Bullying

Un maltractament basat en la persecució moral i/o física, sempre psicològica, que neix a entorns educatius on un o més infants o joves exerceixen abús de poder sobre un/a altre/a.

Tipus: Maltractament
Altres formesAssetjament entre iguals; Assetjament escolar
Font: Equip SEER (2013)

 

  • L'origen de la relació entre les persones implicades hagi nascut a un context educatiu, formal o no formal. Aquest origen relacional no implica que la violència se succeeixi a un entorn educatiu, aquesta pot migrar a altres moments i espais com pot ser Internet. L'important a la definició d'un maltractament és, sempre, on naix la relació. Això fa que per poder definir un cas com bullying no importi l'edat, és a dir, podríem tipificar un cas com bullying a etapes de primera infància, en nens/es o adolescents, a la joventut i, també, a l'adultesa o la senectut, sempre que la relació s'hagi originat a un context educatiu. Si la relació té un altre origen, no significa que no sigui un maltractament, sols que tindrà un altre nom que no és bullying.
  • Que la violència, independentment de quina sigui, es perpetuï o sigui continuada en el temps. Ens ajuda a entendre la perpetuació com allarar la presència de la violència independentment del tipus que sigui. La continuïtat podria entendre's com una mateixa violència reiterada o repetida. En qualsevol cas, aquesta perpetuació o continuïtat fa que deixem de mirar la violència en si mateixa per veure el conjunt: el maltractament. 
  • Que existeixi un grup. La presència de l'espectador en el context del grup és necessari per poder definir un cas com bullying, ja que aquest tipus de maltractament és un fenomen que requereix els espectadors o espectadores per poder existir. Si no hi ha grup no vol dir que no sigui un maltractament, sols que es tipificarà d'una forma diferent.
  • Que, possiblement, a la persona en rol de víctima existeixi un dolor sostingut en el temps. La vulnerabilitat generada per la violència és un element interessant a observar, així i tot, és recomanable no veure aquest aspecte com a imprescindible, ja que, amb un baix nivell de consciència podria passar que no detectéssim aquest malestar. 
  • Que darrere de les accions violentes que realitza la persona en rol d'agressor o agressora, hi hagi intencionalitat. És a dir, que a l'observació dels comportaments que generen violència detectéssim un pensament que genera l'acció. Aquesta intencionalitat, de fet, sempre existirà o haurà de tipificar-se com a inherent a la situació menys al cas de nens o nenes menors de set anys o, en infants o joves amb necessitats educatives de suport especial en els que, per la seva situació o desenvolupament evolutiu no sigui adequat definir aquesta intencionalitat. En aquest sentit, ens sembla molt interessant poder observar el nivell de consciència que hi ha en la voluntat de la intenció. No serà el mateix un cas en el qual qui està en rol d'agressor o agressora és conscient del dany que provoca, que el cas en què qui actua de forma violenta no és conscient del dolor que genera.