Persecució moral i/o física, sempre psicològica, que neix a entorns educatius on un o més infants o joves exerceixen abús de poder sobre un/a altre/a.

Definició “Bullying”
EquipSEER

El nen/a que entra en rol d’AGRESSOR/A…

Està demanant la nostra ajuda, s’està equivocant, més o menys conscientment. Està trobant el camí fàcil, la píndola, que durant un moment el fa sentir-se bé. Una pujada d’adrenalina, un tast de poder que omple durant uns moments un buit. Aquesta mancança pot ser afectiva, d’autoestima, de realització personal.

Altres causants poden ser el dolor i la frustració, i la impulsivitat i la poca tolerància a la frustració i a l’estrès.

<< Si no hi ha agressor no hi ha “Bullying” >>
<< Algú que fa mal a un altre persona per sentir-se bé, és que no se sent bé >>

Alguns agressors/es han estat primer una víctimes. En algun moment entren en contacte amb la violència, potser a la família, mestres o per algun altre nen/a, o simplement troben “el recurs de la violència” en la cerca de sensacions.

Pretén exercir un poder, que l’alimenta, no només sobre la víctima sinó també cap a gran part dels seus companys/es, i l’adult. L’agressor/a converteix en hàbit el fet de maltractar. Per desconeixement d’altres models de interacció i manca d’empatia manté la seva actitud. Si no es posa remei, aquesta violència es reproduirà en d’altres contextos.

El nen/a en situació de VÍCTIMA…

Es troba en situació de patiment o perjudici per por i/o pànic al seu assetjador/a degut a les accions continuades que aquest/a duu a terme. La víctima NO és dèbil, li manca desenvolupar habilitats per a sobreposar-se davant el maltractament. I a qui no?

En moltes ocasions la persona que agafa rol de víctima no compleix amb molts dels tòpics individuals que s’atribueixen a un perfil, si no que simplement destaca a ulls de l’agressor/a. En ocasions tendim a justificar les agressions que rep una persona pels seus comportaments, hàbits o cultura. Res justifica la violència, no caiguem en aquesta trampa. Allà on hi ha un lladre qualsevol pot ser robat. Allà on hi ha un infant o jove agafant el rol d’agressor/a, qualsevol pot ser víctima. Sí, és cert que hi ha infants o joves en situacions més vulnerables; i sí, podem entrenar les habilitats i preparar per la resposta.

L’espectador/a…

Són la resta de companys/es que contemplen les escenes d’agressió i que poden callar o no perquè els hi sembla bé, perquè tenen por d’estar ells/es en el punt de mira, o bé perquè els hi manquen habilitats socials per evitar-ho, i que no són conscients de fins a quin punt pot arribar l’escalada de violència.

També ho serà l’educador/a, el personal de centre, familiars i d’altres persones que puguin interaccionar en el maltractament.

<< Un grup conscienciat i actiu és en factor de protecció davant l’assetjament, un grup que no permet la marginació i la discriminació, ni altres tipus de violència >>

La paraula “Espectador” ve del terme llatí “Espectare” que significa mirar amb distància, amb morbositat. “Re-espectare” significa tornar a mirar, mirar de forma diferent. Curiosament de “respectare” en deriva el concepte “respectar”. Per tant podem convidar als nois i noies que acompanyem a que abordin qualsevol dificultat que sorgeixi al grup des d’una actitud “respectadora”, i no com a simples espectadors que no respecten la situació, ni el grup ni els companys.

Els educadors/es i la resta de l’entorn, no només els companys/es de grup, també podem ser espectadors o “respectadors”, amb l’afegit de la nostra responsabilitat i que sempre suposem un model.

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

Et convidem a visitar aquesta Infografia (#PDABullying)!