidentment a nosaltres ens sembla molt enriquidor que hi hagi agents diversos, a més que són agents que intervenen socialment en una mateixa comunitat des de llocs diferents. Si podem tenir un discurs compartit, unes vivències compartides i una base compartida doncs podrem actuar d’una manera més coherent.
Una les propostes que ha sortit avui de la formació és treballar cap el mapeig d’actius de la Selva. Què penses de poder geolocalitzar els actius que esteu treballant a l’entorn més proper envers la prevenció, la detecció i l’actuació de l’assetjament?
Penso que seria molt interessant. Una de les coses que ha sortit a la formació, expressada per parts de professors, és saber fins a on poden arribar a la hora de tractar aquest tema, però també saber amb quins recursos comptem per a poder derivar o tenir recursos externs que ajudin a abordar un cas d’assetjament. D’aquí s’ha derivat la necessitat de conèixer quins recursos hi ha que treballin al territori, i de facilitar el treball en xarxa, la informació en tots els sentits, el seguiment de casos, l’obtenció d’altres recursos, i l’establiment de sinèrgies que ens permetin avançar cap a un mateix objectiu que compartim.
